LIMSpec Wiki
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1558 (mdlviii) |
| Islàmic | 965 – 966 |
| Xinès | 4254 – 4255 |
| Hebreu | 5318 – 5319 |
| Calendaris hindús | 1613 – 1614 (Vikram Samvat) 1480 – 1481 (Shaka Samvat) 4659 – 4660 (Kali Yuga) |
| Persa | 936 – 937 |
| Armeni | 1007 |
| Rúnic | 1808 |
| Ab urbe condita | 2311 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xv - segle xvi - segle xvii | |
| Dècades | |
| 1520 1530 1540 - 1550 - 1560 1570 1580 | |
| Anys | |
| 1555 1556 1557 - 1558 - 1559 1560 1561 | |
Esdeveniments
- Països Catalans
- Construcció del convent trinitari de Sant Bernat, a Alzira.
- Onda: Joan de Joanes enllesteix el "Retaule de Sant Antoni i Santa Bàrbara" de l'església de l'Assumpció.
- Riudecols passa a formar part de la Comuna del Camp.
- València: Joan Timoneda publica El ternario espiritual.
- 24 de febrer: Consagració de Santa Maria de Balaguer, la Noguera).
- 18 de maig: Atac dels pirates turcs a Alcúdia.
- 9 de juliol, Ciutadella de Menorca: Any de sa Desgràcia, assalt dels turcs a la ciutat.
- 26 de novembre: Ferran de Lloaces i Peres és elegit 66è. President de la Generalitat de Catalunya.
- Resta del Món
- Alemanya: fundació de la universitat de Jena.
- Finlàndia: fundació de la ciutat de Pori.
- Índia: Akbar el Gran conquereix la ciutat de Gwalior.
- Itàlia: Giovanni Battista della Porta publica Magia naturalis, obra que parla de la càmera obscura considerada una de les precursores de la fotografia.
- Perú: fundació per Andrés Hurtado de Mendoza de la ciutat de Cuenca.
- Rússia: refundació de la ciutat d'Astracan.
- Turquia: construcció de la mesquita principal de Çankırı.
- Vietnam: fi de la guerra civil que havia començat en l'any 1545.
- 3 de gener, Kairuan, Tunísia: el reis Dragut de Trípoli ocupa la ciutat i n'expulsa els shabbiya.
- 7 de gener, Calais, Pas de Calais, França: les tropes franceses ocupen la ciutat, l'última possessió continental d'Anglaterra, amb la qual cosa acaba definitivament la Guerra dels Cent Anys.
- 22 de gener: Començament de la guerra de Livònia.
- 24 d'abril, Maria I d'Escòcia es casa amb Francesc II de França.
- 13 de juliol, Batalla de Gravelines, inici del final de la guerra entre el Regne de França i les Espanyes que es va perllongar des de l'any 1547 al 1559.
- 17 de novembre: La mort de la reina Maria I d'Anglaterra propicia que la succeeixi la seva germanastra Elisabet I d'Anglaterra, filla d'Enric VIII d'Anglaterra, i comenci l'època elisabetiana. Elisabet es va fer càrrec d'un país dividit pels enfrontaments religiosos, polítics i nacionalistes. Un dels fets més destacats del regnat d'Elisabet I va ser la transformació d'Anglaterra, un país de majoria catòlica, en un país de majoria protestant.[1]
Naixements
- Països Catalans
- 24 d'agost: Lluís Folc I de Cardona-Aragó Fernández, hereu al ducat de Sogorb, i al comtat de Prades i d'Empúries.
- Resta del Món
- 19 d'agost, La Ferté-sous-Jouarre, França: François de Bourbon-Conti, noble francès, pare d'Armand de Borbó-Conti
- 12 d'octubre, Wiener Neustadt, Arxiducat d'Àustria: L'arxiduc Maximilià d'Àustria, Gran Mestre de l'Orde Teutònic i Administrador de Prússia
- data desconeguda
- Haarlem, Holanda), Hendrik Goltzius, gravador, dibuixant i pintor neerlandès.
- Câmpia Turzii, Romania: Miquel el Valent, Voivoda (Príncep) de Valàquia, 1593 – 1601), de Transsilvània, 1599 – 1601) i de Moldàvia, 1600), considerat un dels primers precursors de l'actual Romania.
Necrològiques
- Països Catalans
- 25 de març, Gènova: Girolamo Doria, arquebisbe de Tarragona, 1533-1558). Elegit President de la Generalitat de Catalunya per als triennis 1539-1542 i 1557-1559, no prengué possessió del càrrec per la seva impopularitat en tant que estranger.
- 17 de novembre: Pere Àngel Ferrer i Despuig, 65è President de la Generalitat de Catalunya
- data desconeguda
- Pere Mates, pintor català considerat el millor representant autòcton de la pintura renaixentista a Catalunya.
- Resta del Món
- 25 de febrer, Talavera de la Reina: Elionor d'Habsburg, infanta de Castella, princesa d'Aragó, reina consort de Portugal, 1518-1521) i reina consort de França, 1530-1547).[2]
- 28 de març, Malta: Bartolomeo Genga, arquitecte italià del Renaixement.
- 18 d'abril: Hurrem Sultan o Roxelana, esposa de Solimà I el Magnífic.
- 20 d'abril, Wittenberg, Alemanya: Johannes Bugenhagen, teòleg luterà que introduí la Reforma Protestant a Pomerània i Dinamarca.
- 18 d'octubre, Cigales, Espanya: Maria d'Habsburg, esposa de Lluís II d'Hongria i neta de l'Emperador Maximilià I d'Habsburg i dels Reis Catòlics, germana dels emperadors Carles V i Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic.
- 21 de setembre, Yuste, Espanya: Carles I d'Espanya i V d'Alemanya. Rei d'Espanya (1516-1556), i Emperador de l'Imperi Germànic (1519-1556).
- 21 d'octubre, Agen, Regne de França: Julius Caesar Scaliger, escriptor, filòsof i metge francès d'origen italià.
- 17 de novembre,
- Londres, Anglaterra: Maria I d'Anglaterra, Maria Tudor, reina d'Anglaterra i Irlanda (n. 1516).[3]
- Londres: Reginald Pole, arquebisbe de Canterbury i cardenal de l'Església Catòlica.
- data desconeguda:
- Fontainebleau, França: Jean François Fernel, metge que introduí el terme "fisiologia" i primer científic que descrigué el canal medul·lar.
- París, França: Clément Janequin, compositor francès del Renaixement, famós per les seves cançons populars.
- Luarsab I de Kartli, Tetritsq'aro, Geòrgia), rei de Kartli mort a la batalla de Garissi.
- Nàpols, Itàlia: Giovanni Merliano da Nola, escultor italià, autor de l'obra renaixentista més notable dels Països Catalans: el mausoleu de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, que es troba a l'església de Sant Nicolau de Bellpuig, Urgell).
- Londres: Robert Recorde, metge i matemàtic gal·lès que formulà el "signe igual".
- Amares, Portugal: Francisco de Sá de Miranda, poeta portuguès del Renaixement.
Referències
- ↑ Soler, Jordi «Efemèrides». El Punt Avui, 17-11-2009 [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ «Elionor d’Àustria». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ «Maria I d'Anglaterra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r gener 2021].
