Trends in LIMS
| << | Juny 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| Tots els dies | ||||||
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs. Queden 205 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1359 - Barcelona: Batalla naval de Barcelona el 1359, en la que per primer cop una bombarda fou usada per la marina catalana.[1]
- 1462 - Catalunya: hi comença la guerra civil entre Joan II i la Diputació del General de Catalunya.
- 1904 - Barcelona: Inauguració de la Presó Model de Barcelona o Presó Cel·lular Nova.[2]
- 2017 - Catalunya: Carles Puigdemont anuncia la data i pregunta del Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017.
- 2024 - Barcelona: la ciclista neerlandesa Marianne Vos (Team Visma | Lease a Bike) es proclama vencedora de la primera edició de la Volta a Catalunya femenina.[3]
- Resta del món
- 411 aC- Atenes (Antiga Grècia): durant la Guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta- un cop d'Estat volteja el Govern democràtic atenès. Puja al poder l'oligarquia de Els Quatre-cents, que serà reemplaçada uns mesos després.
- 53- Roma: l'emperador romà Neró es casa amb Clàudia Octàvia.
- 1817 - Santiago (Xile): s'hi encunya de la primera moneda xilena.
- 1924 - Quito, Equadorː El Consell d'Estat aprova en una sessió històrica, que Matilde Hidalgo es pugui inscriure en el cens electoral per tenir dret de vot, com demanava, essent la primera dona llatinoamericana a qui se li reconeix –i que exerceix– aquest dret.[4]
- 1959 - Estats Units: hi varen el George Washington, el primer submarí amb míssils balístics.[5]
- 1973 - Espanya: Luis Carrero Blanco és nomenat President del Govern d'Espanya.
- 2006 - Múnic (Alemanya): s'inaugura la Copa del Món de Futbol de 2006.
Naixements
- Països Catalans
- 1673 - València: Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, aristòcrata i erudit valencià, virrei de Mallorca.
- 1876 - Barcelonaː Àngela Graupera i Gil, escriptora de novel·les rosa, infermera, conferenciant, activista social i la primera corresponsal de guerra femenina d'Espanya (m. 1940).[6]
- 1930 - Barcelona: Jordi Pujol i Soley, polític català, president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003.[7]
- 1933 - Barcelona: Montserrat Gudiol i Corominas, pintora catalana (m. 2015).[8]
- 1938 - Manacor: Jaume Santandreu Sureda, capellà, escriptor i polític mallorquí.
- 1965 - Barcelonaː Sílvia Comes, cantant relacionada amb el món de la cançó d'autor i la poesia.[9]
- 1966 -
- Folgueroles, Osonaː Cristina Nogué Bori, atleta especialitzada en camp a través i curses de mig fons i fons.[10]
- Granollers, Vallès Orientalː María Ángeles Olano García, advocada i política catalana, ha estat diputada al Parlament.[11]
- 1968 - Barcelona: Judith Solana Pons, jugadora de basquetbol catalana.[12]
- 1984 - València, Mireia Pérez, autora de còmics, il·lustradora i dissenyadora.[13]
- 1989 - Georgina Carreras Caner, futbolista catalana que ha jugat com a migcampista.[14]
- Resta del món
- 1588, Nuremberg: Johann Andreas Herbst, compositor i teòric musical del Barroc.
- 1672, Moscou, Tsarat Rus: Pere el Gran, Tsar de Rússia.
- 1781, Wylam, Northumberland, Anglaterra: George Stephenson, enginyer, inventor de la locomotora (m. 1848).[15]
- 1810, Königsberg, Prússia: Carl Otto Nicolai, compositor prussià (m. 1849).[16]
- 1836, Whitechapel, Londresː Elizabeth Garrett Anderson, primera metgessa britànica (m. 1917).[17]
- 1843, Praga: Bertha von Suttner, novel·lista austríaca, pacifista radical, que obtingué el Premi Nobel de la Pau l'any 1905 (m. 1914).[18]
- 1865, Sortelung, a l'Illa de Fiònia, Dinamarca: Carl Nielsen, compositor danès (m. 1931).[19]
- 1867, Langton Green, Kentː Emma Turner, ornitòloga i fotògrafa d'ocells anglesa (m. 1940).
- 1875, Calhoun, Michiganː Lena Sadler, metgessa, cirurgiana i obstetra, líder en temes sobre la salut de la dona (m. 1939).[20]
- 1881, Cincinnati, Ohioː Marion Leonard, actriu de cinema mut nord-americana (m. 1956).[21]
- 1891, Peru, Indiana, Estats Units: Cole Porter, compositor nord-americà (m. 1964).[22]
- 1909, Àvila, Espanya: José Luis López Aranguren, filòsof, assagista i professor espanyol (m. 1996).[23]
- 1915, Waukesha, Wisconsin, Estats Units: Les Paul, guitarrista de jazz nord-americà (m. 2009).[24]
- 1916, San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Robert McNamara, Secretari de Defensa dels Estats Units durant el període 1961-68. (m. 2009).[25]
- 1923, Babice: Milena Müllerová, gimnasta artística txecoslovaca, medallista olímpica.[26]
- 1927, Verona (Itàlia): Franco Donatoni, compositor italià (m. 2000).[27]
- 1930,
- 1933, Madridː Marisa de Leza, actriu espanyola de cinema, teatre i televisió.[30]
- 1939, Galati, Romania: Ileana Cotrubas, soprano romanesa.[31]
- 1941, Leicester, Anglaterra: Jon Lord, compositor, pianista i organista anglès conegut per la seva tasca pionera en la fusió del rock amb la música clàssica o la barroca, en especial amb Deep Purple i Whitesnake (m. 2012).[32]
- 1945,
- Priego, Castella: Luis Ocaña, ciclista espanyol guanyador del Tour de França (m. 1994).
- Alma, Michiganː Betty Mahmoody, escriptora estatunidenca i conferenciant, coneguda pel seu llibre No sense la meva filla.[33]
- 1947, Parísː Françoise Demulder, fotoperiodista de guerra francesa, primera dona a guanyar el World Press Photo of the Year (m. 2008).[34]
- 1948, Nàpols: Costanzo Di Girolamo, filòleg romanista italià.
- 1951
- Maastricht, Països Baixos: Benny Neyman, cantautor.
- Los Angeles, Califòrnia (EUA): James Newton Howard, compositor de cinema estatunidenc, vuit vegades nominat per a l'Oscar.[35]
- Etterbeek, Bèlgicaː Françoise Nyssen, editora francesa d'origen belga, ha estat ministra de la Cultura del govern francès.[36]
- 1954,
- Bronx, Nova York, EUA: George Pérez, autor de còmics estatunidenc.
- Nibbiano, Piacenzaː Milena Gabanelli, periodista i presentadora televisiva italiana.[37]
- 1956, Miamiː Patricia Cornwell, escriptora estatunidenca, especialitzada en gènere policíac.[38]
- 1957, Cabra, Còrdovaː Carmen Calvo Poyato, política, jurista i professora espanyola, ha estat Ministra i Vicepresidenta d'Espanya.[39]
- 1963, Owensboro, Kentucky, Estats Units: Johnny Depp, actor nord-americà.
- 1964, Dakar, Senegal: Fatou Guewel, cantant senegalesa.
- 1976, camps de Tindouf, Algèriaː Aziza Brahim, artista sahrauí, música i cantant, resident a Catalunya des de 2011.[40]
- 1978, Cambridge, Anglaterra: Matt Bellamy, cantant i guitarrista del grup anglès Muse.
- 1981,
- Jerusalem, Israel: Natalie Portman, actriu isrealiano-estatunidenca.
- Londresː Anoushka Shankar, sitarista i compositora índia.[41]
- 1982, Fukuoka, Japó: Yoshito Okubo, futbolista.
- 1985, Malabo, Guinea Equatorialː Eva Ngui, atleta paralímpica espanyola.[42]
Necrològiques
- Països Catalans
- 1937 - Barcelona: Antoni Rubió i Lluch fou un historiador i intel·lectual català.[43]
- 2016 - Badalona: Joan-Anton Oriol Dauder, escriptor català.
- 2020 - Barcelona: Pau Donés i Cirera, músic català.[44]
- Resta del món
- 62, Pandatàriaː Clàudia Octàvia, emperadriu romana, consort de l'emperador Neró.
- 68, Roma: Neró, emperador romà, se suïcida[45]
- 1717, Blois: Madame Guyon, escriptora, mística i heretge francesa.[46]
- 1817, París: Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt, política i feminista francesa durant la Revolució francesa.[47]
- 1825, Florència:Paulina Bonaparte, política francesa, germana de Napoleó [48]
- 1863, Herat, Afganistan: Dost Mohammad Khan, sobirà afganès, que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay [49]
- 1870, Gads Hill Place, Anglaterra: Charles Dickens, escriptor anglès [50]
- 1871, Kent, Anglaterraː Anna Atkins, botànica i fotògrafa anglesa, pionera de la fotografia científica[51]
- 1884, Valparaíso, Xile: Aníbal Pinto, advocat i polític xilè, president del país entre 1876 i 1881.[52]
- 1892, Edo, Imperi Japonès: Tukioka Yoshitoshi, artista gravador japonès.
- 1927, Anglaterra: Victòria Woodhull, líder estatunidenca del moviment sufragista.[53]
- 1935, Atenesː Euphrosine Paspati, tennista grega que va competir a començaments del segle xx [54]
- 1949, Viena, Àustria: Maria Cebotari, soprano romanesa molt cèlebre en l'àrea germànica (n. 1910).[55]
- 1958, Londres, Anglaterra, Regne Unit: Robert Donat, actor de teatre i cinema anglès.
- 1959, Göttingen, Baixa Saxònia, República Federal Alemanya: Adolf Otto Reinhold Windaus, metge i químic alemany, Premi Nobel de Química de 1928 [56]
- 1963, Getxo, Biscaia: José Félix de Lequerica Erquiza, polític i diplomàtic espanyol, Ministre d'Afers Exteriors durant el primer franquisme [57]
- 1974,
- Madrid, Espanya: Miguel Angel Ásturias, escriptor i diplomàtic guatemalenc, Premi Nobel de Literatura de l'any 1967 [58]
- Tisbury, Massachusetts: Katharine Cornell, actriu teatral estatunidenca, escriptora i productora teatral (n. 1893).[59]
- 1975, Varsòvia, Polònia: Janina Konarska-Slomimska, pintora, escultora, artista gràfica i il·lustradora polonesa [60]
- 1987, Parísː Monique Haas, pianista francesa[61]
- 1989, Chicago, Illinois, EUA: George Wells Beadle, genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 [62]
- 1991, Mürzzuschlag, Àustria: Claudio Arrau, pianista xilè d'ascendència catalana[63]
- 1994, La Haia, Països Baixos: Jan Tinbergen, economista neerlandès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1969 [64]
- 1996, Madridː Rafaela Aparicio, actriu teatral, televisiva i cinematogràfica espanyola[65]
- 2002, l'Havana: Elena Burke, important cantant cubana de boleros i balades [66]
- 2010, Moscouː Marina Semjonova, ballarina soviètica, la primera prima ballerina formada en aquest país [67]
- 2011, Winterthur: Aida Stucki, violinista i professora suïssa de gran renom internacional [68]
- 2013, Madrid, Espanya:Elías Querejeta Gárate, productor, guionista i director de cinema basc [69]
- 2014, Barnes (Londres): Rik Mayall, actor i escriptor anglès, conegut pel seu paper de Rick a la sèrie Els joves (n. 1958).
- 2019, Montevideo, Uruguai: Adela Neffa, escultora argentina nacionalitzada uruguaiana [70]
- 2022: Matt Zimmerman, actor canadenc [71][72]
Festes i commemoracions
- Països Catalans
- Resta del món
- Dia de La Rioja.
- Dia de la Regió de Múrcia.
Santoral
Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011):[73] Prim i Felicià de Roma, màrtirs; Efraïm de Síria, monjo; Columba de Iona, abat; José de Anchieta, jesuïta; Diomedes de Nicea, màrtir (s. I); Vicenç d'Agen, màrtir (ca. 300); Maximià de Siracusa, bisbe (594); Ricard d'Andria, bisbe (s. XII); Madrun, vídua.
- Beats Robert Salt, cartoixà màrtir (1537); Joseph Imbert, jesuïta màrtir (1794); Anna Maria Taigi, mare (1837); Luigi Boccardo, canonge i fundador (1936).
- Sants: Julià de Síria, monjo (ca. 370); Baithen de Iona, abat (599); Cumià de Bobbio, monjo (s. VIII); translació de les relíquies d'Edmund Rich d'Abingdon.
- Beats: Tagí de Magdeburg, bisbe (1012); Ermengarda de Dijon, monja (1147); Silvestre Ventura, monjo de Florència (1348); Heinrich Michael Buch, laic (1666).
- Venerable Marina de Escobar; servent de Déu Àngel Cantons i Fornells, sacerdot claretià.
Església Copta
- 2 Paoni: partença del papa Joan XVIII d'Alexandria (1796); aparició dels cossos de Sant Joan Baptista i Elies profeta.
Església Apostòlica Armènia
- Sant Gregori l'Il·luminador.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 22 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen al 27 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Terapont de Sardes, bisbe i màrtir; Teodora d'Alexandria, verge i màrtir; Dídim el Soldat màrtir; Alipi de Tagaste, màrtir; Terapont de Bielozersk, abat; Terapont de Monza, abat; Joan el Rus; Eusebiot, màrtir; Hel·ladi, màrtir. Troballa de les relíquies de Nil de Stolbensk (1667); translació de les relíquies de Cebrià de Kíev, Foci de Kíev i Jonàs de Kíev (1472).
Església d'Anglaterra
- Sants Columba de Iona, abat; Efraïm de Síria, diaca, himnògraf, Mestre de la Fe.
Església Episcopal dels Estats Units
- Sants Columba de Iona, abat.
Esglésies luteranes
- Columba de Iona, Aidan de Lindisfarne i Beda el Venerable, mestres, renovadors de l'Església; Església Evangèlica d'Alemanya: Efraïm de Síria.
Referències
- ↑ Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona: ...e la nostra nau desparà una bombarda e ferí en lo castell de la nau de Castella...
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Camps, Albert. «Wollaston guanya l'esprint a Barcelona i Vos confirma el triomf a la Volta a Catalunya femenina». L'esportiu de Catalunya, 09-06-2024. [Consulta: 9 juny 2024].
- ↑ Tàpia Tamayo, Amílcar. «Matilde Hidalgo de Procelː médica, demócrata i visionaria social» (en castellà). Noticiero médico, 01-04-2020. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ Adcock, Al. U.S. Ballistic Missile Submarines (Carrolltown, Texas: Squadron Signal, 1993), p.4-12
- ↑ Calbet i Camarasa, Josep Mª; Vigier i Rovira, Mercè «La infermera Angela Graupera i Gil (1876-1940)». Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, XXXIII, 3, 2018, pàg. 158-159.
- ↑ «Jordi Pujol i Soley | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Montserrat Gudiol i Corominas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Silvia Comes». SGAE. Sociedad General de Autores y Editores. Canción con todos. Arxivat de l'original el 2020-08-15. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Cristina Nogué Bori». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Diputats de la VIII legislatura» p. 112. Parlament de Catalunya. [Consulta: maig 2021].
- ↑ «Judith Solana Pons | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ Cómic e ilustración Injuve. Exposición 2010. Mireia Pérez (en castellà). Madrid: Dirección General del Instituto de la Juventud, 2010, p. 34-36.
- ↑ «Georgina Carreras» (en castellà). FBref. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ «George Stephenson | Biography, Locomotives, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Otto Nicolai | German composer» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Elizabeth Garrett Anderson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Bertha von Suttner. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Carl Nielsen». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Dr Lena Celestia Kellogg Sadler (1875-1939)». Find a Grave Memorial. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Marion LEONARD (1881-1956) - Western Movies - Saloon Forum». [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑ «Cole Porter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «José Luis Aranguren | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Les Paul Standard guitar | musical instrument» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Robert S. McNamara | Biography, Facts, & Role in Vietnam War» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Olympedia – Milena Müllerová». [Consulta: 23 abril 2023].
- ↑ «DONATONI, Franco in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-10-01. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Barbara | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Alda Lara» (en portuguès). Lusofonia Poética. [Consulta: 5 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Alesves. «Enciclopedia del Cine Español: Marisa de Leza», 03-05-2016. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Ileana Cotrubas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Jon Lord | British musician» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Not Without My Daughter. About Betty Mahmoody». Goodreads. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Françoise Demulder» (en anglès). The Guardian, 18-09-2008. [Consulta: 14 agost 2017].
- ↑ «James Newton Howard Facts» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Françoise Nyssen» (en francès). Ministère de la Culture. [Consulta: 10 abril 2021].
- ↑ «Profile of Milena Gabanelli» (en anglès). Il Messaggero, 22-02-2024. [Consulta: 5 abril 2024].
- ↑ «Patricia Cornwell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Carmen Calvo Poyato» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. Arxivat de l'original el 2022-04-26. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑ Cruz, Nando. «Aziza Brahim: "Lo que hace Marruecos con nosotros es un genocidio en toda regla"» (en castellà). El Periódico, 25-03-2021. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Galilea, Carlos «Anoushka Shankar, la 'sitarista'» (en castellà). El País [Madrid], 23-06-2006. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Biografías, Eva Ngui». Página Oficial del Comité Paralímpico Español, 10-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-10. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Albert Balcells, "Antoni Rubió i Lluch, historiador i primer president de l'Institut d'Estudis Catalans.", sèrie Semblances biogràfiques, n°48, Barcelona, IEC, 2008, 52 pàgines, ISBN 978-84-7283-986-1
- ↑ 324cat. «Mor el líder de Jarabe de Palo, Pau Donés, als 53 anys», 09-06-2020. [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «Neróne imperatore nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-07-26. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Guyon, Jeanne. Letters of Jeanne Guyon. The Life of Jeanne Guyon (en anglès). Whitaker House, 2013-06-19. ISBN 978-1-60374-846-9.
- ↑ Dominique, Godineau. «Théroigne de Méricourt» (en francès). Archives de France. [Consulta: 8 juliol 2022].
- ↑ «La “Venus Victrix”… de Cánova». Ana María Brandolini, 08-03-2019. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Collins, Philip. «Charles Dickens». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Anna Atkins» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑ Barros Van Buren, Mario. historia diplomatica de chile 1541-1938 (en castellà). Andres Bello, 1970, p.886. ISBN 9561307765.
- ↑ «Victoria Woodhull» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 agost 2023].
- ↑ «Fronietta Paspati Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 20 de setembre 2011. [Consulta: 12 juny 2016].
- ↑ «Maria Cebotari (1910-1949) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1928» (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Lequerica Erquiza, José Félix - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1967» (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Katharine Cornell» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ «Janina Konarska-Słonimska» (en anglès). le site Sports Reference. Arxivat de l'original el 20 d'agost 2016. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ «Monique Haas» (en castellà). Discogs. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1958» (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1969» (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ Román Fernández, Manuel. «Rafaela Díaz-Valiente Aparicio». Real Academia de la Historia. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ «Fallece una de las voces cubanas más emblemáticas, Elena Burke». La Vanguardia, 09-06-2002.
- ↑ «Marina Timofejevna Semjonova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Mor la llegenda del violí Aida Stucki» (en alemany). Klassic.com. [Consulta: gener 2021].
- ↑ «Querejeta Garate, Elías - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Adela Neffa». Museo Nacional de Artes Visuales. Montevideo. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ RIP Matt Zimmerman
- ↑ «Matt Zimmerman, Canadian actor best known as the voice of Alan Tracy in Thunderbirds – obituary». The Telegraph, 20-06-2022 [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ Santi, beati e testimoni.
