Sigma metrics as a valuable tool for effective analytical performance and quality control planning in the clinical laboratory: A retrospective study
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1932 (mcmxxxii) |
| Islàmic | 1351 – 1352 |
| Xinès | 4628 – 4629 |
| Hebreu | 5692 – 5693 |
| Calendaris hindús | 1987 – 1988 (Vikram Samvat) 1854 – 1855 (Shaka Samvat) 5033 – 5034 (Kali Yuga) |
| Persa | 1310 – 1311 |
| Armeni | 1381 |
| Rúnic | 2182 |
| Ab urbe condita | 2685 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1900 1910 1920 - 1930 - 1940 1950 1960 | |
| Anys | |
| 1929 1930 1931 - 1932 - 1933 1934 1935 | |
1932 (MCMXXXII) fon un any bixest començat en divendres.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 21 de gener, conques del Llobregat i del Cardener: s'hi declara la vaga general revolucionària.[1]
- Carnaval: L'orquestrina Dazzling Jazz fa la seva primera actuació
- 26 de març, Barcelona: S'estrena L'alegria de Cervera, peça teatral en tres actes i en vers, de Josep Maria de Sagarra, al teatre Romea.[2]
- Abril: deixa de publicar-se la revista Catalunya Gràfica
- 14 de juliol, Barcelona: S'hi publica el primer número del setmanari L'Intransigent.[3]
- 9 de setembre, Madrid, Espanya: El parlament espanyol aprova l'Estatut de Núria. Francesc Macià esdevé president de la Generalitat de Catalunya.[4]
- 11 de setembre: S'apleguen més de dues-centes mil persones per commemorar la Diada Nacional de Catalunya davant del monument a Rafael Casanova.[5]
- 2 d'octubre: Se celebra, amb motiu de les festes de la Mercè, el primer campionat de patí de vela català.[6]
- 20 de novembre, Barcelona: S'hi publica el Diccionari general de la llengua catalana, sota la direcció de Pompeu Fabra.
- 6 de desembre, Barcelona: S'hi constitueix el Parlament de Catalunya i Lluís Companys n'és elegit president.
- 21 de desembre: Normes de Castelló, codi gramàtic i ortogràfic valencià, que assumia la concepció fabriana de la llengua.[7]
- 25 de desembre, Barcelona: Incendi dels grans magatzems El Siglo.[8]
- Fundació de la revista Art. Revista de les arts
- Resta del món
- 3 de febrer, República de la Xina: Kenzo Sugishita participa en una massacre indiscriminada a un poble a 8 km del sud del Temple Tianle (Xangai) que suposà 30 xinesos morts.[9]
- 7 de febrer: Es publica a la revista Nature el descobriment del neutró, fet per James Chadwick
- 1 de març: Creació de Manxukuo (en xinès tradicional: 滿洲國; en xinès simplificat: 满洲国; en pinyin: Mǎnzhōuguó; en japonès:滿洲国; en romaji: Manshūkoku; en català Manxúria) fou un estat titella de l'Imperi Japonès tot i que formalment independent, que existí entre els anys 1932 i 1945. S'estenia entorn de les regions actuals de la Xina del Nord-est i la Mongòlia Interior.[10]
Lunch atop a Skyscraper, realitzada el 20 de setembre del 1932 al RCA de Nova York. - 3 d'octubre - Iraq: es declara la independència de Regne Unit i s'adhereix a la Societat de Nacions.[12]
- L'artista letó Kārlis Padegs pinta la Madonna amb la metralladora
Premis Nobel
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | No atorgat |
Naixements
- Països Catalans
- 2 de febrer - Sant Fruitós de Bages: Lluís Espinal i Camps, màrtir jesuïta, periodista i cinèfil català.
- 3 de març - Reus: Gabriel Ferraté Pascual, enginyer industrial i perit agrícola català (m. 2024).[13]
- 11 de març - Tàrrega: Josefina Vidal Morera, filòloga, escriptora i poeta targarina.[14]
- 20 de març - Barcelona: Montserrat Trueta i Llacuna, activista social catalana (m. 2018).[15]
- 27 de març - Sa Casa Blanca, Palma: Guillem Rosselló, filòleg en semítiques i historiador mallorquí, expert en la Mallorca musulmana (m. 2024).
- 11 d'abril - Barcelona: Rosa Guiñón i Soro, actriu catalana de doblatge i videojocs (m. 2022).
- 26 d'abril - Sabadell: Francesc Garriga i Barata, poeta català.[16]
- 22 de maig - Alcoiː Lucila Mataix, coneguda també pel pseudònim de Celia Bravo, escriptora valenciana de novel·la rosa (m. 2001).[17]
- 19 de juny - València: Josep Sanchis Grau, dibuixant de còmics valencià.
- 24 de juny, València: Queta Claver, actriu i vedette valenciana (m. 2003).[18]
- 6 d'agost - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs i Damians, sacerdot i polític català (m. 2007).
- 9 d'agost - Saragossa: Alfons Comín, enginyer industrial, polític i publicista català (m. 1980).
- 10 d'agost - Barcelonaː Georgina Regàs i Pagès, cuinera i escriptora.[19]
- 22 d'agost - Campos, Mallorca: Joan Veny i Clar, lingüista i dialectòleg mallorquí.
- 4 de setembre - Castelló de la Plana: Joan García Ripollés, conegut com a Ripollés, escultor valencià.
- 12 de setembre - Barcelona: Carles Soler i Perdigó, eclesiàstic català, bisbe de Girona (m. 2023).
- 23 de setembre - Barcelonaː Maruxa Vilalta, dramaturga i directora de teatre mexicana d'origen català (m. 2014).[20]
- 18 d'octubre - Sant Joan de les Abadesses: Ramon Cotrina, poeta, traductor, sociòleg i catalanista.
- 21 de novembre,
- Camarasaː Maria Rúbies i Garrofé, catedràtica de matemàtiques i política, primera senadora catalana (m. 1993).[21]
- Valènciaː Presentación Sáez de Descatllar, mestra valenciana i referent del feminisme al País Valencià (m. 2003).[22]
- 29 de novembre - Barcelona: Fernando Guillén, actor català (m. 2013).
- 2 de desembre - Sabadell: Albert Taulé i Viñas, sacerdot i músic català (m. 2007).
- 8 de desembre - València: Francisco Tomàs i Valiente, jurista, historiador i escriptor valencià (m. 1996).
- Sabadell: Joaquim Montserrat i Camps, pintor i dissenyador tèxtil.[23]
- Rubí: Albert Sans i Arís, coreògraf i mestre de dansa.[24]
- Resta del món
- 4 de gener - Osca: Carlos Saura, director de cinema espanyol (m. 2023).
- 5 de gener - Alessandria, Piemont: Umberto Eco, semiòleg, filòsof i escriptor italià (m. 2016).
- 16 de gener, San Francisco, Estats Units: Dian Fossey, zoòloga nord-americana (m. 1985).[25]
- 31 de gener, Brno, República Txeca: Ludmila Javorová, primera dona catòlica ordenada sacerdot.[26]
- 8 de febrer, Nova York, EUA: John Williams, compositor estatunidenc.
- 24 de febrer, El Caire, Egipte: Alan Deyermond, hispanista britànic (m. 2009).
- 26 de febrer, Kingsland (Arkansas): Johnny Cash, cantant i compositor estatunidenc de música country (m. 2003).
- 27 de febrer, Londres, (Regne Unit) Elizabeth Taylor, actriu estatunidenca guanyadora de 2 Oscars a la millor actriu.[27]
- 4 de març, Johannesburgː Miriam Makeba, cantant sud-africana i activista dels drets civils (m. 2008).[28]
- 11 de març, Hatting, Dinamarcaː Bodil Kjær, arquitecta, dissenyadora de mobles danesa, figura rellevant del disseny del segle xx.[29]
- 21 de març, Boston, Massachusetts (EUA): Walter Gilbert, físic i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1980.[30]
- 31 de març, Kyoto (Japó): Nagisa Oshima, director de cinema i guionista japonès (m. 2013)[31]
- 1 d'abril, El Paso, Texas: Debbie Reynolds, actriu, cantant, ballarina i empresària (m. 2016).[32]
- 9 d'abril: Jitts, el ximpanzé “Cheeta” que apareix a les pel·lícules de Tarzan.
- 10 d'abril, Alexandria (Egipte): Omar Sharif, actor egipci (m. 2015).[33]
- 19 d'abril,
- Medellín, Colòmbia: Fernando Botero, pintor i escultor colombià.[34]
- Rutland, Vermont, Estats Units: Andrea Mead-Lawrence, de soltera Andrea Mead, esquiadora estatunidenca (m. 2009).[35]
- 26 d'abril, Blackpool, Regne Unit: Michael Smith, químic i bioquímic canadenc d'oigen britànic, Premi Nobel de Química de l'any 1993.(m. 2000)[36]
- 28 d'abril, Artemisa, Cuba: Ramiro Valdés, comandant de la Revolució Cubana.[37]
- 7 de maig, París, França: Paul Doumer, matemàtic, advocat, 14è President de la República Francesa, 13è de la III República (n. 1857)[38]
- 19 de maig, París, França: Elena Poniatowska, escriptora, activista i periodista mexicana, Premi Cervantes 2013.[39]
- 29 de maig, Madridː Elena Santonja, presentadora espanyola de televisió, pintora i actriu ocasional (m. 2016).[40]
- 30 de maig, Houston, Texasː Pauline Oliveros, compositora americana, acordionista i pionera de la música electrònica (m. 2016).[41]
- 12 de juny, Durban, Sud-àfricaː Mimi Coertse, soprano sud-africana.[42]
- 18 de juny, San José, Califòrnia (EUA): Dudley Herschbach, matemàtic i químic nord-america, Premi Nobel de Química de l'any 1986.[43]
- 19 de juny, Càller, Sardenyaː Marisa Pavan, actriu italiana.[44]
- 27 de juny,
- Esmirna: Magali Noël, actriu i cantant francesa nascuda a Turquia (m. 2015).[45]
- Wayne, Pennsilvània: Anna Moffo, soprano estatunidenca (m. 2006).[46]
- 5 de juliol, Budapest, Hongria: Gyula Horn (en hongarès: Horn Gyula), polítichongarès i Primer ministre d'Hongria entre els anys 1994 i 1998 (m. 2013).[47]
- 20 de juliol, Seül (Corea del Sud): Nam June Paik, videoartista sud-coreà (m. 2006).[48]
- 17 d'agost
- Chaguanas (Trinitat i Tobago). V. S. Naipaul, escriptor britànic originari de Trinitat i Tobago, Premi Nobel de Literatura de l'any 2001 (m.2018).[49]
- Peçac: Sempé, dibuixant de còmic francès (m. 2022).
- 18 d'agost, Chabris (França): Luc Montagnier, metge francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2008.
- 24 d'agost, Azkoitia (País Basc)ː Xabier Arzalluz Antia, advocat i polític basc. Va ser president del Partit Nacionalista Basc entre 1980 i 2004 (m. 2019).[50]
- 9 de setembre, Quicena, província d'Osca: Javier Tomeo, escriptor aragonès.[51]
- 20 de setembre, Zaldibia, Guipúscoa: Salvador Garmendia Echeberria, escriptor basc.
- 27 de setembre,
- Superior, Wisconsin (EUA): Oliver E. Williamson, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2009 (m. 2020).[52]
- Nova Yorkː Marcia Neugebauer, prominent geofísica que ha fet contribucions en l'àmbit de la física espacial.[53]
- 28 de setembre - Chillán Viejo, Xile: Víctor Jara, director teatral, poeta, cantant i compositor xilè. (m. 1973).
- 7 d'octubre - Tanta, Egipte: Neima Akef, actriu de l'època daurada del cinema i ballarina de dansa del ventre (m. 1966).
- 14 d'octubre, Leverkusen, Alemanya: Wolf Vostell, artista alemany creador de les primeres obres de videoart i instal·lacions amb televisions (m. 1998).[54]
- 20 d'octubre, Madrid: Julia Gutiérrez Caba, actriu espanyola.[55]
- 24 d'octubre:
- París (França): Pierre-Gilles de Gennes, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1991 (m. 2007).
- Kingston, Ontario (Canadà): Robert Mundell, economista canadenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1999.
- 27 d'octubre, Boston, EUA: Sylvia Plath, escriptora estatunidenca (m. 1963).[56]
- 1 de novembre, Bilbao, País Basc: Joaquin Achúcarro, pianista basc.
- 6 de novembre, Etterbeek (Bèlgica): François Englert, científic belga, Premi Nobel de Física de l'any 2013.
- 8 de novembre - Versalles, França: Stéphane Audran, actriu francesa.[57]
- 15 de novembre - Epsom (Surrey): Petula Clark, cantant, compositora i actriu britànica.[58]
- 21 de novembre - Liverpool: Beryl Bainbridge, novel·lista i actriu de teatre anglesa (m. 2010).[59]
- 29 de novembre, París: Jacques Chirac, polític, Primer Ministre Francès (1974-1976) i (1986-1988), President de la República Francesa, 1995-2007).
- 30 de novembre, Marsella, França: Gérard Lauzier, autor de còmics i guionista i realitzador de teatre i cinema francès (m. 2008).
- 5 de desembre - Nova York (EUA): Sheldon Lee Glashow, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1979.
- 7 de desembre -Detroit, Estats Units: Ellen Burstyn, actriu estatunidenca,[60]
- Orleans: Jaume Alberdi i Cornet, actor i dramàturg.
Necrològiques
- Països Catalans
- 8 de gener - Palma: Antoni Maria Alcover, lingüista i eclesiàstic mallorquí (m. 1862).
- 29 de febrer - Barcelona: Ramon Casas, pintor, dibuixant i cartellista representatiu del modernisme català (n. 1866).[61]
- 23 d'abril - Barcelona: Montserrat Planella i Poletti, pintora catalana (n. 1878).[62]
- 20 de novembre - Sabadell: Marian Burguès i Serra, ceramista i lliurepensador català.
- 2 de desembre - Madrid (Espanya): Amadeu Vives i Roig, compositor i escriptor català (n. 1871).
- 10 de desembre - Vic (Osona): Martí Genís i Aguilar, escriptor català (n. 1847).[63]
- Resta del món
- 2 de febrer - Thieuloy-Saint-Antoine (França): Ferdinand Buisson, pedagog i polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1927 (n. 1841).
- 8 de febrer, Niça: Eugenia Osterberger, compositora i pianista espanyola del Romanticisme (n. 1852).[64]
- 22 de febrer, Berlín: Johanna Gadski, cantant prussiana.[65]
- 23 de febrer, Buenos Aires: Julieta Lanteri, metgessa, política i feminista italoargentina (n. 1873).[66]
- 7 de març - París: Aristide Briand, polític francès (n. 1862).[10]
- 21 de març - Montana (Suïssa): Mireille Havet, escriptora francesa (n. 1898).[67]
- 3 d'abril - Leipzig, Alemanya: Wilhelm Ostwald, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1909 (n. 1853).[68]
- 5 d'abril - París, María Blanchard, pintora cubista espanyola que va desenvolupar la seva activitat artística a París (n. 1881).[69]
- 29 d'abril - Roma, Estats Pontificis: Santa Caterina de Siena, religiosa italiana.[70]
- 28 de maig - Parísː Jacqueline Marval, pintora francesa, litògrafa i escultora (n. 1866).[71]
- 2 de juliol - Twickenham, Regne Unit: Manuel II de Portugal rei de Portugal, 1908-1910) (n. 1889).
- 6 de juliol -Pangbourne, Berkshire (Anglaterra): Kenneth Grahame ,escriptor britànic (n.1859).[72]
- 22 de juliol - Roma (Itàlia): Errico Malatesta, teòric i activista anarquista italià (n. 1853).
- 23 de juliol - Bedford, Ohio, Estats Unitsː Alina Bucciantini, soprano italiana (n. 1890).[73]
- 28 de juliol - Las Rozasː Margarita Gil Roësset, escultora, il·lustradora i poeta espanyola (n. 1908).[74]
- 6 d'agost - Bystřice Hostynem: Eduard Tregler, organista, compositor i mestre txec.
- 16 de setembre - Londres, Regne Unit: Ronald Ross, metge britànic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1902 (n.1857).
- 23 de setembre - Chittagong, Bangladeshː Pritilata Waddedar, revolucionària i activista per la independència d'Índia (n. 1911).[75]
- 8 d'octubre - Cracòvia, Kazimiera Bujwidowa, feminista polonesa, defensora del dret de les noies a estudiar (n. 1867).[76]
- 9 d'octubre: Madrid: Carmen de Burgos, escriptora, periodista i feminista espanyola (n. 1867).[77]
- 26 d'octubre - Nova York (EUA): Margaret Brown, activista estatunidenca pels drets humans,nascuda com Margaret Tobin, coneguda com a Maggie Brown o Molly Brown (n. 1867).[78]
- 16 de novembre - Laren, Països Baixos: Carry van Bruggen, escriptora (n. 1881).[79]
- San Francisco: Eusebi Molera i Bros, enginyer, arquitecte i urbanista (n. 1847).
- 22 de febrer, Berlín: Johanna Gadski, cantant prussiana
Referències
- ↑ Diccionari d'Història de Catalunya, p. 35, ed. 62, Barcelona, 1998, ISBN 84-297-3521-6
- ↑ «Música y Teatros». La Vanguardia, 26-03-1932, pàg. 30.
- ↑ Torrent, Joan. La premsa de Barcelona (1641-1967). Editorial Bruguera, 1969, p. 30.
- ↑ «Estatut de Catalunya del 1932 | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 juliol 2022].
- ↑ Esculies, Joan «L'origen de la Diada». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.12-13. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «'Made in Badalona'». El Punt Avui, 27-07-2013. [Consulta: 11 desembre 2015].
- ↑ Tena, Violeta. «Les Normes de Castelló, un codi per a l'eternitat» (en catalan). El Temps, 11-05-2022. [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ «Un incendio destruyó los Grandes Almacenes El Siglo de Barcelona» (en castellà). ABC, 27-12-1932. [Consulta: 24 desembre 2014].
- ↑ «China publicizes confessions by Japanese war criminals». Xinhuanet, 11-08-2015.
- ↑ 10,0 10,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Lunch Atop a Skyscraper Photograph: The Story Behind the Famous Shot» (en anglès). Smithsonian Magazine, 19-09-2012. [Consulta: 31 gener 2022].
- ↑ Hudson, Manley O. «The Admission of Iraq to Membership in the League of Nations». The American Journal of International Law, 27, 1, 1933, pàg. 133–138. DOI: 10.2307/2189798. ISSN: 0002-9300.
- ↑ ARA. «Mor Gabriel Ferraté, fundador de la UOC i exrector de la UPC», 11-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ Verni, Jordi Creus «Biografies de dones targarines del segle xx». Urtx: revista cultural de l'Urgell, 32, 2018, pàg. 115-121. ISSN: 2014-4857.
- ↑ «Montserrat Trueta, un exemple a seguir». Social.cat. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Francesc Garriga i Barata | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Lucila Mataix a BiblioRomance
- ↑ Haro Tecglen, Eduardo «Queta Claver: De la revista al drama, una carrera grande». El País, 06-05-2003.
- ↑ «Georgina Regàs i Pagés». Biblioteca Virtual. Xarxa de Biblioteques Municipals, 15-02-2019. [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Maruxa Vilalta i Soteras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «100 dones que van canviar el món. Maria Rúbies i Garrofé». Paeria de Lleida. Regidoria d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes.. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 18 abril 2022].
- ↑ Sanfeliu, Luz. «Entre l'escola de la presó i la cultura política feminista. Presentació Sáez Descatllar (1932-2003)». A: Alejandro Mayordomo, María del Carmen Agulló, Agustina Pérez (coords). Mestres d'escola. VII Jornades d'Història de l'Educació Valenciana, València, CEIC Alfons el Vell-Universitat de València. València: CEIC Alfons el Vell-Universitat de València, 2014, pp. 295-316.
- ↑ Castells i Peig, Andreu. L'art sabadellenc. Sabadell: Riutort, 1961, p. 733, 916.
- ↑ «El mestratge | [ AGRUPAMENT D'ESBARTS DANSAIRES ]». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Gavaldà, Josep. «Dian Fossey, la defensora de los gorilas» (en castellà). Historia. National Geographic, 26-12-2019. [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Ludmila Javorová» (en txec / anglès). ABART. Arxiu de Belles Arts de Kostelec nad Cernymi lesy, Praga. [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ «Elizabeth Taylor» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 desembre 2021].
- ↑ «Miriam Makeba | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ Bourbonneux, Rémi. «A 86 ans, la designer Bodil Kjaer revient en force à Milan» (en francès). Ideat, 17-04-2018. [Consulta: 8 febrer 2022].
- ↑ «Walter Gilbert. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Debbie Reynolds | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Omar Sharif | Biography, Movies, Lawrence of Arabia, Bridge, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ Hanstein, Mariana.. Fernando Botero. Köln: Taschen, 2003. ISBN 3-8228-2292-2.
- ↑ «Andrea Mead-Lawrence Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 17-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «Michael Smith. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Ramiro Valdés Menéndez» (en castellà). CIDOB. [Consulta: 14 juny 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul Doumer» (en francès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Elena Poniatowska | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Bolaños, Vicky. «Elena Santonja: "Mi vida ahora es la pintura y cocinar cada día"» (en castellà). RTVE, 09-08-2012. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ «Pauline Oliveros // 1959» (en anglès). Sisters with transistors. The pioneers. [Consulta: 13 gener 2021].
- ↑ «Mimi Coertse». South African History Online (SAHO), 17 febrer 2011 (actualització: 6 setembre 2019). [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1986» (en anglès americà). [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «Marisa Pavan | Biographie» (en francès). Margaux Soumoy. [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ Paulet, Alicia. «Mort de Magali Noël, actrice fellinienne et chanteuse osée» (en francès), 23-06-2015. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Solsvik Jr., Nils M. «Anna Moffo (1932-2006)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Gyula Horn | premier of Hungary» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 2001» (en anglès americà). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ «Arzalluz Antia, Xabier» (en castellà). Eusko Ikaskuntza. [Consulta: 10 juny 2021].
- ↑ «Mor a Barcelona l'escriptor i dramaturg aragonès Javier Tomeo». CCMA. 324cat, 23-06-2013. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2009» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Marcia Neugebauer, geofísica | Efemérides» (en castellà). Mujeres con ciencia. Universitat del País Basc, 27-09-2017. [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Wolf Vostell» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Julia Gutiérrez Caba». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Sylvia Plath». Encyclopaedia Britannica, 07-02-2020. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Stéphane Audran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Petula Clark» (en anglès). RTÉ Radio. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ «Beryl Bainbridge | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Ellen Burstyn | Biography, Movies, TV Series, Plays, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Any Ramon Casas 2016». Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Arxivat de l'original el 2021-02-02. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Edición del domingo, 24 abril 1932, página 1 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Martí Genís i Aguilar 1847-1932. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ López-Suevos Hernández, Beatriz; Martínez Martínez, Mª Rosario «Eugenia Osterberger (Mme Saunier). La incidencia de la cultura francesa en la compositora galleg». Nalgures, 2016.
- ↑ Williams Macy, Laura. The Grove Book of Opera Singers. Oxford University Press, 2008, pàg. 173. ISBN 9780195337655.
- ↑ «Julieta Lanteri (1873-1932)» (en anglès). UNC University of North Carolina at Chapel Hill. Health Sciences Library, 01/25/21 (última modificació). [Consulta: desembre 2021].
- ↑ «Mireille Havet • Journal 1918-1919». Éditions Claire Paulhan. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Wilhelm Ostwald. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Salazar, María José. María Blanchard : la pintura, fundamento de una vida. Santander: Ediciones de Librería Estvdio, 2012. ISBN 978-84-95742-76-6.
- ↑ «Caterina de Siena | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Jacqueline Marval». Musée Léon Dierx. [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ «Kenneth Grahame | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Memorial» (en anglès). findagrave. [Consulta: 5 febrer 2018].
- ↑ Palau de Nemes, Graciela «Nuevos datos inéditos sobre el suicidio de la escultora Marga Gil Roësset (1908-1932) por amor a Juan Ramón Jiménez». Actas del XIV Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas: New York, 16-21 de Julio de 2001, 2004, págs. 413-418.
- ↑ «Pritilata's 100th birthday today» (en anglès). The Daily Star, 05-05-2011. [Consulta: març 2021].
- ↑ Dobrochna, Kalwa. «Bujwidowa, Kazimiera (1867-1932)». A: Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 85-88. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ «Carmen de Burgos. Biografía». Instituto Cervantes.
- ↑ «Molly Brown | American parvenue» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2021].
- ↑ «Carry van Bruggen» (en anglès). Jewish Women Archive. Arxivat de l'original el 2020-10-01. [Consulta: 23 setembre 2020].
