LabLynx Wiki

Per a altres significats, vegeu «Aquisgrà (desambiguació)».

Aquisgrà

Aachen (de)
Escut d'armes
Tipus	gran ciutat, ciutat universitària, ciutat fronterera, balneari, municipi urbà, districte urbà de Rin del Nord - Westfàlia i associació especial de municipis d'Alemanya
Himne	Urbs Aquensis (1165)
Localització
50° 46′ 34″ N, 6° 05′ 02″ E / 50.7762°N,6.0838°E / 50.7762; 6.0838
Estat	Alemanya
Estat federat	Rin del Nord - Westfàlia
Regió administrativa	Regió de Colònia
Associació especial	districte d'Aquisgrà
Capital de	districte d'Aquisgrà Regne dels Francs (768–843) Roer (en) (1797–1814)
Conté la subdivisió	Aachen-Mitte Brand Eilendorf Haaren Kornelimünster/Walheim Laurensberg Richterich
Població humana
Població	252.769 (2023) (1.571,46 hab./km²)
Geografia
Part de	Renània
Superfície	160,85 km²
Banyat per	Wurm
Altitud	173 m-410 m-125 m
Limita amb	Herzogenrath Vaals Plombières Gulpen-Wittem Simpelveld Heerlen Kelmis Roetgen Würselen Raeren Eschweiler Stolberg Kerkrade
Dades històriques
Esdeveniment clau 1r maig 1248 setge d'Aquisgrà 1614 setge d'Aquisgrà
Patrocini	Assumpció de Maria
Organització política
• Burgmestra major	Sibylle Keupen (2020–)
Membre de	Euroregió Mosa-Rin Landschaftsverband Rheinland Städtetag Nordrhein-Westfalen Alcaldes per la Pau (1986–) Aliança per el medi ambient (1991–) AGFS (1995–)
Identificador descriptiu
Codi postal	52062, 52063, 52064, 52065, 52066, 52067, 52068, 52069, 52070, 52071, 52072, 52073, 52074, 52075, 52076, 52077, 52078, 52079 i 52080
Fus horari	Europa/Berlín UTC+01:00, hora estàndard hora d'estiu d'Europa Central UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0241, 02403, 02405, 02407 i 02408
Codi NUTS	DEA21
Clau de regió d'Alemanya	053340002002
Clau de municipalitat alemanya	05334002
Altres
Agermanament amb	Lieja (1955–) Montebourg (1960–) Reims (1967–) Halifax (1979–) Toledo (1985–) Ningbo (1986–) Naumburg (1988–) comtat d'Arlington (1993–) Ciutat del Cap (2000–) Sarıyer (2013–) Ciutat del Cap (2017–)
Lloc web	aachen.de

Aquisgrà^[1] (en alemany Aachen (?·pàg.); en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.

La Universitat Tecnològica RWTH Aachen (Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule) és un dels instituts universitaris d'estudis tècnics més importants, especialitzat en enginyeria mecànica. Una de les seves seccions, el Klinikum Aachen, és l'edifici hospitalari més gran d'Europa. Al voltant del RWTH s'han desenvolupat un munt d'empreses informàtiques i de software.

Va ser la capital del Sacre Imperi Romanogermànic.

Els romans van anomenar Aquis Granum les fonts termals sulfuroses locals. Pel que fa a l'origen del Granus han corregut diverses teories, però avui dia és àmpliament acceptat que deriva del mot cèltic que designa el déu de l'aigua i la salut. I des de l'època romana, les fonts d'aigua calenta han estat canalitzades en banys termals (que encara s'usen actualment). L'âh- inicial d'Aachen és un antic mot alemany emparentat amb el llatí aqua, (aigua). A les àrees occitanòfones de l'antic Imperi el mot aquis (ablatiu plural d'aquae) es va convertir en ais en occità; així, Ais de Provença és un antic balneari romà a la Provença.

Després dels romans, l'indret fou abandonat fins al segle viii, quan era esmentat amb el nom d'Aquis Villa. L'any 768, Carlemany arriba a Aquisgrà per primer cop. Li agrada el lloc i, vint anys després, comença a construir-hi un palau. La magnífica capella palatina va esdevenir més tard la catedral d'Aquisgrà. Carlemany va passar la majoria dels hiverns a Aquisgrà entre l'any 800 i l'any de la seva mort (814) per gaudir de les fonts d'aigua termal. Més endavant el rei va ser enterrat a la capella, on encara es pot veure avui dia la seva tomba.^[2]

L'any 936, Otó I fou coronat rei a la catedral. Des de llavors, Aquisgrà seria el lloc de coronació dels reis del Sacre Imperi Romanogermànic durant els següents 600 anys. L'últim emperador que hi va ser coronat fou Ferran I el 1531. A l'edat mitjana Aquisgrà era una de les ciutats més grans de l'Imperi; el 1166 fou declarada Ciutat Lliure Imperial i separada del Ducat de Baixa Lorena; sempre es va mantenir com a ciutat lliure dins del Sacre Imperi Romanogermànic. A l'Assemblea dels Districtes Imperials de la Reichsreform (reforma imperial) que va tenir lloc a Worms el 1495, Aquisgrà hi era representada dins el districte de la Bàixa Renània - Westfàlia.

El 1668 s'hi va signar el Tractat d'Aquisgrà un cop s'havia acabat la Guerra de Devolució. Després de la Guerra dels Trenta Anys la ciutat només va tenir importància regional. El 1801 fou annexionada a França però el Congrés de Viena de 1815 la va assignar a Prússia.

Cap al 1880, la població d'Aquisgrà era de 80.000 persones. Era un nus de comunicacions ferroviàries importants. La ciutat es va convertir en un nucli manufacturer on es fabricava ferro per als ferrocarrils, sivelles, agulles i botons. També hi destacava el tabac i els teixits de llana i seda.

Molt danyada durant la Segona Guerra Mundial (els bombardejos van destruir els dos terços de la ciutat), el 21 d'octubre de 1944 Aquisgrà fou la primera ciutat alemanya a ser ocupada per les tropes aliades.

Mentre que el palau de Carlemany ja no existeix, la catedral és encara la principal atracció de la ciutat. Arran de la construcció fou l'església més gran al nord dels Alps durant 400 anys. A dins hi ha les tombes de Carlemany i d'Otó III. La catedral d'Aquisgrà va ser classificada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1978.^[3]

Atès que es tracta de la ciutat situada més a l'oest d'Alemanya,^[4] tan a prop dels Països Baixos, Aachen i la rodalia tenen un clima atlàntic temperat (Cfb) segons la classificació climàtica de Köppen, amb un temps humit, hiverns suaus i estius càlids. Com que la ciutat està envoltada de turons pateix boires relacionades amb la inversió tèrmica.

Aquisgrà és un centre industrial i un important nus de comunicacions ferroviàries, que inclou la xarxa del tren d'alta velocitat Thalys. Una coneguda indústria del passat fou la producció d'agulles, distintiva de la ciutat.

Cada any s'hi celebra el Concours Hippique International Officiel (CHIO), que és la trobada eqüestre més gran d'Alemanya. Aquisgrà també va ser seu, el 2006, dels Jocs Hípics Mundials.

El club de futbol local Alemannia Aachen juga a la segona divisió alemanya. El seu estadi s'anomena Tivoli.

Des del 1950 la ciutat atorga cada any el Karlspreis (en alemany, el Premi Carlemany) a les personalitats que hagin destacat en la tasca de la unificació europea. El 2003 la medalla fou concedida a Valéry Giscard d'Estaing. El 2004, els esforços del papa Joan Pau II per unir Europa foren honorats amb una Medalla Extraordinària Carlemany, que era la primera vegada que es concedia.

L'especialitat local d'Aquisgrà són les galetes anomenades Printen, una versió local del pa de gingebre. A diferència de les Lebkuchen (les típiques galetes alemanyes de Nadal), s'endolceixen amb sucre en comptes de mel.

• Ethelwulf de Wessex, rei anglosaxó pare d'Alfred el Gran.
• Franz Oppenhoff, batlle nomenat per l'exèrcit americà el 1944 i assassinat en un crim de la fase final per ordre de Heinrich Himmler per un comando de la SS i de la Luftwaffe.^[6]
• Joseph Sittard (1846-1903) crític i escriptor musical.(²)^[7]
• Otto Floersheim (1853-1917) compositor i musicòleg.
• David Garrett (4 de setembre de 1980) violinista germano-americà

• Dieta d'Aquisgrà (817).

• Pàgina municipal d'Aquisgrà
• Mapa de la ciutat Arxivat 2008-12-25 a Wayback Machine.
• ASEAG (autobusos municipals)
• RWTH Aachen