LabLynx Wiki

1992

Tipus	any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dimecres
Altres calendaris
Gregorià	1992 (mcmxcii)
Islàmic	1413 – 1414
Xinès	4688 – 4689
Hebreu	5752 – 5753
Calendaris hindús	2047 – 2048 (Vikram Samvat) 1914 – 1915 (Shaka Samvat) 5093 – 5094 (Kali Yuga)
Persa	1370 – 1371
Armeni	1441
Rúnic	2242
Ab urbe condita	2745
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1960 1970 1980 - 1990 - 2000 2010 2020
Anys
1989 1990 1991 - 1992 - 1993 1994 1995

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Països Catalans

• 15 de març, Catalunya: s'hi celebren les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992; Convergència i Unió les guanya amb majoria absoluta, Jordi Pujol i Soley es mantindrà com a President de la Generalitat.
• 25 de marçː Barcelona: Creació de la Fundació Mercè Rodoreda, constituït per l'Institut d'Estudis Catalans.^[1]
• 7 d'abril, Barcelona: S'estrena al Teatre Victòria Flor de nit, obra de teatre musical posada en escena per Dagoll Dagom.^[2]
• 20 de maig, estadi de Wembley, Londres: el Futbol Club Barcelona que juga per primer cop una final de la copa d'Europa, guanya a la UC Sampdoria de Gènova per la mínima amb un gol de Koeman a pilota parada durant la segona part de la pròrroga.
• 29 de juny: s'escomet l'Operació Garzón contra l'independentisme català en què es van produir una seixantena de detencions i vint-i-tres militants van ser sotmesos a tortures.^[3]
• 10 de juliol, Barcelona: última emissió del programa de ràdio L'orquestra de Jordi Vendrell, censurat per haber tractat obertament les tortures i detencions arbitràries de l'Operació Garzón.^[4]
• 25 - 9 d'agost, Barcelona: s'hi disputen els Jocs Olímpics de 1992, “els millors de tota la història olímpica” en paraules del president del COI Joan Antoni Samaranch.
• 3 de setembre, Barcelona, Badalona, Mollet: Comencen els Jocs Paralímpics d'Estiu 1992.^[5]
• Es funda la cadena de restaurants de tipus bufet lliure Fresc Co.

Resta del món

• 1 de gener, l'Argentina: el peso hi substitueix l'austral com a moneda.
• 16 de gener, Ciutat de Mèxic: representants del govern salvadorenc i del FMLN hi signen els Acords de Chapultepec, els quals posen fi a la Guerra Civil d'El Salvador que feia dotze anys que durava.
• 1 de març, Bòsnia i Hercegovina: El sí guanya amb un 99,7% (amb un 66,4% de participació) en el referèndum d'independència de Iugoslàvia, convocat pel Parlament Bosnià.^[6]
• 17 de març, Buenos Aires, Argentina: Explota una bomba a l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires que va fer 29 morts i 242 ferits, hom hipotetitza una vinculació amb els govern de l'Iran.
• 5 d'abril, Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina: Comença el setge de Sarajevo mantingut pels paramilitars i soldats serbis durant la Guerra de Bòsnia, el més llarg contra una gran ciutat en la història militar moderna, durant gairebé quatre anys, fins al 29 de febrer de 1996.
• 25 d'abril: Terratrèmols de Cap Mendocino.
• 23 de novembre: Neix l'actriu i cantant estatunidenca Miley Cyrus.
• 17 de desembre: Es firma el tractat que constitueix l′Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, entre Canadà, els Estats Units i Mèxic, que entrarà en vigència l'1 de gener de 1994.
• S'idea el personatge infantil T'choupi.

Categoria principal: Pel·lícules del 1992

M/d	direcció	títol	gènere
11/10	Francis Ford Coppola	Dràcula de Bram Stoker	fantàstic
08/03	Clint Eastwood	Sense perdó	western
02/27	James Ivory	Retorn a Howards End	drama hist.
10/08	Ridley Scott	1492: Conquest of Paradise	drama hist.

• S'estrenen la pel·lícules Naked Killer i Al-Irhab wal kabab
• Azerbaidjan: S'inicia la publicació del diari Birja
• Estrena de la pel·lícula Estimada, he engrandit el nen

Portal:Videojocs/1992

M/d	jocs		sist.
	Aero Fighters		recre.
	Maxwell's Maniac		Windows
	Where in the World Is Carmen Sandiego? Deluxe		DOS/Mac
04/16	Top Gear		SNES
08/	Virtua Racing		recre.
07/01	Wave Race		GB
10/12	Caesar		Amiga
11/28	Super Mario Land 2: 6 Golden Coins		GB
09/24	The Legend of Zelda: A Link to the Past		SNES
11/19	Top Gear		SNES
12/17	Street Fighter II: The World Warrior		SNES
03/18	Word Rescue		DOS
01/	The Addams Family		GB
09/24	Art of Fighting		recre.
09/11	Axelay		SFC
11/	Captain Novolin		SNES
09/12	Super Probotector: Alien Rebels		SNES
12/06	Final Fantasy V		SFC
06/	Indiana Jones and the Fate of Atlantis		PC
07/14	Mario Paint		SFC
10/08	Mortal Kombat		recre.
06/	Der Patrizier		PC
12/22	Rushing Beat Ran		SFC
10/30	Shin Megami Tensei		SFC
08/27	Super Mario Kart		SFC

El primer de gener deixà de fabricar-se l'Atari 2600, en producció del 1977 ençà.

• 
  Atari 2600 (1977-1992)
• 
  La Super Nintendo PAL
• 
  Hyundai Super Comboy
• 
  Super Scope

Després de comercialitzar-la a les Illes Britàniques en abril, al juny es llançà la versió PAL de la Super Nintendo a la resta d'Europa; al desembre eixí la versió sud-coreana, rebatejada Super Comboy per Hyundai. El perifèric Super Scope va ser llançat el mateix any a occident.

Països Catalans

• 24 de gener - Sant Sadurní d'Anoia: Berta Tarrida i Calduch, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.^[7]
• 9 de març - la Seu d'Urgellː Núria Vilarrubla Garcia, piragüista olímpica catalana especialitzada en eslàlom d'aigües braves.^[8]
• 27 de març - Lloret de Mar: Marc Muniesa Martínez, futbolista català.
• 28 d'abril - Santa Margarida de Montbui: Mireia Conde Mateos, esportista catalana, pilot de trial.^[9]
• 13 de maig - Barcelonaː Georgina García Pérez, jugadora de tennis catalana del Club Tennis Sabadell.^[10]
• 1 de juny - Dosrius, Maresmeː Olga García i Pérez, futbolista catalana, que ha jugat com a davantera a la Primera Divisió.^[11]
• 15 de juny - Moixent, La Costeraː Salomé Navalón Fito, futbolista valenciana, que ha jugat a la Primera Divisió com a defensa.^[12]
• 25 de juny - Barcelonaː Helena Lloret Gómez, waterpolista catalana.^[13]
• 24 de juliol, Mataróː Rosó Buch Rosell, jugadora de bàsquet catalana.^[14]
• 9 d'agost - Palma, Mallorcaː María España Almendro, jugadora mallorquina de bàsquet.^[15]
• 18 de novembre - Bescanó, el Gironès: Queralt Casas Carreras, jugadora catalana de basquetbol.^[16]
• 30 de desembre - Barcelona: Anna Boada Peiró, remera catalana.^[17]

Resta del món

• 5 de febrer: Damien Hooper, boxador.
• 11 de febrer, Grand Rapids (Michigan), Michigan, EUA: Taylor Lautner, actor estatunidenc
• 17 de febrer, Las Vegas, Nevada, EUA: Meaghan Jette Martin, actriu estatunidenca
• 22 de febrer, Santo Domingo: Peter Pou, cantant.
• 10 de març, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Emily Osment, actriu estatunidenca
• 20 de març, Tolosa, Guipúscoaː Lara Arruabarrena, tennista basca professional.^[18]
• 4 d'abril, Chicago, Illinois, EUA: Alexa Nikolas, actriu estatunidenca
• 15 d'abril, Norrköping, Suècia: Amy Diamond, cantant sueca.
• 24 d'abril, Múrciaː Laura Gil Collado, jugadora espanyola de bàsquet.^[19]
• 8 de maig, Londres, Anglaterraː Ana Mulvoy Ten, actriu espanyola/anglesa.^[20]
• 18 de maig, Ankara, Turquia: Cemre Erol, jugadora de voleibol.
• 12 de juny, Rio de Janeiro, Brasil: Philippe Coutinho, futbolista brasiler.
• 26 de juny, Long Beach, Califòrnia, EUA: Jennette McCurdy, actriu estatunidenca
• 22 de juliol, Grand Prairie, Texas, EUA: Selena Gómez, actriu i cantant estatunidenca
• 23 de juliol, Jaca, Espanya: Luis Fenero, ballarí sobre gel.
• 24 de juliol, Alacantː Alejandra Quereda Flores, gimnasta rítmica valenciana, subcampiona olímpica en els Jocs Olímpics de Rio 2016.^[21]
• 4 d'agost, Arezzo, Itàlia: Cole Sprouse i Dylan Sprouse actors estatunidencs
• 20 d'agost, Dallas, Texas, EUA: Demi Lovato, actriu i cantant estatunidenca^[22]
• 25 d'agost, Bath, Regne Unit: Angelica Mandy, actriu britànica.
• 16 de setembre, Dallas, Texas, EUA: Nick Jonas, actor i cantant estatunidenc de Jonas Brothers.
• 20 de setembre, Fuenlabrada, Espanya: David Castillo Martínez, actor espanyol.
• 21 d'octubre, Filadèlfia: Hari Nef, actriu, model i escriptora estatunidenca
• 30 d'octubre, Picardia: Édouard Louis, escriptor francès.^[23][24]
• 23 de novembre, Nashville, Tennessee, EUA: Miley Cyrus, actriu i cantant estatunidenca
• 28 de novembre, Pembroke: Nora Vasconcellos, patinadora de monopatí professional estatunidenca.^[25]
• 26 de desembre, South Shields, Tyne i Wear, Anglaterra: Jade Thirlwall, cantant britànica del grup Little Mix.

Països Catalans

• 4 de gener - Barcelona: Maria Teresa Bonilla i Elias, veterinària catalana, la primera dona a exercir la veterinària al Principat (n. 1918).^[26]
• 28 de febrer,
  • Barcelona: Rosa Maria Arquimbau i Cardil, escriptora i periodista catalana (n. 1909).^[27]
  • Madrid: Concha Bañuls, soprano
  • Girona: Ramona Via i Pros, escriptora i llevadora catalana (n. 1922).^[28]
• 22 de maig, Perpinyà: Josep Deloncle, folklorista i polític nord-català (n. 1913).^[29]
• 26 de maig, Barcelona, Barcelonès: Josep Maria Bernat i Colomina, compositor de sardanes (n. 1925).^[30]
• 19 de juny, Londresː Kathleen McKane, tennista anglesa, guanyadora de cinc medalles olímpiques (n. 1896).^[31]
• 21 de juny, Sueca, Horta de València: Joan Fuster, escriptor valencià.^[32]
• 23 de juny, Barcelona: Lluís Casassas i Simó, geògraf català.
• 26 de juny, Sanet i els Negrals: Isa Tròlec, escriptor valencià (n. 1945).
• 29 de juny, València: María Teresa Andrés Blasco, música i compositora (n. 1910).^[33]
• 2 de juliol, Badalona: Camarón de la Isla, cantant de flamenc.^[34]
• 23 de setembre, en un avió, camí de Madrid: Mary Santpere, actriu, vedet i humorista catalana.^[35]
• 24 de setembre, Kissimmee, Floridaː Brownie Wise, llegendària venedora i empresària, responsable de l'èxit de Tupperware (n. 1913).^[36]
• 30 de setembre, Albuixech (l'Horta Nord: Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut com a Ambrós, dibuixant de còmics valencià i autor d'El Capitán Trueno entre altres (n. 1913).
• 26 de novembre, Barcelona: Ramon Calsina i Baró, pintor i dibuixant català.
• 30 de novembre, Barcelona: Àngels Ferrer i Sensat, mestra, pedagoga, catedràtica, contribuí a crear l'Institut-Escola del Parc.^[37]
• 27 de desembre, Barcelona: Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, escultora catalana (n. 1906).^[38]

• 
  R. Calsina (n. 1901)
• 
  J. Fuster (n. 1922)
• 
  I. Asimov (n. 1920)
• 
  Camarón (n. 1950)

Resta del món

• 1 de gener, Nova York: Grace Hopper, militar estatunidenca, pionera en el món de la informàtica (n. 1906).
• 8 de gener, Tel-Aviv: László Ladányi, poeta, escriptor, dramaturg i reporter.
• 16 de febrer - Londres: Angela Carter, novel·lista i periodista anglesa (n. 1940).^[39]
• 3 de març, Milà, Itàlia: Lella Lombardi, pilot de curses automobilístiques, que disputà curses de Fórmula 1 (n. 1941).^[40]
• 4 de març, Minot (Dakota del Nord)ː Mary Osborne, guitarrista de jazz, cantant i fabricant de guitarres estatunidenca.^[41]
• 6 de març - París: Maria Helena Vieira da Silva, pintora portuguesa que va desenvolupar la seva carrera a França (n. 1908).^[42]
• 9 de març, Tel-Aviv (Israel): Menahem Beguín, polític israelià, sisè Primer Ministre d'Israel (n. 1913).^[43]
• 11 de març -Los Angeles, Califòrnia,(EUA): Richard Brooks, guionista i director de cinema estatunidenc. (n. 1912)^[44]
• 20 de març -Roubaix, Nord, (França): Georges Delerue, compositor i director musical de cinema, autor de la música d'unes 350 pel·lícules i guanyador l'any 1979 de l'Oscar a la millor banda sonora per A Little Romance. (n. 1925)^[45]
• 23 de març, Friburg de Brisgòvia, Alemanya: Friedrich Hayek, economista austríac guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1974.^[43]
• 6 d'abril, Nova York, Estats Units: Isaac Asimov, científic i escriptor estatunidenc d'origen soviètic (n. 1920).^[46]
• 8 d'abril, Roma, Itàlia: Daniel Bovet, farmacòleg italià d'origen suís, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1957 (n. 1907).^[47]
• 27 d'abril, Clichy, Île-de-France: Olivier Messiaen, compositor, organista i ornitòleg francès (n. 1908).^[45]
• 6 de maig, París: Marlene Dietrich, actriu i cantant alemanya (n. 1901).
• 23 de maig, Carini, Sicília: Giovanni Falcone, jutge italià (n. 1939).^[48]
• 28 de juny, Moscou, Rússia: Mikhaïl Tal: jugador d'escacs jueu de Letònia, ciutadà soviètic, Gran Mestre, i el vuitè Campió del món d'escacs (n. 1936).^[49]
• 4 de juliol, Buenos Aires, Argentina: Ástor Piazzolla, bandoneonista i compositor argentí (n. 1921).
• 23 de juliol, París: Arletty, pseudònim de Léonie Bathiat, actriu de teatre i cinema, model i cantant francesa (n. 1898).^[50]
• 29 de juliol - Bucarestː Lucia Demetrius, actriu, traductora i poetessa romanesa (n. 1910).^[51]
• 1 d'agost - prop de Moscou, Rússia: Margarita Aliguer, poeta, bibliotecària, periodista i traductora russa i soviètica (n. 1915).^[52]
• 12 d'agost - Nova York (EUA): John Cage, compositor estatunidenc (n. 1912).^[53]
• 2 de setembre - Huntington, EUA: Barbara McClintock, botànica i genetista, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1983 (n. 1902).^[54]
• 3 de setembre, Huntington (Nova York): Barbara McClintock, botànica i genetista estatunidenca, guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1983 (n. 1902).
• 1 d'octubre - Günzburg, Baviera: Petra Kelly, política i activista alemanya i fundadora del Partit Verd alemany.^[55]
• 8 d'octubre, Unkel, Alemanya: Willy Brandt, polític alemany canceller de la RFA (n. 1913).^[56]
• 30 d'octubre, Nova York, EUA: David H. Rosenthal, poeta, assagista i traductor jueu estatunidenc (n. 1945).
• 13 de novembre, Aravaca, Espanya: Lucrecia Pérez, immigrant dominicana a Madrid, víctima de racisme i xenofòbia, el primer cas reconegut com a tal a Espanya (n. 1959).
• 10 de desembre, Buenos Aires, Argentina: Celia Gámez, cantant i actriu argentina (n. 1905).^[57]
• 12 de desembre, Brussel·les, Bèlgicaː Suzanne Lilar, dramaturga, assagista i novel·lista belga flamenca d'expressió francesa (n. 1901).^[58]
• 17 de desembre, Viena, Àustria: Günther Anders, filòsof i assagista, un dels més destacats en llengua alemanya del segle xx.
• 21 de desembre, Londres, Anglaterra: Nathan Milstein, violinista ucraïnès.
• 24 de desembre, Brussel·les, Bèlgica: Peyo, dibuixant de còmics entre d'altres els Barrufets (n. 1928).
• 25 de desembre, Reading (Berkshire): Monica Dickens, escriptora anglesa (n. 1915).^[59]