LIMSwiki

Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al seu pas per l'embassament de Canelles
Tipus	curs d'aigua
Inici
Cota inicial	2.400 m
Entitat territorial administrativa	Vall d'Aran (Catalunya), Alta Ribagorça (Catalunya), Pallars Jussà (Catalunya), Noguera (Catalunya), Segrià (Catalunya) i Aragó (Espanya)
Localització	Barranc de Molières Vall d'Aran
Final
Entitat territorial administrativa	Catalunya (Espanya)
Localització	Segre
42° 37′ 36″ N, 0° 42′ 21″ E / 42.6267°N,0.7058°E / 42.6267; 0.7058 B 41° 40′ 29″ N, 0° 42′ 22″ E / 41.6747°N,0.7061°E / 41.6747; 0.7061
Afluents	24
Conca hidrogràfica	conca de l'Ebre
Característiques
Dimensió	133 () km
Travessa	Aragó, Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Noguera, Segrià

La Noguera Ribagorçana^[1] és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta. Neix a la capçalera de la vall de Barravés (Vall d'Aran), i desemboca al Segre al terme de Corbins (Segrià). Està embassat pels pantans de Baserca, d'Escales, de Canelles i de Santa Anna, els quals serveixen tant per a la producció d'energia hidroelèctrica com per a abastir d'aigua el canal de Pinyana i el de Catalunya i Aragó. Durant bona part dels 130 quilòmetres del seu recorregut coincideix amb la línia divisòria política entre Catalunya i Aragó. Prop de la presa d'Escales, en els seus congosts, hi ha l'única població mundial de la planta rupícola Borderea chouardii.

La capçalera de la Noguera Ribagorçana és un espai natural format per un conjunt de valls tancades i estretes situades al vessant meridional pirinenc: la vall de Barravés, i les valls de Molières i Conangles. Està situat a cavall dels termes municipals de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran. Presenta un paisatge de caràcter netament atlàntic, molt més proper al del vessant nord que no pas al vessant sud, on és situat. Es pot considerar d'extraordinària i de gran interès biogeogràfic la situació d'un conjunt de comunitats i d'espècies plenament atlàntiques al vessant meridional de la serralada pirinenca (conca hidrogràfica de la Noguera Ribagorçana). Són de gran interès les comunitats vegetals i les espècies plenament atlàntiques, com les torberes de bruc d'aiguamoll amb esfagnes i ciperàcies, que no es troben enlloc més de Catalunya. L'estany Redon, pel seu estat natural i per la seva extensió, és un dels pocs estanys pirinencs remarcables que conserva intactes els seus sistemes naturals.^[2]

• Barranc d'Aneto.
• Barranc de Coscó^[3]
• Barranc d'Escarlà^[4]
• Barranc d'Esperan^[5]
• Barranc d'Esplugafreda^[6]
• Barranc de Miralles^[7]
• Barranc de les Ortogues^[8]
• Barranc de Tresserra^[9]
• La Noguera de Tor.^[10]
  • Riu de Sant Nicolau
    • Barranc d'Aigüissi^[11]
    • Estany del Bergús
    • Estany de Llebreta
    • Estany Llong
    • Estany Redó^[12]
  • Barranquet de Remordí
• El Reguer^[13]
• Riu Guart.
• Riu de Queixigar^[14]
• Torrent d'Aulet^[15] (Serra de Sis)
• La Valira de Castanesa.^[16]
  • Barranc de Riueno^[17]
• La Valira de Cornudella, riu que neix al vessant meridional de la serra de Sis, sota el pic d'Amariedo.^[18]
  • Barranc d'Iscles.^[19]

• La Faiada de Malpàs.