HL7 Wiki

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

S'arte est su protzessu o su produtu deliberadu de s'organizatzione de sos elementos in una forma chi istìmulat sos sensos e sas emotziones. Nde faghent parte una variedade manna de atividades umanas, de creatziones e de maneras de s'espressare, de campos che a sa mùsica, sa fotografia, sa literadura, su tzìnema, s'iscultura e sa pintura. Su significu de s'arte est esploradu dae s'estètica, un'ala de sa filosofia. Si creet chi pro sos primos Homo sapiens s'arte apat tentu una funtzione rituale, màgica, religiosa; custa funtzione, però, s'est isvilupada otenende unu cumponente estèticu e una funtzione sotziale, pedagògica, mercantile o fintzas petzi de ornamentu.^[1]

A su chi narat sa traditzione, su cuntzetu de arte s'est impreadu pro si refèrrere a cale si siat abilidade o maestria. Custa cuntzetzione est cambiada durante su perìodu romànticu, cando s'arte ant arribadu a la bìdere comente "una facultade ispetziale de sa mente umana de classificare a curtzu a sa religione e a s'iscièntzia".^[2]

S'arte s'istùdiat in disciplinas diferentes. S'arte, intèndida comente manifestatzione de s'atividade umana, si podet istudiare e analizare, intre sas àteras, dae sa prospetiva filosòfica (pro esempru, comente su resonamentu umanu interpretat sos istìmulos de sos sensos chi retzit) , psicològica (sos protzessos mentales e culturales diferentes chi s'agatant in gènesi sua), o sotziològica (s'arte comente produtu de sa sotziedade umana), e analizende sos cumponentes sotziales diversos. Ma sa prus ispainada est sa prospetiva istòrica chi s'impreat in s'istòria de s'arte.

Sa natura de s'arte l'at descrita Richard Wollheim comente «unu de sos de sos problemas traditzionales de sa cultura umana prus difìtziles».^[3] L'at definida comente unu veìculu pro s'espressione o sa comunicatzione de emotziones e ideas, unu mèdiu pro esplorare elementos formales e comente mìmesi o rapresentatzione.^[4] Lev Tolstoj identificaiat s'arte comente un'impreu de mèdios indiretos ca una persone podet comunicare cun un'àtera.^[4] Benedetto Croce e Robin George Collingwood defensant sa bisione idealista chi narat chi s'arte espressat emotziones e chi s'òpera de arte, in sustàntzia, esistet in sa mente de su creadore.^[4] Sa teoria de s'arte comente forma tenet sas raighinas suas in sa filosofia de Immanuel Kant e l'ant isvilupada durante su de XX sèculos Roger Eliot Fry e Clive Bell.^[4] S'arte comente mìmesi o rapresentatzione tenet raighinas fungudas in sa filosofia de Aristòtele.^[4] Prus de reghente, sos pensadores influentzados dae Martin Heidegger ant interpretadu s'arte comente su mèdiu chi una comunidade impreat pro isvilupare unu mèdiu pro s'espressione e s'interpretatzione.^[5][6]

1. ↑ (CA) José Milicua, Historia universal del arte, Bartzellona, 1985-1988, p. 26, ISBN 978-84-320-6680-1, OCLC 995279978.
2. ↑ (EN) Press statement on The Story of Art, in The Gombrich Archive. URL consultadu su 31 ghennàrgiu 2023 (archiviadu dae s'url originale su 6 santugaine 2008).
3. ↑ (EN) Richard Wollheim, Art and its Objects, 2a, Cambridge, 2015, p. 1, ISBN 978-1-316-28677-7, OCLC 941030752.
4. ↑ ^{4.0 4.1 4.2 4.3 4.4} (EN) Jerrold Levinson, The Oxford handbook of aesthetics, Oxford, Oxford University Press, 2003, p. 5, ISBN 0-19-825025-8, OCLC 50802597.
5. ↑ (EN) Martin Heidegger, The Origin of the Work of Art, in Poetry, language, thought, 1st Perennical Classics ed, New York, Perennical Classics, 2001, ISBN 0-06-093728-9, OCLC 47443860.
6. ↑ (EN) John Russon, Bearing witness to epiphany : persons, things, and the nature of erotic life, Albany, SUNY Press, 2009, ISBN 978-1-4384-2503-0, OCLC 228631689.