LIMSpec Wiki

Modificar los ligams


14
aluminisilicifosfòr
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
C

Si

Ge
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro silici, Si, 14
Tièra quimica metalloïdes
Grop, Periòde, Blòc 14, 3, p
Aparéncia dark gray, bluish tinge
Massa atomica 28.0855(3) g/mol
Configuracion electronica [Ne] 3s2 3p2
Electrons per nivèl energetic 2, 8, 4
Proprietats fisicas
Fasa solid
Densitat (temperatura ambienta) 2.33 g/cm³
Densitat liquida al punt de fusion 2.57 g/cm³
Punt de fusion 1687 K
(1414 °C, 2577 °F)
Punt d'ebullicion 3538 K
(3265 °C, 5909 °F)
Calor de fusion 50.21 kJ/mol
Calor de vaporizacion 359 kJ/mol
Capacitat calorifica (25 °C) 19.789 J/(mol·K)
Pression de vapor
P/Pa 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T/K 1908 2102 2339 2636 3021 3537
Proprietats atomicas
Estructura cristallina cubica de fàcia centrada
Estat d'oxidacion 4
(oxid amfotèr)
Electronegativitat 1.90 (Escala de Pauling)
Potencials d'ionizacion
(mai)
1èr : 786.5 kJ/mol
2nd : 1577.1 kJ/mol
3en : 3231.6 kJ/mol
Rai atomic 110 pm
Rai atomic calculat 111 pm
Rai covalent 111 pm
Rai de Van der Waals 210 pm
Informacions divèrsas
Magnetisme non magnetic
Conductivitat termica (300 K) 149 W/(m·K)
Dilatacion termica (25 °C) 2.6 µm/(m·K)
Velocitat del son (20 °C) 2200 m/s
Modul de Young 47 GPa
Modul de Bulk 100 GPa
Duretat de Mohs 6.5
Numèro CAS 7440-21-3
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') silici
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
28Si 92.23% Si es estable amb 14 neutrons
29Si 4.67% Si es estable amb 15 neutrons
30Si 3.1% Si es estable amb 16 neutrons
32Si syn 132 y β- 0.221 32P

Lo silici es un element quimic non metallic de la taula periodica qu'a per simbòl Si e per nombre atomic 14. Un metalloïd tetravalent de silici es mens reactiu que lo sieu equivalent quimic, lo carbòni. Es, après l'oxigèn, lo segond element de la rusca terrèstra per òrdre d'abondància (25,7%). Se presenta en doas formas, l'una amorfa e l'autra cristallina; la primièra es una posca terrosa, pus activa que la varianta cristallina, que se presenta en octaèdres de color blava grisenca e de lusor metallica.

Lo silici es present dins l'argila, lo feldspat, la barena, lo qüars e la sabla, principalament jos forma de bioxid de silici (tanben conegut coma siliça) e silicats (de compausants que contenon de silici, d'oxigèn e de metals). La silici es lo compausant principal del veire, ciment, ceramica, e de la majoritat de las siliconas (substància plastica)

Suls autres projèctes Wikimèdia :