Knowledge Base Wiki

Abellerol comú

Merops apiaster
Enregistrament
Dades
Principal font d'alimentació	antòfil, Vespa, tèrmit, odonat, papallona i coleòpters
Pes	6,5 g
Envergadura	0,47 m
Nombre de cries	6,3
Període d'incubació de l'ou	20 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22683756
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Coraciiformes
Família	Meropidae
Gènere	Merops
Espècie	Merops apiaster Linnaeus, 1758
Distribució

L'abellerol comú^[1] o abellerola^[2] (Merops apiaster) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids. Molt acolorit, d'alimentació apívora (és a dir, menja abelles, vespes i borinots, entre altres insectes voladors).

En un sentit restrictiu, s'aplica el nom d'abellerol a aquesta espècie, però per extensió també reben el nom d'abellerol qualsevol de la resta de les espècies de la família dels meròpids.

És un ocell migratori, que marxa a l'hivern a l'Àfrica tropical i a l'Índia.

Nia a les zones més càlides de l'Europa del sud i en parts de l'Àfrica del Nord. Fa els nius fent forats en costers arenosos com, per exemple, en una terrassa fluvial. És nidificant a la península Ibèrica i als Països Catalans, on és una espècie legalment protegida. A la primavera és ocasional al nord d'Europa.

Com la resta dels meròpids, l'abellerol comú destaca per ser molt acolorit: la part superior del cos és de color groga i marronosa, les ales verdes i el bec negre. Pot fer fins a 30 cm de llarg, les dues plomes centrals de la cua incloses.

No hi ha dimorfisme sexual, si bé la femella acostuma de tenir les escapulars més verdoses que no pas daurades. La lliurea fora de l'època de reproducció és força més apagada, amb el dors verd blavós i sense les dues plomes caudals característiques. El plomatge dels individus joves és semblant al dels adults no-reproductors, però notablement menys acolorit. La muda prenupcial s'escau durant l'hivern a l'Àfrica, mentre que la post-nupcial comença entre el juny i el juliol i és ja completa entre l'agost i el setembre.

Es nodreix a base d'insectes, amb predilecció pels de la família dels apoïdeus, incloent-hi també la vespa o el borinot; els caça a l'aire i evita consumir-ne el fibló. Ingereix uns 32 grams d'insectes diaris.^[3]

La problemàtica dels abellerols en l'apicultura no és el fet d'alimentar-se d'un nombre relativament reduït d'abelles obreres, sinó del fet que elimina també l'abella reina quan va o torna del viatge d'aparellament, i deixen així la colònia d'abelles òrfena i aquesta acaba desapareixent.

Fa el niu, solitari o en colònies, en talussos terrosos i sorrencs tous de la vora dels rius i rieres. Consisteix el niu en un túnel llarg (de fins a 2 m) que desemboca en una cambra, que no entapissen de cap manera, sinó que hi ponen els ous directament.^[4]

• BirdLife International (2004). Merops apiaster. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 de maig del 2006 (en anglès). L'entrada de la base de dades inclou una justificació de per què aquesta espècie és de risc mínim.
• SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Abellerol Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. (català).
• European Bee-eater videos on the Internet Bird Collection.
• European Bee-eater breeding Arxivat 2011-07-13 a Wayback Machine..