Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
(en) World Wide Fund for Nature  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització no governamental internacional organització per a la conservació de la natura grup ecologista organització sense ànim de lucre | ||||
| Camp de treball | protecció mediambiental i conservació | ||||
| Forma jurídica | organització no governamental | ||||
| Història | |||||
| Creació | 29 abril 1961: World Wildlife Fund, Nova York | ||||
| Fundador | Edward Max Nicholson, Bernat de Lippe-Biesterfeld, Felip d'Edimburg, Hans Lukas Hoffmann, Guy Mountfort, Julian Huxley i Peter Markham Scott | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | internacional | ||||
| Membre de | Oficina Europea de Medi Ambient | ||||
| Nombre de voluntaris | 200.000 (2023) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu (1979–) | |||||
| Presidència | Adil Najam (2023–) | ||||
| Executiu en cap | Kirsten Schuijt (en)  (2023–) | ||||
| Treballadors | 12.000 (2023) | ||||
| Filial | Fons Mundial per la Natura al Regne Unit WWF Japan (en) Fons Mundial per la Natura a Yaoundé WWF France (en) Fundación Vida Silvestre Argentina (en) WWF Turkey (en) WWF Espanya Fons Mundial per la Natura a Jakarta WWF Deutschland WWF Italia Fons Mundial per la Natura als EUA WWF Suïssa Fons Mundial per la Natura a Tanzània WWF Denmark (en) | ||||
| Propietari de | Panda magazine (en) | ||||
| Denominació anterior | World Wildlife Fund (1961–1986) World Wide Fund for Nature (1986–2001) | ||||
| Altres | |||||
Premis
| |||||
| Lloc web | wwf.org | ||||
    
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
El Fons Mundial per la Natura[1] (en anglès: World Wide Fund for Nature, World Wildlife Fund o WWF) és una organització de conservació global de l'ambient, investigació i de defensa ambiental. Aquesta associació té la seu a Gland (Suïssa), compta amb uns 5 milions de membres arreu del món[2] i disposa d'una xarxa operacional en 96 països.
Amb l'arribada al zoològic de Londres del panda gegant (Ailuropoda melanoleuca) Chi-Chi el 1961, va començar la polèmica sobre la intervenció de l'home en la natura i les repercussions en l'extinció d'espècies com els ossos panda, en perill a causa de l'aniquilació dels boscos de canyes de bambú, promoguda pels colonitzadors occidentals, per evitar plagues de rates en cas de floració i gran producció de gra dels bambús, com succeí a Mizoram el 1959; en contradicció al pensament tradicional d'Orient en què es considera que l'any que floreix un bosc de bambú (segons l'espècie poden tardar desenes d'anys a florir) serà un any de progrés, sense passar gana, amb molt de gra emmagatzemat.
WWF fou fundada l'11 de setembre de 1961 a Morges, Suïssa, per Sir Julian Huxley (1887-1975), Sir Peter Markham Scott (1909-1989), Guy Mountfort (1905-2003) i Max Nicholson (1904-2003) sota el nom de World Wildlife Fund for Animals, per esdevenir el 1986 amb el nom actual arreu del planeta World Wide Fund for Nature (tot i que als Estats Units i el Canadà encara conserven el nom original). Adoptant com a logotip el mundialment reconegut panda, d'expressius ulls i pegats negres, inspirat pel panda Chi-Chi.
WWF es dedica a parar la degradació ambiental del planeta, i construir un futur en el qual els éssers humans visquin en harmonia amb la natura:
WWF treballa actualment en la conservació de tres biomes: boscos, ecosistemes d'aigua dolça, i oceans i costes. Aquests treballs de la conservació contenen la major part de la biodiversitat mundial, i proporcionen les mercaderies i els serveis ambientals dels quals tota la vida depèn en última instància.
WWF promou un acostament efectiu, basat en la ciència a la conservació, que se centra en sis aplicacions de la prioritat preocupació global: boscos, oceans i costes, aigua dolça, espècie en estat d'extinció, i les amenaces insidioses de productes químics tòxics i canvi climàtic. Per a cadascun d'aquestes edicions, WWF ha desenvolupat blancs mesurables, i té en funcionament més de 1.200 projectes d'estudi. Cada dos anys edita l'informe Planeta Viu.
El 1988 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia, juntament amb la Unió Internacional per la Conservació de la Natura.
LIMS forum content by LIMS forum members is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International License. Based on a work at www.limsforum.com.
