Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
Ísland (is) | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||
Ino | Lofsöngur | ||||||||
Bomò | «Inspired by Iceland» | ||||||||
Epònemo | giaso | ||||||||
Pozision | |||||||||
Continente | Eoropa | ||||||||
Capitałe | Reykjavik | ||||||||
Popołasion | |||||||||
Totałe | 364 260 (31 de disenbre del 2019) 364 260 (2022)/(2019)/(2018)/(2018)/(2017)/(2016)/(2014)/(2013)/(2012)/(2011)/(2010)/(2009)/(2008)/(2007)/(2006)/(2005)/(2004)/(2003)/(2002)/(2001)/(2000)/(1999)/(1998)/(1997)/(1996)/(1995)/(1994)/(1993)/(1992)/(1991)/(1990)/(1989)/(1988)/(1987)/(1986)/(1985)/(1984)/(1983)/(1982)/(1981)/(1980)/(1979)/(1978)/(1977)/(1976)/(1975)/(1974)/(1973)/(1972)/(1971)/(1970)/(1969)/(1968)/(1967)/(1966)/(1965)/(1964)/(1963)/(1962)/(1961)/(1960) | ||||||||
Densità | 3,54 hab./km² | ||||||||
Zènaro |
| ||||||||
Idioma | islandezo | ||||||||
Rełijon | luteranèzemo | ||||||||
Speransa de vita | 82,46829 (2015, 2016) −0,53171 (2021) | ||||||||
Taso de suicìdio | 11,2 (2019) | ||||||||
Putełi no scołarizai | 3 994 (2013) −102 (2012) | ||||||||
Zeografia | |||||||||
Parte de | Spàsio Econòmego Eoropeo, Eoropa setentrionałe e Paesi nordici (it) | ||||||||
Àrea | 103 004 km² | ||||||||
Àcua | 2,7 %[2] | ||||||||
Ponto pì alto | Hvannadalshnjúkur (2 109 m) | ||||||||
Ponto pì baso | Osèano Atlàntego (0 m) | ||||||||
Rente a | |||||||||
Dati istòreghi | |||||||||
Dì festivo | cao de l'an (1° de genaro) Domenica delle Palme (it) (Easter − 7 days (en) ) giovedì santo (it) (Easter − 3 days (en) ) vènare santo (du dì prima de Pàscua) pàscua (22 de marso) luni de Pàscua (dì dopo Pàscua) First Day of Summer (en) (Thursday after 18 April (en) ) calendimaggio (it) (1° de majo) asension de Jezù (Easter + 39 days (en) ) Pentecoste (Easter + 49 days (en) ) Lunedì di Pentecoste (it) (Easter + 50 days (en) ) Festa nasionałe islandezo (17 de giugno) vezìlia de Nadałe (24 de diçenbre) Q16429504 (25 de diçenbre) Boxing Day (it) (26 de diçenbre) notte di San Silvestro (it) (31 de diçenbre) Commerce Day (en) (primo lunedì di agosto (it) ) | ||||||||
Organizasion pułìtega | |||||||||
Forma de goerno | repùblega parlamentària | ||||||||
Òrgano ezecutivo | Goerno de l'Islanda | ||||||||
Òrgano lejislativo | Alþingi | ||||||||
Presidente de l'Islanda | Halla Tómasdóttir (1° de agosto del 2024) | ||||||||
Primo ministro de l'Islanda | Bjarni Benediktsson (it) (9 de apriłe del 2024) | ||||||||
Màsema autorità zudisiałe | Corte Suprema d'Islanda | ||||||||
Ìndaze de Democrasia | 9.37/10 | ||||||||
Menbro de | Organizasion de łe Nasion Unìe, Spàsio Econòmego Eoropeo, Organizasion par ła Cooperasion e Desviłupo Econòmego, Consejo d'Eoropa, Organizasion mondiałe del comerso, Consejo Nòrdego, Consejo Àrtego, Asociasion Eoropea de Lìbaro Scànbio, NATO, Consejo dei Stati del Mar Bàltego, Organizasion par ła Seguresa e Cooperasion inte l'Eoropa, Banca Internasionałe par ła Recostrusion e Desviłupo, Asociasion Internasionałe del Desviłupo, Corporasion Finansiària Internasionałe, Organismo Multilaterałe de Garansia dei Investimenti, Sentro Internasionałe de Regołamento de Difarense Rełasionae ai Investimenti, Grupo Austràlia, Union Eoropea dei Pagaminti, Tratà dei Siełi Verti, Rezime de Controło de ła Tecnołozia dei Mìsiłi[3], Interpol[4], Grupo de Fornidori Nucleari[5], Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe[6], Organizasion Idrogràfega Internasionałe[7], UNESCO[8], Grupo de Oservasion de ła Tera, Union Postałe Universałe[9], Union Internasionałe de Tełecomunicasion[10], Spàsio Schengen[11], Visa Waiver Program[12], Organizasion Meteorołòzega Mondiałe[13], Organizasion mondiałe de ła sanità[14], Consejo Eoro-Artego de Barents e Organizasion Mondiałe de łe Dogane[15]
| ||||||||
Economia | |||||||||
PIL nomenałe | 25 552 639 899 $ (2021) | ||||||||
Persentuałe IVA | 24 % | ||||||||
Ìndaze de desviłupamento oman | 0,959[17] (2021[17] ) | ||||||||
Moneda | corona islandeza | ||||||||
Banca sentrałe | Banca Sentrałe de Islanda | ||||||||
Taso de dezocupasion | 5 %[18] | ||||||||
Coefisente de Gini | 26.1/100 | ||||||||
Còdazi de identifegasion | |||||||||
ISO 3166-1 | IS[21] ISL[20] 352[20] | ||||||||
Còdaze de matricołasion | IS | ||||||||
Fuzo oràrio | |||||||||
Domìnio de primo liveło | .is | ||||||||
Prefiso tełefònego | +354 | ||||||||
Tełèfono d'emerzensa | |||||||||
Còdaze NUTS | IS | ||||||||
Preza ełètrega | |||||||||
Istòrego | |||||||||
Sito web | iceland.is | ||||||||
|
L'Islanda (Ísland in islandese) l'é on nasion de la Eoropa setentrional[24].
El teritorio el corisponde co la ìzoła omonima, che l'é tel nord del Oceano Atlantico setentrional, a sudest dela Groenlandia e a nordovest de le Fær Øer.
L'Islanda la toca col so bordo setentrional el Sircol Polar Artico.
Sta ìzoła l'é che la ga na granda atività vulcanica: ghe n'é difarenti vulcani ativi sula tera e arènt ala costa, sofioni de vapor, laghi termali e geyser.
Scuazi tuto el tarén l'é de orizene vulcanica.
L'é na tera de giasèri. Se ricorda el Vatnajökull, in imenso giasèr a calòta [25].
De sti giasèri parte tuta na seria de ghèbi co na grando portaða de aqua, co cascaðe che scava el tarén vulcanico. Se ricorda la cascaða Dettifoss[26].
La vien riscaldaða dala Corente del Golfo.
A partir del 874 l' Islanda la é staða colonizaða dai vichinghi che i rùea dala Norvegia, ma la avéa bu anca coloni celti dal'Irlanda.
Intotno al an 1000 la ìzoła la ga tacà e vegner evangelizaða.
La é staða posidimento danese prima de deventar repùblica independente tel 1944.
L'é na repùblica.
No la fa part dela Union Europea, ma la é drio entrarghe.
La cavedal e sità pì inportnate l'é Reykjavik.
Altre sità importanti l'é Akureyri, Hafnafjörŏur, Keflavik, Kópavogur.
La popolasion la se concentra sule coste e tela sità importanti.
La Islanda la ga 320 000 abitanti che i parla l'islandese.
Ghe n'é anca dialeti norvegesi e danesi.
La religion l'é quasi par tuta la ðènt quela Evangelica Luterana.
L'un par sento i é Catolici Romani soto la diocesi de Reykjavik.
La base stòriga de l'economìa islandese l'è stat la pesca: l'Islànda la ga na gran flota de pì de mili navi de pesca.
Al contrario, el rèst del setor primàrio el é poco svilupà (agricoltura ghe n'é poca, se pianta cartùfole, fén e in cic de fruta e verdura coltivada tele sère).
La produze anca energia geotermica e idroeletrica a bon marcà.
L'Islànda la àna gran rete de stamiblimenti par la laorasion del pés; ten sti ultimi ani se ga svilupà anca altri tipi de industria.
Controło de autorità | VIAF (EN) 133608068 · ISNI (EN) 0000 0001 2189 3811 · LCCN (EN) n80140759 · GND (DE) 4027754-9 · BNF (FR) cb12423872b (data) · BNE (ES) XX451947 (data) · NDL (EN, JA) 00560122 · WorldCat Identities (EN) n80-140759 |
---|