Knowledge Base Wiki

Pistatxer

Pistacia vera
Pistatxer amb fruits
Dades
Font de	pistatxo i oli de festuc
Planta
Tipus de fruit	drupa
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN	63497
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Sapindales
Família	Anacardiaceae
Gènere	Pistacia
Espècie	Pistacia vera L., 1753

El festuc o pistatxer (Pistacia vera) és un arbre petit, de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia central. És un arbre caducifoli amb fulles compostes i pinnades, de 10 a 20 cm de llarg.^[1]

Es tracta d'un arbre dioic, és a dir, que hi ha plantes masculines i plantes femenines. Les flors no tenen pètals, són unisexuals i en panícula. Els fruits, que són en forma de drupa ovoide i vermellosa i amb una sola llavor comestible d'una flaire característica. Tant el fruit com la llavor s'anomena festuc o pistatxo, tot i que aquests mots s'utilitzen principalment per referir-se a la llavor.

És l'arbre fruiter amb més resistència a la secada i supera en aquest aspecte l'ametller. Però és de creixement i fructificació molt lents.

L'Iran produeix més del 50% dels pistatxos del món que, alhora, són considerats els de màxima qualitat.

Els dos noms, festuc i pistatxo, tenen un mateix origen, però han seguit camins diversos fins a arribar al català. L'original és el grec pistákion. Aquest va donar, per una banda, l'àrab fústaq o fústuq, d'on prové festuc, i, per l'altra, l'italià pistacchio, d'on prové pistatxo.

En temps de la dominació musulmana a Espanya, aquest arbre ja es conreava. Sembla que per desconeixement dels conqueridors cristians de la necessitat de conservar peus mascles (que no fan fruit, i per aquesta raó van ser arrencats) es va perdre aquest conreu, que s'ha recuperat en temps contemporanis.

També conté altres vitamines tiamina (vitamina B1), riboflavina (vitamina B2), niacina (vitamina B3).