LIMSwiki

Comunidat Foral de Navarra
Comunidad Foral de Navarra
Nafarroako Foru Komunitatea
Comunidat foral d'Espanya
Escudo de  Navarra
Bandera Escudo
Himno: Himno de las Cortes
Entidat
 • Estato
Comunidat foral
Espanya
Capital Pamplona[1]
Subdivisions 5 merindaz
19 comarcas
Idioma oficial Castellano y basco (cooficial en parti d'o territorio)
Superficie
 • Total
Pos. 11 de 19
10 391 km²
Población
 • Total (2019)
 • Densidat
Pos. 15 de 19
647 554 hab.
63,18 hab/km²
‎Chentilicio Navarro/a[2]
ISO 3166-2 ES-NC
Presidenta María Chivite Navascués (Partido Socialista de Navarra)[3]
Amilloramiento d'o Fuero 16 d'agosto, 1982
Día de Navarra 3 d'aviento

Pachina web oficial

A Comunidat Foral de Navarra (Comunidad Foral de Navarra en castellano, Nafarroako Foru Komunitatea en basco) ye una comunidat autonoma d'o norte d'Espanya. Muga por o norte con Francia, por l'este con Aragón, por o sud con La Rioja y por l'ueste con o País Basco.

D'una población de 642.051 habitants (2011), alto u baixo un tercio d'ixa cifra viven en a capital, Pamplona (Iruñea u Iruña en basco). Bi han 272 municipios en Navarra, agrupaus tradicionalment en 5 merindaz y 19 comarcas.

Navarra ye una mezcla d'influencia montanyesa d'os Pireneus y Mediterrania d'a val de l'Ebro. En o norte se charra basco, en o centro y sud a lengua popular ye o castellano. En a Edat Meya se charraba o romance navarro en o sud y l'este y l'occitán en ciudaz d'o camín de San Chaime.

Comarcas

Navarra se dividió historicament en Merindaz: Merindat de Pamplona, Merindat d'Estella, Merindat de Sangüesa, Merindat d'Olit, Merindat de Tudela y Merindat de Baixa Navarra u Ultrapuertos.

En Navarra as comarcas se distribuyen en tres rechions cheograficas:

  • Ribera Navarra, subdividida en oriental y occidental, con Tudela y Viana como nuclios mas grans.
  • Navarra Meya, d'alto u baixo a Merindat d'Olit, con Tafalla y Olit como nuclios mas grans.
  • A zona d'a Montanya, que comprene as vals marcatas por as sierras d'Aralar, Urbasa y Andía en a parte occidental y as vals Pirenencas en a parte central y oriental.

Veyer tamién

Referencias

  1. (es) Gran Atlas Universal: España (Tomo 6), Salvat Editores, S.A. , ISBN 84-345-9788-8, 1998, p. 120
  2. (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024.
  3. (es) Chivite repite como presidenta de Navarra con los mismos apoyos que hace 4 años , en Heraldo de Aragón, 17 d'agosto de 2023.

Vinclos externos


 
Provincias tradicionals d'Euskal Herria (País Basco)
As 7 provincias tradivionals de Euskal Herria u País Basco
País Basco espanyol u Hegoalde : Alaba | Bizcaya | Guipuzcua | Navarra
País Basco francés u Iparralde : Labort | Sola | Ultrapuertos


Comunidatz autonomas d'Espanya
Andalucía - Aragón - Prencipau d'Asturias - Islas Balears - Canarias - Cantabria - Castiella-La Mancha - Castiella y Leyón - Catalunya - Extremadura - Galicia - Comunidat de Madrit - Rechión de Murcia - Navarra - País Basco - La Rioja - País Valenciano
Ciudatz autonomas
Ceuta - Melilla
Plazas de Sobiranía
Chafarinas - Penyón de Vélez de la Gomera - Penyón d'Alhucemas


 
Provincias d'Espanya
Bandera d'Espanya
Alaba | Albacet | Alicant | Almería | Asturias | Ávila | Badajoz | Balears | Barcelona | Bizcaya | Burgos | Cáceres | Cádiz | Cantabria | Castellón | Ciudad Real | Cordoba | A Coruña | Cuenca | Chaén | Chirona | Granada | Guadalachara | Guipuzcua | Leyón | Leida | Lugo | Madrit | Malaga | Murcia | Navarra | Ourense | Las Palmas | Palencia | Pontevedra | La Rioja | Salamanca | Santa Cruz de Tenerife | Segovia | Sevilla | Soria | Tarragona | Teruel | Toledo | Uelba | Uesca | Valencia | Valladolit | Zamora | Zaragoza