Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
میانه (fa) | ||||
Tipus | ciutat de l'Iran | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Iran | |||
Província | Azerbaidjan Oriental | |||
Xarestan | Comtat de Mianeh | |||
Bakhsh | Central District (en) | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 98.973 (2016) | |||
Geografia | ||||
Banyat per | Qezel Uzan (en) | |||
Identificador descriptiu | ||||
Prefix telefònic | 0423 | |||
Miyana, Miyaneh[1] o Meyaneh (شهرستان میانه, antigament Miyanidj) és una ciutat i municipi de l'Iran a la riba del Kizil Uzen, afluent del Safid Rud, al sud-est de l'Azerbaidjan (regió, part persa). És capital d'un comtat (shahrestan) que porta el mateix nom, amb 290 pobles i una població de 173.998 habitants el 1970 i de 191.291 habitants el 2006,[2] a la província de l'Azerbaidjan Oriental. El comtat està subdividit en quatre circumscripcions (bakhsh): Central (بخش مرکزی), Torkaman Chay o Turkmanchay (بخش ترکمانچای), Kaghazkonan (بخش کاغذکنان) i Aqkand (بخش اقكند).
El seu nom literalment vol dir "terra situada al mig" i estava situada al mig de la ruta entre Tabriz i el nord de Pèrsia i al mig de la que unia Maragha amb Ardabil. Al segle VII fou conquerida per l'àrab Hudhayfa ibn al-Yaman al-Absi però no s'hi van establir fins a l'inici del Califat Abbàssida (segle viii) quan s'hi van instal·lar membres de la tribu Hamdan del Iemen. Al segle X els geògrafs la descriuen com una ciutat modesta però prospera i va tenir certa importància fins al temps del mongols. El 1319 fou escenari d'una batalla entre Abu Said Bahadur Khan i els seus emirs revoltats. En temps d'al-Mustawfi (segle xiv) era un petit poble. El 1828 a un llogaret de la regió, Turkmanchay, es va signar el tractat d'aquest nom entre Pèrsia i Rússia.
Modernament va tornar a prosperar i el 1970 ja tenia 29.447 habitants. Des de 1942 és estació ferroviària de la línia de Teheran a la frontera de la República de l'Azerbaidjan (abans República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan). Disposa de quatre qanat que l'abasteixen d'aigua i una gran mesquita dins la qual hi ha la tomba d'un net de l'imam Jàfar as-Sàdiq, de nom Ismail.