Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada. |
El CD (del ingles compact disc, che'l vör dì disch cumpat) a l'è un disch otich che'l se dupra per metegh sü e imagazinaa di dat. El CD l'hann desvilüpaa la Sony e la Philips in del 1979. La prudüziun de massa l'è scuminciada in del 1982 in de la fabrica de la Philips a Hannover in Germania, e de quel an là el CD l'ha ciapaa un poo a la völta el post del vinil.
Dopu un poo de temp l'ha ciapaa el post anca di dischit del cumpiüter vist che ghe n'ha pussee de memoria per memurizà i dat.
Un disch cumpat al pö vess un CD:
Furmaa principaj
Un CD standard el gh'ha un diameter de 12 cm e un spessur de 1,2 mm, e'l pö tegnì dent 74-80 menü de müsega o 650-700 Mb de dat. A l'è faa de pulicarbunaa che l'è quataa cunt un strat de alümini (induè che la finiss l'infurmaziun) e pöö a la fin un strat prutetif.
A diferenza del vinil o de la müsicasseta, un CD a l'è un sistema digital de registraziun.