Practical Applications of a SDMS (Scientific Data Management System)
| Tipus | unitat de temps, unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen i accepten i unitat derivada en UCUM  |
|---|---|
| Sistema d'unitats | hora |
| Unitat de | durada |
| Símbol | min |
| Conversions d'unitats | |
| A unitats del SI | 60 s |
| A unitats estàndard | 0,01666667 h 0,0006944444 d 60 s 61 s |
Un minut (de símbol min) és una unitat de temps que es divideix en 60 segons. Cada 60 minuts fan 1 hora.[1][2]
Un minut (de símbol ′) també és una unitat de mesura d'angles en el pla, corresponent a cadascuna de les seixanta parts en què es divideix un grau. Comprèn 60 segons angulars.[3]
Un minut centesimal és una altra mesura angular, que és la centèsima part d'un grau centesimal.
Equivalències
Les relacions d'equivalència següents vinculen al minut amb altres unitats de mesura de temps:
- 1 dia = 24 hores = 1.440 minuts
- 1 setmana = 7 dies = 10.080 minuts
- 1 any comú = 525.600 minuts
- 1 any de traspàs = 527.040 minuts
- 1 minut = 60 segons
Etimologia
Ve del llatí "(pars) minuta prima" que vol dir primera part menuda (fraccionària), significant el primer dígit o part fraccionària en el sistema sexagesimal manllevat dels sumeris i babilonis.[4] Així mateix el "segon" prové del llatí "(pars) minuta secunda" és a dir, segon dígit o part fraccionaria.
Història
Des de principis del segon mil·lenni abans de Crist, els mesopotàmics comptaven en base 60 usant una numeració posicional derivada del sistema numèric de tipus additiu i de base mixta dels sumeris. Aquest sistema s'associa generalment a la civilització Babilònia, que va ocupar el sud de Mesopotàmia a partir del 1800 a. C. fins a principis de la nostra era.
El primer registre existent de la subdivisió de l'hora sexagesimalment en minuts, segons, terços i quarts es remunta a l'any 1000 en un comentari de Al-Biruni sobre el còmput dels mesos al calendari jueu.[5]
El 1267, el científic medieval Roger Bacon, escrivint en llatí, va definir la divisió del temps entre llunes plenes com un nombre d'hores, minuts, segons, terços i quarts (horae, minuta, secunda, tertia i quarta) després del migdia en dates del calendari especificades.[6] La introducció del minuter en els rellotges només va ser possible després de la invenció de l'espiral per Thomas Tompion, un rellotger anglès, el 1675.[7]
Referències
- ↑ «BIPM - SI Brochure, Table 6». Arxivat de l'original el 2019-06-10. [Consulta: 12 setembre 2018].
- ↑ Corbalán Yuste, F. et al.. Gamma 2 : matemàtiques : Educació Secundària, segon curs. 1a.. Barcelona: Vicens Vives, 2003, p. 86. ISBN 84-316-6978-2.
- ↑ Corbalán Yuste, 2003, p. 93.
- ↑ «Wisteme | What is the origin of hours, minutes and seconds?», 24-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-03-24. [Consulta: 17 agost 2018].
- ↑ Al-Biruni. The Chronology of Ancient Nations, 1879, p. 147–149.
- ↑ R Bacon. The Opus Majus of Roger Bacon. University of Pennsylvania Press, 2000, p. table facing page 231. ISBN 978-1-85506-856-8.
- ↑ Mitman, Carl «The Story of Timekeeping». The Scientific Monthly, 22, 5, 1926, pàg. 424–427. JSTOR: 7652.
 | ||
