Trends in LIMS
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 gener 1879 (Julià)  Sissert (Rússia) | ||
| Mort | 3 desembre 1950 (71 anys) Moscou (Rússia) | ||
| Sepultura | Ivanovskoe cemetery (en)  | ||
| Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Perm Theological Seminary (en) (–1899) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, polític, prosista, folklorista, guionista, escriptor de literatura infantil, pedagog, escriptor, periodista d'opinió | ||
| Activitat | 1924 - | ||
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Fills | Ariadna Bazhova | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
   
 | |||
Pàvel Petróvitx Bajov, rus: Павел Петрович Бажов (Sissert, 27 de gener de 1879 - Moscou, 3 de desembre de 1950) fou un destacat escriptor rus. Era avi de Iegor Gaidar, Primer Ministre de la Federació Russa el 1992.
Biografia
Va néixer en una família de treballadors a Sissert, als Urals. El 1899 va entrar a un seminari, i més tard va ser professor a Iekaterinburg. Durant la Guerra Civil Russa de 1918-1922 va lluitar amb l'Exèrcit Roig. Va ser cronista durant la Revolució Russa i va escriure assaigs sobre els Urals com ara Successos dels Urals (1924) i l'autobiogràfic Un cavall verd (1929), però el que li va donar fama van ser els seus reculls de relats, sobretot El taüt de malaquita: contes dels Urals (1939), en el qual interpreta brillantment la llengua parlada popular dels Urals. Aquesta obra es basa en contes folklòrics i contes de fades sobre la vida de cercadors d'or i obrers en fàbriques dels Urals en els segles XVIII i xix. El seu relat La flor de pedra va ser adaptat al cinema el 1946 i va inspirar un ballet de Serguei Prokófiev el 1950.
Bajov va ser guardonat el 1943 amb el Premi Stalin per El taüt de malaquita: contes dels Urals. El 1999 va ser instaurat a Rússia el "Premi Bajov" (un premi literari).
Adaptacions cinematogràfiques
Enllaços externs
