El 18 de majo el ze el 138° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 139° inte i ani bizesti . Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 227 dì.
Avegnimenti
14 – Agripina majore e el picenin Całìgola i dasa Roma par rivar Ara Ubiorum (atuałe Cołònia ) e ricatarse a Zermànego .
1012 – Consacrasion de Papa Benedito VIII
1190 – Tersa crozada : i crozai guidai da Federico Barbarosa e Federico VI de Svèvia i vinse ła bataja de Icònio contro el Sultanà de Rum
1450 – I rebełi de Jack Cade i vien caciai da Londra da łe trupe leałiste, fazendo crołar ła rebełion
1593 – I acuzaminti de erezia al comediògrafo Thomas Kyd łe porta a un mandà de aresto par Christopher Marlowe
1631 – A Dorchester (Massachusetts ), John Winthrop el Vècio el tołe zuramento e el devien el primo goernatore del Massachusetts
1652 – El Rhode Island aprova ła prima leje che rende ła s-ciavitù iłegale inte el Nord Amèrica
1743 – El Papa Benedito XIV el pùblega ła ensìclega "Nimiam lisentiam " , so ła deplorévoła fasiłità col cuało se dèroga a łe norme so ła celebrasion dei maridauri
1765 – El fogo el desfa un cuartiero de ła sità de Montréal , Québec
1783 – Saint John , Novo Brunswick , Cànada – I primi Leałisti de l'Inpero Unio i riva a Parrtown
1803 – Guere napoleòneghe : el Regno Unio el revoca el Tratà de Amiens e declara guera a ła Fransa
1804 – Napoleone Bonaparte el vien proclamà inperatore dei fransezi dal Senato franseze
1848 – Vertura de ła prima Asenblea nasionale todesca (Nasestionalversammlung ) a Francoforte sul Meno , Zermània
1863 – Guera de secesion americana : el ga scumìsio l'Asèdio de Vicksburg (finirà el 4 de lujo )
1869 – Rendesta de ła Repùblega de Ezo al Japon e so disołusion
1896 – Inte el Canpo de Chodynka , a Mosca , 1.389 persone łe more schiaciae da ła foła unia par festejare l'incoronasion de Nicola II de Rùsia
1900 – El Regno Unio proclama un protetorà su Tonga
1910 – La Tera ła pasa traerso ła coa de ła Cometa de Halley
1917 – Prima guera mondiałe : el Selective Service Act el vien aprovà dal Congreso dei Stati Unii e dazesto al presidente el podere de inrołare soldai de leva
1933 – New Deal : el presidente dei Stati Unii Franklin Delano Roosevelt firma l'ato de creasion de ła Tennessee Valley Authority
1944 – Seconda guera mondiałe: scumìsia ła deportasion dei Tatari de Crimea da parte del goerno soviètego
1948 – El primo Yuan lejislativo de ła Repùblega Cineza se reunise ufisalmente a Nanchin
1951 – El Consejo de seguresa de l'ONU el condana Israele par l'ataco a ła Sìria , e el órdena al Stato ebràego de far tornar i abitanti espełesti
1951 – Ruben Rausing el prezenta ła prima confesion par magnar in Tetra Pak
1953 – Rogers Dry Lake , California : Jaqueline Cochran ła devien ła prima dona a suparar ła bariera del sono (ła ga vołà co un North American F-86 Sabrejet a na vełosità mèdia de 1.049,83 km/h)
1956 – Prima asension sul Lhotse da parte de na spedision svìsara
1958 – Un Lockheed F-104 Starfighter el stabiłise el rècord mondiałe de vełosità a 2.259,82 km/h
1969 – Programa Apollo : lanso de l'Apollo 10
1974 – Inte el projeto Smiling Buddha , l'India la fa detonare co bon-èzito ła so prima arma nucleare, devegnendo ła sesta nasion a disponer de sta sorte de armamento
1976 – Crese el terore in Arzentina dopo el colpo de Stato ; catai sento-venti-sie cadàvari crivełai da ràfeghe de mitra ; łe persone secuestrae e sconparie (Desaparecidos ) łe ze vari sentenari
1980 – El monte Sant'Elena , inte el Stato de Washington , el ga na erusion copando 57 persone e fazendo dani par 3 miliardi de dołari
1986 – Papa Joani Poło II pùblega l'ensìclega "Dominum et Vivificantem ", sol Spìrito Santo inte ła vita de ła Ceza e del mondo
1990 – El TGV Atlantique n.25 (TVG325) el concuista el Record de vełosità su sina par mezi ferovieri convensionałi rivando ai 515,3 km/h
1995 – Alain Juppé devien primo ministro de Fransa
1998
2006 – El Nepal co na resolusion del parlamento se declara Stato làego
2018 – Inte l'Aeroporto de L'Avana , un aèreo in decoło el casca fazendo 107 pasajeri morti
Nasesti
Morti
Feste e recorense
Sivili
ICOM – Dì internasionale dei muzei – International museum day
Rełijoze
Cristianèzemo :
Rełijon romana antiga e moderna :
In altri projeti