Knowledge Base Wiki

Search for LIMS content across all our Wiki Knowledge Bases.

Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.

Canbia lingambo


Islanda
Ísland (is) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Someja


InoLofsöngur Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Inspired by Iceland» Cànbia el vałor in Wikidata
Epònemogiaso Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision
ContinenteEoropa

Capitałe  Reykjavik Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe364 260 (31 de disenbre del 2019) Cànbia el vałor in Wikidata
364 260 (2022)/(2019)/(2018)/(2018)/(2017)/(2016)/(2014)/(2013)/(2012)/(2011)/(2010)/(2009)/(2008)/(2007)/(2006)/(2005)/(2004)/(2003)/(2002)/(2001)/(2000)/(1999)/(1998)/(1997)/(1996)/(1995)/(1994)/(1993)/(1992)/(1991)/(1990)/(1989)/(1988)/(1987)/(1986)/(1985)/(1984)/(1983)/(1982)/(1981)/(1980)/(1979)/(1978)/(1977)/(1976)/(1975)/(1974)/(1973)/(1972)/(1971)/(1970)/(1969)/(1968)/(1967)/(1966)/(1965)/(1964)/(1963)/(1962)/(1961)/(1960)
Densità3,54 hab./km²
Zènaro
left 175 683 (%48.2)184 880 (%50.8) Òmani
Idiomaislandezo Cànbia el vałor in Wikidata
Rełijonluteranèzemo Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita82,46829 (2015, 2016) Cànbia el vałor in Wikidata
−0,53171 (2021)
Taso de suicìdio11,2 (2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Putełi no scołarizai3 994 (2013) Cànbia el vałor in Wikidata
−102 (2012)
Zeografia
Parte deSpàsio Econòmego Eoropeo, Eoropa setentrionałe e Paesi nordici (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea103 004 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Àcua2,7 %[2] Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoHvannadalshnjúkur (2 109 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoOsèano Atlàntego (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Dì festivo
cao de l'an (1° de genaro)
Domenica delle Palme (it) Traduzi (Easter − 7 days (en) Traduzi)
giovedì santo (it) Traduzi (Easter − 3 days (en) Traduzi)
vènare santo (du dì prima de Pàscua)
pàscua (22 de marso)
luni de Pàscua (dì dopo Pàscua)
First Day of Summer (en) Traduzi (Thursday after 18 April (en) Traduzi)
calendimaggio (it) Traduzi (1° de majo)
asension de Jezù (Easter + 39 days (en) Traduzi)
Pentecoste (Easter + 49 days (en) Traduzi)
Lunedì di Pentecoste (it) Traduzi (Easter + 50 days (en) Traduzi)
Festa nasionałe islandezo (17 de giugno)
vezìlia de Nadałe (24 de diçenbre)
Q16429504 Traduzi (25 de diçenbre)
Boxing Day (it) Traduzi (26 de diçenbre)
notte di San Silvestro (it) Traduzi (31 de diçenbre)
Commerce Day (en) Traduzi (primo lunedì di agosto (it) Traduzi) Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Forma de goernorepùblega parlamentària Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGoerno de l'Islanda Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoAlþingi Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente de l'Islanda Cànbia el vałor in WikidataHalla Tómasdóttir (1° de agosto del 2024) Cànbia el vałor in Wikidata
Primo ministro de l'Islanda Cànbia el vałor in WikidataBjarni Benediktsson (it) Traduzi (9 de apriłe del 2024) Cànbia el vałor in Wikidata
Màsema autorità zudisiałeCorte Suprema d'Islanda Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

9.37/10

   

Menbro de
Organizasion de łe Nasion Unìe, Spàsio Econòmego Eoropeo, Organizasion par ła Cooperasion e Desviłupo Econòmego, Consejo d'Eoropa, Organizasion mondiałe del comerso, Consejo Nòrdego, Consejo Àrtego, Asociasion Eoropea de Lìbaro Scànbio, NATO, Consejo dei Stati del Mar Bàltego, Organizasion par ła Seguresa e Cooperasion inte l'Eoropa, Banca Internasionałe par ła Recostrusion e Desviłupo, Asociasion Internasionałe del Desviłupo, Corporasion Finansiària Internasionałe, Organismo Multilaterałe de Garansia dei Investimenti, Sentro Internasionałe de Regołamento de Difarense Rełasionae ai Investimenti, Grupo Austràlia, Union Eoropea dei Pagaminti, Tratà dei Siełi Verti, Rezime de Controło de ła Tecnołozia dei Mìsiłi[3], Interpol[4], Grupo de Fornidori Nucleari[5], Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe[6], Organizasion Idrogràfega Internasionałe[7], UNESCO[8], Grupo de Oservasion de ła Tera, Union Postałe Universałe[9], Union Internasionałe de Tełecomunicasion[10], Spàsio Schengen[11], Visa Waiver Program[12], Organizasion Meteorołòzega Mondiałe[13], Organizasion mondiałe de ła sanità[14], Consejo Eoro-Artego de Barents e Organizasion Mondiałe de łe Dogane[15] Cànbia el vałor in Wikidata
Economia
PIL nomenałe25 552 639 899 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Persentuałe IVA24 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,959[17] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[17] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedacorona islandeza Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca Sentrałe de Islanda Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion5 %[18] Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

26.1/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1IS[21] Cànbia el vałor in Wikidata ISL[20] Cànbia el vałor in Wikidata 352[20] Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionIS Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
UTC+0
Atlàntego/Reykjavik Cànbia el vałor in Wikidata
Domìnio de primo liveło.is
Prefiso tełefònego+354 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
112 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze NUTSIS Cànbia el vałor in Wikidata
Preza ełètrega
Europlug[22] e tipo F (schuko)[23] Cànbia el vałor in Wikidata
Istòrego
Regno d'Islanda Cànbia el vałor in Wikidata

Sito webiceland.is Cànbia el vałor in Wikidata

MusicBrainz: 48802a32-075a-3805-a183-277c66047693


L'Islanda (Ísland in islandese) l'é on nasion de la Eoropa setentrional[24].
El teritorio el corisponde co la ìzoła omonima, che l'é tel nord del Oceano Atlantico setentrional, a sudest dela Groenlandia e a nordovest de le Fær Øer.

Zeografia

Un geyser
En tòch del giasèr Vatnajökull
Ła cascada Dettifoss

L'Islanda la toca col so bordo setentrional el Sircol Polar Artico.

Sta ìzoła l'é che la ga na granda atività vulcanica: ghe n'é difarenti vulcani ativi sula tera e arènt ala costa, sofioni de vapor, laghi termali e geyser.
Scuazi tuto el tarén l'é de orizene vulcanica.

L'é na tera de giasèri. Se ricorda el Vatnajökull, in imenso giasèr a calòta [25].
De sti giasèri parte tuta na seria de ghèbi co na grando portaða de aqua, co cascaðe che scava el tarén vulcanico. Se ricorda la cascaða Dettifoss[26].

La vien riscaldaða dala Corente del Golfo.

Storgia

A partir del 874 l' Islanda la é staða colonizaða dai vichinghi che i rùea dala Norvegia, ma la avéa bu anca coloni celti dal'Irlanda.
Intotno al an 1000 la ìzoła la ga tacà e vegner evangelizaða.

La é staða posidimento danese prima de deventar repùblica independente tel 1944.

Zeografia politega

L'é na repùblica.

No la fa part dela Union Europea, ma la é drio entrarghe.

La cavedal e sità pì inportnate l'é Reykjavik.
Altre sità importanti l'é Akureyri, Hafnafjörŏur, Keflavik, Kópavogur.

Popolasion

La popolasion la se concentra sule coste e tela sità importanti.

Lengue

La Islanda la ga 320 000 abitanti che i parla l'islandese.
Ghe n'é anca dialeti norvegesi e danesi.

Religion

La religion l'é quasi par tuta la ðènt quela Evangelica Luterana.
L'un par sento i é Catolici Romani soto la diocesi de Reykjavik.

Economia

La base stòriga de l'economìa islandese l'è stat la pesca: l'Islànda la ga na gran flota de pì de mili navi de pesca.
Al contrario, el rèst del setor primàrio el é poco svilupà (agricoltura ghe n'é poca, se pianta cartùfole, fén e in cic de fruta e verdura coltivada tele sère).
La produze anca energia geotermica e idroeletrica a bon marcà.

L'Islànda la àna gran rete de stamiblimenti par la laorasion del pés; ten sti ultimi ani se ga svilupà anca altri tipi de industria.

Gałeria de someje

Note

  1. URL de refarensa: https://eng.menntamalaraduneyti.is/media/MRN-pdf/Icelandic-Language-Act-tr-260711.pdf.
  2. URL de refarensa: http://en.worldstat.info/World/List_of_countries_by_Water_surface_(percentage_of_total_area). Data de consultasion: 2 de agosto del 2016.
  3. URL de refarensa: http://mtcr.info/partners/. Data de consultasion: 4 de disenbre del 2017.
  4. URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  5. URL de refarensa: http://www.nuclearsuppliersgroup.org/en/participants1. Editor: Grupo de Fornidori Nucleari. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  6. URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  7. URL de refarensa: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editor: Organizasion Idrogràfega Internasionałe. Data de consultasion: 8 de disenbre del 2017.
  8. URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  9. URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  10. URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  11. URL de refarensa: https://www.touteleurope.eu/les-pays-membres-de-l-espace-schengen.html.
  12. URL de refarensa: https://www.dhs.gov/visa-waiver-program-requirements. Data de consultasion: 7 de marso del 2020.
  13. URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/iceland. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
  14. URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
  15. URL de refarensa: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consultasion: 16 de marso del 2024. Pajina: 4. Sostiene il qualificatore: data del scumìsio.
  16. URL de refarensa: https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD. Editor: Banca Mondiałe. Data de consultasion: 26 de agosto del 2023.
  17. 17,0 17,1 voze de refarensahdr.undp.org.
  18. URL de refarensa: http://data.worldbank.org/indicator/SL.UEM.TOTL.ZS.
  19. voze de refarensaitu.int.
  20. 20,0 20,1 URL de refarensa: https://www.iso.org/obp/ui/#iso:code:3166:IS.
  21. voze de refarensaiso.org.
  22. voze de refarensaiec.ch.
  23. voze de refarensaiec.ch.
  24. sevente el schema de łe Nasion Unìe; le ìzołe pì visine le son la Groenlandia (a sirca 290 km), le Fær Øer (a sirca 420 km), la teraferma pì visina la xe la Norvegia (a sirca 970 km) e el Labrador (a sirca 1450 km) ; par altri la vèn considaraða diritura a metà intra Eoropa e Mèrica Setentrional, sendo a caval intra le do plache litosfereghe.
  25. co 8100 kilometri quadri de estension l'é infati el pì grando giasèr dela Europa
  26. che l'é na de le pì grose de Europa par portada


Altri projeti

Cołegamenti forèsti








Controło de autoritàVIAF (EN133608068 · ISNI (EN0000 0001 2189 3811 · LCCN (ENn80140759 · GND (DE4027754-9 · BNF (FRcb12423872b (data) · BNE (ESXX451947 (data) · NDL (ENJA00560122 · WorldCat Identities (ENn80-140759