Bioinformatics Wiki
| Tipus | any civil i any comú que comença en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1981 (mcmlxxxi) |
| Islàmic | 1401 – 1403 |
| Xinès | 4677 – 4678 |
| Hebreu | 5741 – 5742 |
| Calendaris hindús | 2036 – 2037 (Vikram Samvat) 1903 – 1904 (Shaka Samvat) 5082 – 5083 (Kali Yuga) |
| Persa | 1359 – 1360 |
| Armeni | 1430 |
| Rúnic | 2231 |
| Ab urbe condita | 2734 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 | |
| Anys | |
| 1978 1979 1980 - 1981 - 1982 1983 1984 | |
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 15 de gener, Andorra: amb la creació del govern andorrà, denominat Consell Executiu, s'inicia la separació de poders al país i el procés de reformes que culminarà amb l'elaboració de la primera Constitució d'Andorra, votada pel poble en referèndum el 14 de març de 1993.
- 25 de gener, Un grup d'intel·lectuals signa el Manifest dels 2.300 en contra de la política lingüística i la discriminació del castellà feta per la Generalitat de Catalunya.
- 23 de febrer, Espanya: S'hi esdevé l'intent de cop d'estat del 23 de febrer conegut com el 23-F: a Madrid un grup de guàrdies civils encapçalats pel tinent coronel Tejero, segresten el govern espanyol i els parlamentaris al Congrés dels Diputats durant el ple i a València els carros de combat dirigits pel general Milans del Bosch l'exèrcit surten pels carrers de la ciutat.
- 23 de maig, Barcelona: Es produeix l'assalt al Banco Central, al centre de la ciutat, que s'allarga més de trenta hores i que s'ha relacionat amb l'intent de cop d'estat succeït justament tres mesos abans.
- Primavera - estiu, Espanya: es produeix un gran frau alimentari relacionat amb la venda de l'oli de colza, que va afectar més de 20.000 persones causant la síndrome de l'oli tòxic.
- Resta del món
- 12 d'abril, Estats Units: el Transbordador espacial Columbia, tripulat per dos homes, culmina amb èxit el seu primer vol espacial.[1]
- 1 de març, Presó de Maze, Irlanda del Nord: Bobby Sands inicia la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord per demanar el reconeixement de presoners de guerra als membres de l'IRA Provisional i l'INLA. Bobby Sands, mor al cap de 66 dies de vaga de fam. 10 presoners moriran a causa de la vaga de fam, que finalitzarà el 3 d'octubre del mateix any.
- 10 d'abril, Irlanda del Nord: Bobby Sands, pres de l'IRA Provisional en vaga de fam és elegit parlamentari de Westminster per Fermanagh i South Tyrone amb 30.492 vots, en contra del candidat del Partit Unionista de l'Ulster, Harry West, que en va obtenir 29.046.[2]
- 13 de maig, Roma: Mehmet Alí Agca atempta contra la vida del papa Joan Pau II a la plaça de Sant Pere.
- 5 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: s'hi publica un informe mèdic sobre cinc homes homosexuals que presentaven una pneumònia d'etiologia desconeguda. Estudis posteriors conclouran que es tracta d'una malaltia fins aleshores desconeguda: la sida.
- 14 de juliol, EUA: es publica el nº10 de The Avengers Annual de Marvel Comics on es produeix la primera aparició de Rogue, futura membre dels X-Men.
- 16 de juliol, Malàisia: Mahathir bin Mohamad va jurar com a quart primer ministre.
- 21 de setembre, Belmoban,(Belize) la colònia britànica, coneguda com a Honduras britànica va assolir la independència.[3]
- 3 d'octubre, Presó de Maze, Irlanda del Nord: Finalitza la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord, que va iniciar Bobby Sands l'1 de març, i en la que moriren 10 presoners de l'IRA Provisional i l'INLA.[4]
- 1 de novembre, Antigua i Barbuda: aquestes illes s'independitzen del Regne Unit.
- Desembre, Libreville, Gabon: es crea Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Central, que agrupa els interessos econòmics de diversos països de l'Àfrica central.
- S. Anderson i el seu equip descobreixen l'estructura genètica de l'ADN mitocondrial humà.[5]
- Lynn Margulis publicà la seva hipòtesi sobre la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de la cèl·lula eucariota.[6]
Cinema i televisió
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 04/10 | John Boorman | Excàlibur | èpic |
| 03/30 | Hugh Hudson | Carros de foc  |
drama hist. |
| 02/11 | Vladímir Menxov | Moscou no creu en les llàgrimes |
drama |
| 07/29 | Gerald Potterton et al. | Heavy Metal | animació |
| 06/12 | Steven Spielberg | A la recerca de l'arca perduda | aventures |
| 11/07 | Imanol Uribe | La fuga de Segovia | drama hist. |
| 09/17 | Wolfgang Petersen | El submarí | bèl·lic |
- Categoria principal: Pel·lícules del 1981
El 4 de març s'estrenà l'anime Hyaku Jūō Goraion.
Música i ràdio
| M/d | Artistes | Títol | Estil |
|---|---|---|---|
| Bustamante | Cambrers | pop | |
| 07/21 | Bryan Adams | You Want It You Got It | rock |
| 08/10 | Paco de Lucía et al. | Friday Night in San Francisco | jazz |
| 11/07 | Depeche Mode | Speak & Spell | synthpop |
| 10/20 | The Human League | Dare! | synthpop |
| 02/09 | Iron Maiden | Killers | heavy metal |
| 05/10 | Kraftwerk | Computerwelt | electrònica |
| Krahe/Sabina/Pérez | La Mandrágora | cançó | |
| Simon and Garfunkel | Collected Works | folk | |
| 04/06 | Roger Taylor | Fun in Space | rock |
| 10/16 | U2 | October | post-punk |
Enguany es fundà el grup alguerés de música folk Càlic, del qual formava part Claudio Gabriel Sanna.
Premis Nobel
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naixements
Les persones nascudes el 1981 faran 43 anys durant el 2024.
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | M. |
|---|---|---|---|---|
| 12/07 | José Cabanes Corcera | pilotaire | genovesí | |
| 02/27 | Melchor Fauli Garcés | pilotaire | benaviter | |
| 09/27 | Sophie Crumb | artista | californiana | |
| 03/14 | Albertina Martínez Burgos | fotoperiodista | xilena | 2019 |
| 07/25 | Kizito Mihigo | cantautor | ruandés | 2020 |
Països Catalans
- 14 de gener, l'Eliana, València: Concha Montaner, atleta valenciana de salt de longitud.[7]
- 16 de gener, Andorra la Vella: Marta Roure i Besolí, cantant andorrana que va portar per primer cop el català al Festival d'Eurovisió l'any 2004.[8]
- 18 de gener, Xest: Talía Roselló Saus, política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats en la X Legislatura.[9]
- 22 de febrer, València: Gala Pin Ferrando, política i activista veïnal, llicenciada en filosofia, ha estat regidora a l'Ajuntament de Barcelona.[10]
- 11 de març, Cassà de la Selva: Laia Cañigueral i Olivé, sociòloga i política catalana.[11]
- 15 de març, Palma, Mallorca: Briggite Yagüe, lluitadora de taekwondo mallorquina.[12]
- 8 d'abril, Sant Feliu de Llobregatː Lídia Muñoz Cáceres, politòloga i política catalana que fou regidora i alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat.[13]
- 24 de juliol, Terrassaː Marta Prat i Calmet, jugadora d'hoquei sobre herba que participà en els Jocs olímpics d'Atenes 2004.[14]
- 27 de juliol, Calviàː Mariona Ares Martínez-Fortún, política mallorquina, treballadora a l'hosteleria, ha estat diputada al Congrés.[15]
- 30 de juliol, Barcelona: Meritxell Falgueras i Febrer, periodista i sumiller catalana.[16]
- 7 d'agost, Tarragona, Tarragonès: Lorena Roldán, política catalana.
- 27 d'agost, Igualadaː Xènia Tostado Caballero, actriu catalana.[17]
- 30 de setembre, Sabadellː Marta Farrés, llicenciada en C. Polítiques i de l'Administració, alcaldessa de Sabadell des del 2019.[18]
- 18 de desembre, Barcelonaː Noelia Cobo García, artista catalana especialitzada en escultura.[19]
- 19 de desembre, Barcelona, Elisenda Carod, periodista i comunicadora catalana.
- 23 de desembre, Súria, Bages: Elisabeth Rodergas i Cols, coneguda artísticament com a Beth, cantant i actriu catalana.[20]
Resta del món
- 10 de gener, Tbilisi, Geòrgia: Tamta Goduadze, cantant de pop grec.[21]
- 11 de gener, Birmingham, Anglaterra: Jamelia Niela Davis, coneguda com a Jamelia, cantant de R&B anglesa d'origen jamaicà.[22]
- 25 de gener, Manhattan, Nova York (EUA): Alicia Keys, cantant i compositora de R&B estatunidenca.[23]
- 1 de febrer, Palència: Pablo Casado, polític espanyol.
- 17 de febrer: Manhattan, Nova York, EUA: Paris Hilton, actriu, cantant i model estatunidenca.
- 19 de febrer,
- Searcy, Arkansas: Beth Ditto, cantant estatunidenca coneguda pel seu treball a la banda The Gossip.[24]
- Brasil: Leandra Medeiros Cerezo, –Lea T–, model transgènere nascuda al Brasil i criada a Itàlia.[25]
- 3 de març, València: María José Català Verdet, llicenciada en dret i política valenciana.[26]
- 10 de març:
- Nkon, Yaoundé, Camerun: Samuel Eto'o, futbolista camerunès amb nacionalitat espanyola.
- Karditsa, Grècia: Efthimis Kulukheris, futbolista grec.
- 18 de març, París: Mona Achache, realitzadora, guionista i actriu francesa.[27]
- 5 d'abril, Washington D.C.ː Marissa Nadler, cantant i compositora americana.[28]
- 12 d'abril, Madridː Leticia Tarruell, científica de l'ICFO, especialitzada en física quàntica.[29]
- 27 d'abril, Taipei, Taiwanː Audrey Tang, programadora de programari lliure taiwanesa, nomenada ministra sense cartera.[30]
- 13 de maig, Amurrioː Eli Pinedo, jugadora d'handbol basca, guanyadora d'una medalla olímpica.[31]
- 22 de maig, Damasc: Bassel Khartabil, desenvolupador de programari de codi obert i activista sirià palestí.
- 18 d'abril, Villa María, Córdoba, Argentina: Sol Gabetta, violoncel·lista argentina.[32]
- 9 de juny, Opole, Voivodat d'Opole: Jacek Morajko, ciclista.
- Jerusalem, Israel: Natalie Hershlag, coneguda com a Natalie Portman, actriu estatunidenca.
- Londresː Anoushka Shankar, sitarista i composidora índia.[33]
- 14 de juny, Samara (Unió Soviètica): Vladímir Ossetxkin, empresari i un activista dels drets humans.[34]
- 20 de juny, Almere: Angerfist, dj.
- 26 de juny, Buenos Aires, Argentina: Franco Cristaldo, futbolista que juga en la posició de centrecampista a Boca Juniors.
- 3 de juliol, Jerez de la Frontera: Inés Arrimadas, política espanyola.
- 19 de juliol, Košice, Txecoslovàquia: Juliana Sokolová, filòsofa i escriptora eslovaca.
- 3 d'agost, Dallas, Texas: Travis Willingham, actor de doblatge estatunidenc.
- 6 d'agost, Bucarest, Romania: Linda Maria Baros poetessa, traductora i crítica en llengua francesa i romanesa.[35]
- 8 d'agost, Basilea, Suïssa: Roger Federer, tennista suís que guanyà diversos títols del Grand Slam.
- 22 d'agost, Fort Collins, Estats Units: Ross Marquand, Actor nord-americà.
- 23 d'agost, Nova Yorkː Karina Canellakis, directora d'orquestra i violinista estatunidenca.[36]
- 18 de setembre, Rotaː Teresa Rodríguez, filòloga, professora i activista política andalusa, diputada en el Parlament d'Andalusia.[37]
- 26 de setembre, Saginaw, Michigan: Serena Williams, jugadora de tennis dels Estats Units.[38]
- 1 d'octubre, Prefectura de Chiba, Japó: Satoshi Otomo, futbolista internacional amb la selecció de les Filipines.[39]
- 3 d'octubre:
- Malmö, Suècia: Zlatan Ibrahimović, futbolista suec.
- Rabat, Marroc: Leïla Slimani, escriptora marroquina en francès, Premi Goncourt del 2016.[40]
- 12 d'octubre, Tsholotsho, Zimbàbue: NoViolet Bulawayo, escriptora zimbawesa.[41]
- 24 de novembre, Gacko, Bòsnia i Hercegovina: Vule Avdalović, jugador de bàsquet.
- 28 de novembre, Vannes, Morbihan: Louise Bourgoin, actriu, model i presentadora de televisió francesa.[42]
- 2 de desembre, McComb, Mississipi, EUA: Britney Spears, actriu i cantant Estatunidenca.[43]
- 13 de desembre, Sant Sebastià, País Bascː Jule Goikoetxea Mentxaka, filòsofa política, escriptora i activista feminista basca.[44]
- 28 de desembre, Nova York: Sienna Miller, actriu, model, dissenyadora de moda estatunidenca-britànica.[45]
- Herman Bailey, artista afroamericà
- la Zarza, província de Huelva: María Pachón Monge, militar considerada la primera transsexual de l'Exèrcit espanyol.
Necrològiques
Entre les morts destacades de l'any hi ha la del cantautor Georges Brassens, l'escriptor Josep Pla, els lingüistes Sanchis Guarner i María Moliner o el polític Bobby Sands.
- Països Catalans
- 5 de gener - Sabadell: Dolors Miralles i Valls, pedagoga i promotora dels drets laborals de la dona.[46]
- 10 de març - Moscou: Mariana Gonxarov, il·lustradora i dissenyadora russa establerta a Barcelona als anys vint (n. 1904).[47]
- 21 de març - Castelló de la Plana, la Plana Alta: Manuel Calduch i Almela, farmacèutic i botànic valencià (n. 1901).
- 15 d'abril - Barcelona: Milagros Consarnau i Sabaté, mestra catalana (n. 1902).[48]
- 23 d'abril - Llofriu, Baix Empordà: Josep Pla, escriptor català (n. 1897).[49]
- 7 de maig - Sabadell, Vallés Occidental: Joan Monegal i Castells, pintor català
- 21 de maig - Les Bordes-sur-Lez, l'Arieja: Marcel·lí Massana i Bancells, guerriller antifranquista (n. 1918).[50]
- 9 de juny, Barcelona: Miquel Casablancas i Juanicó, periodista i polític.
- 25 de juny, Barcelona: Maria Espinalt i Font, soprano catalana considerada una primera figura de l'escena estatal (n. 1910).[51]
- 8 de juliol
- Palma: Joan Valent, músic mallorquí.
- Granollers: Conrad Saló i Ramell, compositor de sardanes, de gran anomenada.
- 28 de juliol - Reus: Magda Folch i Solé, pintora catalana (n. 1903).[52]
- 3 d'octubre - Barcelona: Concepció Panadès i Juanengo, soprano catalana (n. 1908).[53]
- 12 d'octubre - Sant Cugat del Vallès: Antoni Romañà i Pujó, matemàtic i astrònom català, jesuïta, impulsor de l'Observatori de l'Ebre (n. 1900).
- 10 de desembre - Sabadell: Pau Abad i Piera, inventor i industrial, pioner de l'enginyeria electrònica a Catalunya.
- 12 de desembre - Barcelonaː Montserrat Pérez Iborra, empresària i pedagoga catalana (n. 1906).[54]
- 16 de desembre - València, l'Horta: Manuel Sanchis i Guarner, filòleg, historiador i escriptor valencià (n. 1911).
- Barcelona: Jaume Alzina i Caules, demògraf i economista.
- Josep Cervera i Grifol, escriptor i poeta valencià.
- Sant Feliu de Guíxols: Maria Pou i Bosc, pintora catalana (n. 1906).[55]
- Resta del món
- 5 de gener - La Jolla, Califòrnia (EUA): Harold Clayton Urey, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1934 (n. 1893).
- 19 de gener - Nova Yorkː Francesca Woodman, fotògrafa estatunidenca de caràcter intimista (n. 1958).[56]
- 22 de gener - Madrid: María Moliner, bibliotecària i lexicògrafa espanyola (n. 1900).[57]
- 23 de gener - Nova York, EUA: Samuel Barber, compositor nord-americà (n. 1910).
- 2 de febrer - París: Gabrielle Colonna-Romano, actriu francesa (n. 1883).[58]
- 3 de febrer - Madrid: Isabel Garcés, actriu espanyola (n. 1901).[59]
- 11 de febrer - Los Angeles: Ketti Frings, escriptora i guionista estatunidenca (n. 1909).[60]
- 28 de febrer -
- Santa Monica: Virginia Huston, actriu cinematogràfica estatunidenca (n. 1925).[61]
- Nova Yorkː Edna Beilenson, tipògrafa, impressora i empresària estatunidenca.[62]
- 9 de març - Pasadena, Califòrnia (EUA): Max Delbrück, biofísic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1969 (n. 1906).
- 27 de març - Pequín (Xina): Mao Dun, periodista, crític literari, polític i escriptor xinès (n. 1896).[63]
- 31 de març - Rottingdeanː Enid Bagnold, novel·lista i dramaturga britànica (n. 1889).[64]
- 8 d'abril - Nova York (EUA): Omar Bradley, va ser un dels principals comandants americans de camp al Nord d'Àfrica i a Europa durant la Segona Guerra Mundial (n. 1893)[65]
- 12 d'abril - Las Vegas, Nevada, EUA: Joe Louis, boxador estatunidenc, campió del món.[66]
- 15 d'abril - Parísː Valentine Prax, pintora expressionista francesa (n. 1897).[67]
- 17 d'abril, Dakarː Mariama Bâ, novel·lista, professora i feminista senegalesa (n. 1929).[68]
- 22 d'abril - Bad Ischl, Àustria: Anton Konrath, director d'orquestra austríac.
- 24 d'abril - Bad Wiessee, Alemanyaː Margarida de Grècia, princesa de Grècia i de Dinamarca (n. 1905).
- 25 d'abril - Moscouː Grunya Sukhareva, psiquiatra infantil soviètica, primera a descriure els símptomes de l'autisme (n. 1891).[69]
- 5 de maig - Maze, Irlanda del Nord: Bobby Sands, membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament britànic. Primer a morir a la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Portava en vaga de fam 66 dies, des de l'1 de març (n. 1954).[70]
- 11 de maig:
- Oslo (Noruega): Odd Hassel, físic i químic noruec, Premi Nobel de Química de l'any 1969 (n. 1897).[71]
- Miami, Florida (EUA): Bob Marley, cantant de reggae (n. 1945)[72]
- 23 de maig - Cubaː Laura Allende Gossens, política xilena (n. 1911).[73]
- 25 de maig - Sydney, Austràlia: Ruby Payne-Scott, pionera australiana en el camp de la radiofísica solar i la radioastronomia (n. 1912).
- 28 de maig - Durham, Carolina del Nordː Mary Lou Williams, pianista de jazz estatunidenca (n. 1910).[74]
- 29 de maig - Pequín (Xina): Soong Ching-ling, política xinesa (n. 1893)[65]
- 19 de juny - Dettenhausenː Lotte Reiniger, directora de cinema d'animació alemanya.[75]
- 3 de juliol - Rabat: Abd al-Mayid Ben Jelloun, novel·lista, periodista i ambaixador marroquí.
- 14 d'agost - Salzburg (Àustria): Karl Böhm, director d'orquestra austríac (n. 1894).[76]
- 18 d'agost, Nova York: Anita Loos, escriptora i guionista nord-americana (n. 1889).[77]
- 3 de setembre - Milà: Mafalda Favero, soprano italiana (n. 1905).[78]
- 8 de setembre - Kyoto (Japó): Hideki Yukawa, físic japonès, Premi Nobel de Física de 1949 (n. 1907).
- 12 de setembre - Milà (Itàlia): Eugenio Montale, poeta i assagista italià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1975 (n. 1896).[79]
- 28 de setembre - Belgrad, Iugoslàviaː Ksenija Atanasijević, primera dona filòsofa sèrbia i escriptora feminista.[80]
- 5 d'octubre, Nova York: Glòria Grahame, actriu estatunidenca de cinema, teatre i televisió.[81]
- 6 d'octubre - El Caire, Egipte: Anwar el-Sadat, militar i polític egipci, president del país, assassinat per integristes islàmics.
- 16 d'octubre, Tel-Aviv, Israelː Moixé Dayyan, militar i polític. Va ser cap d'estat major de l'exèrcit israelià, i va tenir un paper crucial en la Guerra dels Sis Dies (n. 1915).[82]
- 29 d'octubre - Sant Geli dau Fesc, França: Georges Brassens, cantautor francès (n. 1921).[83]
- 22 de novembre - Oxford (Regne Unit): Hans Adolf Krebs, metge i bioquímic britànic d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1953 (n. 1900).
Referències
- ↑ Koestler-Grack, Rachel A. The Space Shuttle Columbia Disaster (en anglès). ABDO, 2004, p.22. ISBN 1591976596.
- ↑ «Westminster By-election (NI) - Thursday 9 April 1981». CAIN.
- ↑ «Belize | History, Capital, Population, Map, Flag, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 setembre 2021].
- ↑ Melaugh, Martin. «Events: Hunger Strike 1981 - Chronology» (en anglès). CAIN. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Sequence and organization of the human mitochondrial genome» (en anglès). Nature, 1981.
- ↑ Lynn Margulis (1981): Symbiosis in Cell Evolution. WH Freeman & Company.
- ↑ «Athlete Profile, Concepción Montaner. Honours». Iaaf.org. [Consulta: juliol 2015].
- ↑ «Andorra - 2004». eurovision-spain.com. [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ «X Legislatura (2011-2016). Roselló Saus, Talía» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: novembre 2020].
- ↑ Molina, Alba. «Entrevista a Gala Pin Ferrando». Revista Jovent, 19-06-2017. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «VIII Legislatura (2004-2008). Cañigueral Olivé, Laia». Congrés dels Diputats. [Consulta: març 2020].
- ↑ «El Govern ret homenatge a Brigitte Yagüe per la seva trajectòria esportiva». Govern Illes Balears, 29-10-2015. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Lídia Muñoz Cáceres, l'alcaldessa». Ajuntament de Sant Feliu. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Marta Prat Calmet». Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Ares Martínez-Fortún, María de la O». Congreso de los Diputados. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ Sandoval, Josep. «Meritxell Falgueras, la nariz rubia de la enología» (en castellà). Divinity, 24-07-2018. [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ «Xenia Tostado» (en castellà). Bekia. [Consulta: 6 juliol 2021].
- ↑ de Arriba, Jordi. «/ 20 coses que no sabies de Marta Farrés, alcaldable del PSC a Sabadell». isabadell.cat, 08-05-2019. [Consulta: 28 maig 2019].
- ↑ «Noelia Cobo García. Artista» (en castellà). Arteinformado. Currículum. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «España - 2003». Eurovision Spain. [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ «Tamta. Replay». Eurovision-spain.com, 2019. [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Larkin, Colin. The Encyclopedia of Popular Music (en anglès). Omnibus Press, 2011-05-27. ISBN 978-0-85712-595-8.
- ↑ «Alicia Keys | Noticias de la cantante estadounidense» (en castellà). El Periódico, 17-02-2017. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ Ulmer, Amy. «Beth Ditto (1981–)» (en anglès). Encyclopedia of Arkansas, 26-06-2019. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ Puff, Jefferson «Lea T, la transsexual que hará historia en la apertura de las Olimpiadas de Río 2016» (en castellà). BBC News Mundo, 01-08-2016.
- ↑ «IX Legislatura (2008-2011) Catalá Verdet, María José». Congreso de los Diputados. [Consulta: març 2020].
- ↑ SensaCine. «Mona Achache». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ Marissa Nadler, Oxford Reference. Retrieved 27 May 2016
- ↑ «Curriculum Vitæ. Dra. Leticia Tarruell» (en anglès). ICFO - Institut de Ciències Fotòniques. [Consulta: maig 2024].
- ↑ «PROFILE: Audrey Tang: 100% made in Taiwan - Taipei Times». www.taipeitimes.com. [Consulta: 5 setembre 2016].
- ↑ Villardón, Guzmán. «Eli Pinedo: La constructora de sueños» (en castellà). Diario Vasco, 08-03-2019. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ Silvera, Marcelo J. «Sol Gabetta, la violonchelista argentina más reconocida del mundo» (en castellà). Nodal. Cultura, 02-08-2016. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Galilea, Carlos «Anoushka Shankar, la 'sitarista'» (en castellà). El País [Madrid], 23-06-2006. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «ВЛАДИМИР ОСЕЧКИН: С ВЕЩАМИ В ГОСДУМУ» (en rus). sovsekretno.ru, 28-10-2013. Arxivat de l'original el 2021-06-13. [Consulta: 28 novembre 2022].
- ↑ «Linda Maria Baros». Poetry International Archives, 01-04-2008. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Karina Canellakis» (en anglès). Askonas Holt. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ «8ª legislatura | Teresa RODRIGUEZ-RUBIO | Eurodiputados | Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 28 juliol 2021].
- ↑ «Serena Williams | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ National Football Teams
- ↑ Maj, Demière. «France: Leïla Slimani remporte le prix Goncourt» (en francès). Euronews, 03-11-2016. Arxivat de l'original el 2021-01-29. [Consulta: novembre 2016].
- ↑ Write, Writers. «Literary Birthday - 12 October - NoViolet Bulawayo» (en anglès britànic), 12-10-2015. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ «Louise Bourgoin - La biographie de Louise Bourgoin» (en francès). Gala. Groupe Prisma Média. [Consulta: 5 octubre 2020].
- ↑ «Britney Spears | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Jule Goikoetxea» (en basc). Literaturaren zubitegia. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Sienna Miller: biografía y filmografía» (en espanyol europeu). AlohaCriticón, 10-03-2016. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Berenguer Garrigós, Arnau. «Miralles i Valls, Dolors». Història de Sabadell S.XIX-XX, 28-07-2019. [Consulta: 8 novembre 2020].
- ↑ Barjau, Santi «Mariana Goncharov ("fair"), dissenyadora gràfica i publicitària moderna a la Barcelona dels anys trenta i quaranta». Revista de Catalunya, núm. 182, 3-2003, p. 25-49.
- ↑ «Esquela de Miracle Consarnau i Sabaté» (en castellà). La Vanguardia, 17-04-1981. [Consulta: 11 octubre 2022].
- ↑ «Josep Pla i Casadevall | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Marcel·lí Massana i Bancells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 26-06-1981, pàg. 32.
- ↑ Salcedo Miliani, Antonio. «Magda Folch Solé» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 13 setembre 2023].
- ↑ Román Fernández, Manuel. «María de la Concepción Panadés y Juanengo». Real Academia de la Historia. [Consulta: 1r setembre 2021].
- ↑ Exposició dones d'empresa. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 12 agost 2013].
- ↑ «El llegat de les emprenedores». Arxiu de Sant Feliu de Guíxols. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Francesca Woodman. Descobreix un fotògraf. Departament Documentació». IEFC. Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ Martín Zorraquino, María Antonia. «María Moliner. Biografía» (en castellà) pàg.2. CVC Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Acte de naissance à Paris n° 155, vue 27/40, amb esment marginal de dos casaments à Paris el 1916 i el 1939 i de la mort a Paris el 1981.
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 240. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Ketti Frings» (en castellà). La Vanguardia, 03-05-2022. Arxivat de l'original el 2024-01-06. [Consulta: 31 desembre 2023].
- ↑ "Edna Beilenson, 71, Graphic Arts Expert and Book Publisher". The New York Times. 4 de març de 1981.
- ↑ "Edna Beilenson, 71, Graphic Arts Expert and Book Publisher". The New York Times. 4 de març de 1981.
- ↑ Idema, W. L. (Wilt L.),. A guide to Chinese literature. Ann Arbor: Center for Chinese Studies, University of Michigan, 1997. ISBN 978-0-89264-123-9.
- ↑ «Enid Bagnold | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ 65,0 65,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «A salute to the champ» (en anglès). Ebony, 6-1981, p.133 [Consulta: 23 juliol 2011].
- ↑ «Biography of Valentine Prax» (en anglès). Museu Zadkine, 26-06-2014. [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ «Mariama Bâ» (en castellà). Mujeres para pensar, 17-05-2012. [Consulta: 28 juny 2021].
- ↑ Pedreira Massa, José Luís «Tal vegada la primera autora que va descriure l’autisme infantil i, sobretot, l’anomenada Síndrome d’Asperger». Revista eipea, número 8, 2020, pàg. 38-41.
- ↑ «Bobby Sands | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1969» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Bob Marley | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Reseñas biográficas parlamentarias. Laura Allende Gossens» (en castellà). Biblioteca del Congreso Nacional de Chile. [Consulta: març 2021].
- ↑ «Mary Lou Williams». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ Guerin, Frances; Mebold, Anke. «Lotte Reiniger» (en anglès). Women Film Pioneers Project. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Anita Loos» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «FAVERO, Giuseppina, detta Mafalda» (en italià). TRECANNI. Institut Giovanni Treccani. "Dizionario Biografico". [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «MONTALE, Eugenio in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. «Atanasijević, Ksenija (1894-1981)». A: Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, pàg. 41 i ss.. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ «Gloria Grahame Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Moshe Dayan | Israeli statesman» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Brassens» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
