Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
Пермь (ru) | |||||
Tipus | gran ciutat, ciutat més gran, ciutat/poble i ciutat de més d'un milió d'habitants | ||||
---|---|---|---|---|---|
Himne | cap valor | ||||
Epònim | Gran Perm (oc) i Bjarmaland | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Rússia | ||||
Krai | krai de Perm | ||||
Capital de | |||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 1.027.153 (2023) (1.284,46 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | rus | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 799,68 km² | ||||
Banyat per | Riu Kama | ||||
Altitud | 171 m-90 m | ||||
Punt més alt | Vyshka Hill Monument (en) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Fundador | Stróganov i Vassili Tatísxev | ||||
Creació | 4 maig 1723 (Julià) | ||||
Esdeveniment clau | |||||
Organització política | |||||
Òrgan legislatiu | duma de ciutat , | ||||
• Cap de govern | Dmitry Samoylov (en) (2016–) | ||||
Màxima autoritat judicial | city court (en) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 614000–614999 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 342 | ||||
Identificador OKTMO | 57701000001 | ||||
Identificador OKATO | 57401000000 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | gorodperm.ru |
Perm (rus: Пермь) és la capital del krai de Perm, a Rússia. La ciutat està situada a la ribera del riu Kama, als peus dels Urals. Demogràficament, amb els seus 976.116 habitants (estimació de 2006), és la tretzena ciutat de la federació.
El nom del període Permià prové del d'aquesta ciutat.
La primera menció escrita de Perm és sota el nom de Iagoxikha (Ягошиха) l'any 1647; tanmateix, la història de la ciutat moderna de Perm s'inicia amb el desenvolupament de la regió dels Urals pel Tsar Pere el Gran. Vassili Tatísxev, nomenat pel tsar com a cap de les factories dels Urals, fundà Perm com també Iekaterinburg.
Al segle xix, Perm va esdevenir un gran centre industrial i comercial amb més de 20.000 habitants durant la dècada de 1860, amb diverses fàbriques de metal·lúrgia, paper, i vaixells de vapor. El 1870, es va obrir un teatre d'òpera i el 1871 la primera fàbrica de fòsfor de Rússia. L'any 1916, es va inaugurar la Universitat Estatal de Perm.
Amb la Guerra Civil Russa, Perm va esdevenir un objectiu principal donat que tenia fàbriques de municions. El 1918, l'Exèrcit Blanc siberià comandat per Anatoli Pepeliàiev va prendre Perm. L'1 de juliol de 1919, l'Exèrcit Roig la va recuperar.
A la dècada de 1930, Perm va créixer com a gran ciutat industrial amb fàbriques d'avions, de vaixells i de química. Durant la Gran Guerra Patriòtica (Segona Guerra Mundial), Perm va ser un centre vital per a la producció d'artilleria de la Unió Soviètica. Durant la Guerra freda, Perm va passar a ser una ciutat tancada.[1]
Aquesta ciutat és un gran centre cultural, científic, industrial i administratiu.
Perm en la classificació de Köppen té un clima del tipus continental humit (Dfb). La seva temperatura mitjana anual és de 2,7 °C, la temperatura mitjana de gener és de -12,8 °C i la de juliol 18,7 °C, la pluviometria mitjana és de 657 litres.[2]