Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
Lo permafròst[1] o pergelisòu (var. pergelisòl) es un sòu gelat, caracteristic dei regions polaras, format de brigas de ròcas, de sediments e de glaç. Son espessor pòu agantar plusors quilomètres dins lei regions polaras e subpolaras somesas a de temperaturas frejas tota l'annada. Dins lei regions pus temperadas, un permafròst sasonier pòu existir.
Lei sòus son classificats coma permafròst continú (90–100 % de l'espaci), permafròst discontinú (50–90 %), permafròst esporadic (mens de 50 %).[2] Ocupa 24 % dei sòus de l'emisfèri nòrd.[3]
Geologicament, lo permafròst es fach de tres jaç. La partida superiora es dicha "activa" pr'amor es susceptible desgelar durant lei setmanas pus caudas entraïnant sa transformacion. A una espessor de 2 a 3 mètres. Lo jaç intermediari es pus important (3,5–8 m).[4] Es somés a de variacions de temperatura mai demòra en dessota dau ponch de congelacion de l'aiga. Enfin, la zòna inferiora conoís ges de variacion sasoniera.[5]
Dempuei la fin dau sègle xx, lo rescaufament climatic entraïna la disparicion progressiva dau permafròst. Aqueu fenomèn es l'objècte d'estudis importants car lei terrenhs degelats an tendància de liberar de substàncias polluentas (mercuri, metan, etc.) que son susceptiblas de causar de problemas environamentaus grèus. De mai, es un indicator aisat de seguir per mesurar l'importància de l'aumentacion dei temperaturas.