Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
Colocasia esculenta | |
---|---|
Dades | |
Font de | taro (plante) (fr) |
Planta | |
Tipus de fruit | baia |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 169058 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Alismatales |
Família | Araceae |
Tribu | Colocasieae |
Gènere | Colocasia |
Espècie | Colocasia esculenta Schott i Endl., 1832 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Arum esculentum |
Colocasia esculenta coneguda com taro, pituca, papa xina o malanga,[1] és una planta conreada, en països tropicals com la Xina o Hawaii, pels seus corms comestibles o secundàriament per les seves fulles o flors.
La planta ha de ser consumida cuita (bullida, fregida, etc.), ja que si es menja crua ocasiona greus problemes digestius. És rica en midó, vitamines i minerals. Pel seu contingut alt en àcid oxàlic ha de ser evitada per persones amb problemes de pedres al ronyó.
Colocasia esculenta fou descrita per (Linné.) Schott i publicat a Meletemata Botanica 18. 1832.[2]
S'hauria començat a cultivar fa uns 7000 anys a les muntanyes de Papua Nova Guinea.[3] L'extensió de la zona d'origen del taro encara està en discussió, molts els autors coincideixen a sostenir que se situa al nord-est de l'Índia, Sud-est d'Àsia, estenent-se segons altres autors també fins a Austràlia, Nova Guinea, Illes Marshall.[4]
Pot vegetar a arrossars o a terres altes on l'aigua és subministrada constantment per pluja o irrigació. Algunes varietats creixen també fora dels tròpics, en llocs com Galícia, Corea i Japó.
És un aliment tradicional en moltes àrees tropicals del món i la base per fer el poi a Hawaii. La planta és indigerible si es menja crua a causa de les substàncies ergàstiques a les cèl·lules de la planta. Produeix severs problemes gastrointestinals llevat que es cuini.[5]
Donat el seu origen asiàtic, a Veneçuela se'l coneix amb el nom d'ocumo xinès.
Com en gairebé totes les verdures, les fulles de taro són riques en vitamines i minerals i font de fibra dietètica. En la seva forma crua, la planta és tòxica a causa de la presència d'oxalat de calci i la presència de rafidis a les cèl·lules vegetals amb forma d'agulla.[6]
El corm se sol consumir cuit generalment com a hortalissa, ja sigui com a acompanyament de plats de carn, pollastre o peix o bé formant part del popular sancocho (principalment a Veneçuela, Colòmbia i Panamà). A Costa Rica s'utilitza majoritàriament a la seva zona caribenya.[7]A Corea el corm es pela i els plançons de les fulles se sofregeixen.