LIMSpec Wiki

Sècta (Del latin sectum: çò qu'es talhat, separat; del francés ancian: secte, sete: comunitat religiosa) es una paraula de diferents sens e connotacions:^[1][2]

• En latin tardièr significava "grop religiós o escòla filosofica".
• A la mitat del sègle XIV aviá lo sens de "sistèma de cresenças o practicas diferentas" e "escòla dins una religion".
• Registrat en 1570 coma "còrs organizat religiós separat".
• Se considèra mai sovent coma un grop de personas amb d'afinitats comunas (culturalas, religiosas, politicas, esotericas, etc.) unissent al dessús de quina relacion sociala que siá jos un Lideratge carismatic messianic o profèta.
• La pèrda del sens neutre e lo resson de sa connotacion negativa fa qu'ara los grops socials, que sián sèctas o pas, al nomenar atal son plaçat dins una situacion desfavorabla.^[3]

Carlos Longarela diferéncia per definicion las sèctas destructivas de las sèctas en general.^[4]

Se parla d'una secta religiosa quand un grop religiós se diferencièt e venguèt independent d'una religion establida. Las sèctas an fòrça cresenças e de practicas en comun amb la religion que se'n separèron, mas se destrian pel nombre de diferéncias doctrinalas.

Lo mot sècta ven del latin sècta: ‘dralha’, ‘metòde’, ‘biais de viure’, ‘partit politic’, ‘escòla de filosofia’ (d'ont ven sectator e sectatoris: ‘aderent’, ‘seguisseire’) que ven de sequi: ‘seguir’. Sens dobtes dobtes ven del latin secare (talhar, separar). De secare venon los mots insècte e sector. Dins ambedós cases es presenta l'idèa de separacion. En Euròpa la paraula sècta es concebuda derivant subretot de sequi: seguir. S'agís de seguir un mèstre, un cap. Dins fòrça sèctas se passa atal.

Las sèctas religiosas son de grops religioses, mai sovent pichons, plens d'entosiasme, compausats per òmes e femnas, associats volontàriament, après una conversion, que creson e reconeisson la vertat e la solucion, exclusissent radicalament lo rèste de las gents, se plaçan contra la Glèisa e contra lo mond e obesissen cegament als sieus fondators.

Son de movements religioses que pòdon èsser liures e volontaris, amb tendéncia a la exclusivitat, que sorgisson e creisson subretot en mejans popular, desvolòpan de fòrts ligams comunautaris e sens aver un grop de foncionaris especializats. Se pòdon confondre amb de movements socials, de grops de "protestacion" contra l'òrdre social, las societats religiosas dominantas e que respondon sovent a un perfil doctrinal dualista, apocaliptic e premilenarista e a una inspiracion biblica fondamentalista.

En anglés los sociològs emplegan lo mot sect per se far referéncia a un grop religiós amb un naut gra de tension amb la societat a l'entorn, mas sa cresença es (dins lo contèxt d'aquela societat) en granda part tradicionala.

Lo tèrme pejoratiu en anglés cult (equivalent al nòstre sècta) a tanben un naut gra de tension amb la societat a l'entorn, mas la siá cresença es (dins lo contèxt d'aquela societat) nòva e innovanta.

Las sèctas, dins un sens mai sociologic, son mai sovent tradicionalistas e conservatrises e ensajan tornar a la religion d'origina, a la puretat religiosa.

S'emplega tanben lo tèrme nòu movements religioses.

Es un grop que se presenta jos una associacion que cobrís aparentament los tèmas culturals, politics, religioses o quitament de tractament davant las malautiás o los problèmas socials. Se caracteriza subretot per emplegar de tecnicas de persuasion coercitiva coma biais d'influéncia sociala, s'utiliza subretot de metòdes de seduccion e comptan en mai amb un o mai líders. Mai sovent es una organizacion ierarquica piramidala. Utilizan mai sovent de situacions de desorientacion sociala coma catastròfas naturalas, guèrras o terrorisme, per reafirmar la tòca apocaliptica del mond e sa falsetat, mai sovent tanben amb fins lucratius. Agisson sovent jos clandestinitat dins los païses ont son enebidas e catalogadas coma destructivas o dangierosas.

Ven dangierós quand pels adèptes d'aquela sècta se desvolopa de problèmas d'adaptacion sociala, al trabalh o familiala, e, quitament, se restrenh la libertat o la dependéncia a aquela. De psicològs e especialistas afirman que mai d'un tèrç acaba per se'n desfar, pasmens aqueles que se son d'una personalitat flaca e "presectaria" an un risc elevat d'i tornar, ne demòran dependent.

L'Assemblada Nacionala de França, se preocupèt fòrça lèu de la situacion de las sèctas en França a partir de 1992. Cataloguèt 172 associacions o grops coma sèctas destructivas e que destruisson la personalitat de los sieus adèptes dins lo rapòrt parlamentari de 1995.^[5] La comission d'investigacions presididas per Alain Gèst e Jacques Guyard, definiguèt 10 critèris per caracterizar a las sèctas destructivas o fenomèn sectari:^[6]

• Destabilizacion mentala
• Caractèr exorbitat de las exigéncias financièras dels sieus adèptes
• Ruptura amb l’environament d’origina
• Prejudicis contra l'integritat fisica
• Embrigadament dels mainats
• Discors antisocial
• Trebolum a l’òrdre public
• Importància de contèstas judiciàrias contra las victimas o ex adèptes
• Eventual destornament dels circuits economics tradicionals e de temptativas d'afrontament dins los poders publics

Lo 1999 L'Assemblada Nacionala editèt un nòu rapòrt sus "la situacion patrimoniala e financièra de las sèctas a França".^[7]

Lo Congrès dels Deputats d'Espanha considerèt en 1988 las sèctas destructivas coma un problèma social important que caliá combatre amb de politicas de contraròtle especific per aquel.^[4]

Dins l'Estat Espanhòl i aviá unas cent sèctas destructivas en 2000 amb unes 200.000 seguisseires.^[4]

En 2007 se publiquèron las darrièras investigacions parlamentàrias amb lo rapòrt 3507 La mainadesa violada".^[8]

1. ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro.
2. ↑ Harper, Douglas. «sect (n.)» (en anglés).
3. ↑ .
4. ↑ ^{4,0 4,1} et ^4,2 Longarela, 2000
5. ↑  {{{títol}}}, 2014. 
6. ↑  {{{títol}}}. 
7. ↑ .
8. ↑ .

• Longarela, Carlos. Las Sectas Destructivas y Demoníacas en España, 2000