LIMSpec Wiki
Contingut
Tipus d'ocupació | artesà, menestral i taller |
---|---|
Camp de treball | cooperage (en) |
Un boter era un menestral que tenia l'ofici de fer bótes, tines, tonells i altres contenidors destinats a contenir líquids, especialment vi, o pesca salada.
Al segle xiii ja hi havia una confraria o col·legi de boters a Barcelona, i a mitjan segle xv n'hi havia vint-i-un. Hi havia boters a totes les ciutats i viles, com ara a Girona, Lleida i Puigcerdà.[1] El 1880, una vegada ja abolides les confraries, l'expansió de la indústria botera i l'exportació de vins, es constituí a Vilafranca del Penedès una societat de boters que arribà a mil associats el 1883, i fou la més important dels Països Catalans. Al Principat, el 1906, encara treballaven 260 obradors de boter.[2]
A Mallorca, les ordenances més antigues del col·legi dels boters són de 1441. Els boters treballaven al barri mariner, entorn de la Llonja i la Drassana, sobretot al carrer dit «carrer de la Boteria» (nom documentat el segle xv i encara ara);[3] per aquest motiu, tenien la sala al carrer de la Marina (actualment avinguda d'Antoni Maura) i la seva església de referència era la de Sant Joan de Malta, on veneraven el seu patró, sant Joan Baptista. A més, els boters de Mallorca veneraven el seu propi santcrist, el Sant Crist dels Boters, guardat també a Sant Joan de Malta i que actualment surt a la processó del Dilluns Sant amb la Confraria Creuada de l'Amor Diví. L'escut del col·legi consistia en una bota entre una aixa i un repols. Pel que fa a la Part Forana, el 1596 els boters d'Inca se separaren dels de la ciutat i formaren un col·legi amb els fusters i els picapedrers, mentre que a Manacor també consta que existí un col·legi de boters.[4]
És un dels oficis exposats al Museu del Traginer d'Igualada.[5]
Referències
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 49.
- ↑ «Boter». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bibiloni, Gabriel. Els carrers de Palma. Palma: Gabriel Bibiloni, 2012, p. 171. ISBN 978-84-616-2222-1.
- ↑ Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 227-230.
- ↑ Gracià, Oriol «aromes de fusta». Sàpiens [Barcelona], núm. 101, 3-2011, p. 20. ISSN: 1695-2014.