Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
El takbir (de l'àrab تكبير, takbīr) és la pràctica de recitar o simplement pronunciar l'expressió Al·lahu àkbar (àrab: الله أكبر, Allāhu akbar, ‘Déu és [el] més gran’), molt utilitzada en el món musulmà en tant que exclamació informal o expressió formal de fe.
L'expressió està composta per la forma Allāhu, nominatiu d'Allāh, traduït per ‘[l'Únic] Déu’, i la forma akbar, superlatiu de l'adjectiu kabīr ‘gran’, traduït per ‘més gran’.
Aquesta frase és recitada pels musulmans en moltes situacions diferents: per expressar la joia, en signe d'aprovació, per lloar un orador, com a crit de batalla o per donar-se ànims en cas de grans problemes. Igualment, sovint en comptes d'aplaudir, algú cridarà takbir! i la multitud respondrà en cor Al·lahu àkbar!
Com a expressió formal de fe, el takbir és la primera frase de la crida a la pregària (àdhan) dita pel muetzí, és l'expressió que es fa servir per a indicar que l'oració comença (iqama) i després encara es diu per a indicar cada etapa de l'oració.[1]