The US FDA’s proposed rule on laboratory-developed tests: Impacts on clinical laboratory testing

Plantilla:Infotaula personaGregor Strasser
Imatge
(1928) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 maig 1892 Modifica el valor a Wikidata
Geisenfeld (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juny 1934 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Parlamentari de la República de Weimar
7 desembre 1924 – 6 novembre 1932
Circumscripció electoral: Oberbayern
Diputat del Landtag de Baviera
4 maig 1924 – 7 desembre 1924
Circumscripció electoral: districte de Pfaffenhofen a. d. Ilm
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Múnic
Landshut
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, farmacèutic Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Moviment Nacional Socialista per la Llibertat Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarOberleutnant Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 novembre 1923Putsch de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansOtto Strasser Modifica el valor a Wikidata
Premis

Gregor Strasser (Geisenfeld, Alemanya, 31 de maig de 1892 - Berlín, Alemanya, 30 de juny de 1934) fou un polític del partit nazi alemany (NSDAP).

El 1914 va iniciar els seus estudis de farmàcia a Múnic, però els va deixar per ingressar a l'exèrcit imperial i participar en la Primera Guerra Mundial, en la que va obtenir el reconeixement amb les creus de ferro de primera i segona classe. Un cop acabada la guerra va reprendre els estudis a Nuremberg, i es va enrolar en les milícies, comandant un batalló, en el que tindria com a ajudant un jove Heinrich Himmler, i va participar en el fallit Cop d'estat de Wolfgang Kapp.

Gregor Strasser i la seva milícia van entrar al NSDAP el 1921, i el 1923 va participar en el Cop d'estat de Múnic, i va ser empresonat unes setmanes.

Com a cap de propaganda i organització va transformar el partit de ser regional i minoritari a majoritari en l'estat alemany, amb la seva tendència socialista i classe baixa, va fer crear les Sturmabteilung, i l'editorial Kampf-Verlag, des de la que s'editaria el setmanari ideològic Der Nationale Sozialist de 1926 a 1930.

La seva rivalitat amb Adolf Hitler va arribar al seu punt màxim quan el canceller Kurt von Schleicher li va oferir ser vicecanceller i primer ministre de Prússia el 1932, amb la intenció de desunir el partit entre les seves ales dreta i esquerra, i evitar així una revolució, però el pla va fallar per l'acció de Hitler, que el va obligar a renunciar a les seves posicions en el partit, i a la llarga a la seva mort durant la Nit dels ganivets llargs.