Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | MNACTEC | ||||
Tipus | museu de ciència | ||||
Camp de treball | ciència, tècnica i patrimoni industrial | ||||
Història | |||||
Creació | 1984 | ||||
Activitat | |||||
Mida de la col·lecció o exhibició | 20.000 (2017) | ||||
Visitants anuals | 105.602 (2016) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Seu |
| ||||
Gerent/director | Jaume Perarnau i Llorens (2013–) | ||||
Part de | Agència Catalana del Patrimoni Cultural | ||||
Indicador econòmic | |||||
Pressupost | 1.401.028 € (2015) | ||||
Altres | |||||
Premis
| |||||
Lloc web | https://mnactec.cat/ca | ||||
El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, també conegut amb l'acrònim MNACTEC, és un museu que té com a missió promoure el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial i, a la vegada, conservar, estudiar i mostrar l'evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, fent especial atenció a la seva aplicació industrial i la seva incidència social.[1]
El MNACTEC és un dels tres museus nacionals de Catalunya segons la Llei de Museus (Llei 17/1990 de 2 de novembre),[2] i depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[3]
La seu central del museu és a Terrassa (Vallès Occidental), en una antiga fàbrica tèxtil de la rambla d'Ègara: el Vapor Aymerich, Amat i Jover. L'edifici, dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill i construït entre 1907 i 1908, és considerat un dels principals exemples d'arquitectura industrial modernista de Catalunya. La denominació de vapor prové de la utilització de la màquina de vapor com a força motriu. Els antic espais industrials de la fàbrica tèxtil encara es conserven i són una de les principals atraccions del museu.
A més de la seu central a Terrassa, el museu té tres seus: el Museu del Ciment Asland de Castellar de n'Hug, el Museu de la Colònia Sedó d'Esparreguera i la Farga Palau de Ripoll.
El MNACTEC articula el Sistema Territorial del MNACTEC, una xarxa de 26 museus i espais patrimonials per conèixer i interpretar la industrialització al territori català.
El Vapor Aymerich, Amat i Jover és una antiga fàbrica tèxtil situada a la Rambla d'Ègara de Terrassa, construïda entre 1907 i 1908, que actualment allotja el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Obra de l'arquitecte Lluís Muncunill, és considerat l'edifici industrial modernista més important de Catalunya. La denominació de vapor prové de la utilització de la màquina de vapor com a força motriu.
El complex industrial original està format per: una gran nau de producció d'11.000 m²; un edifici annex de tres cossos destinat a allotjar la sala de calderes, la sala de la màquina de vapor i el taller d'electricitat; un pati; la xemeneia de 42 metres d'alçada, i l'edifici de les oficines que feia front a la rambla.[4]
Arquitectònicament, en destaca la coberta. Aquesta està formada per 161 voltes de maó pla, que es combinen amb claraboies adoptant el sistema de dents de serra, i se sosté sobre 300 columnes de ferro. colat.
Fundada l'any 1908 per tres industrials terrassencs —Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover Barba—, la fàbrica acollia tot el procés de transformació de la llana i produïa els teixits de llana anomenats “novetats”. A partir de 1920, els filats es van traslladar a Fígols i la fàbrica es va especialitzar en els teixits, llogant part del seu espai a altres empreses. L'any 1962 l'edifici va quedar greument afectat per les riuades de Terrassa. La fàbrica va plegar definitivament l'any 1976. L'edifici va ser comprat per la Generalitat de Catalunya l'any 1983 i, després de ser rehabilitat, es va convertir en la seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.[5]
L'edifici va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric, pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 4 de juny de 2019.[6]
La voluntat de creació d'un museu de ciència i tècnica de Catalunya arrenca a finals del segle xix. L'any 1937, la Generalitat republicana, donant resposta a aquesta vella aspiració catalana, va publicar una ordre per crear el Museu. La Guerra Civil i la dictadura posterior del general Franco van estroncar el projecte, que va romandre oblidat fins als anys setanta del segle xx.
L'any 1976, l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya va recuperar la iniciativa de fundar un museu de ciència i tècnica i, el 1979, van constituir l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya amb la voluntat d'aplegar esforços per a la creació del Museu i preservar els béns del patrimoni industrial.
L'any 1981, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va assumir el projecte i el 1983 va comprar la fàbrica Aymerich, Amat i Jover amb la finalitat de convertir-lo en la seu del museu i el 1984 va obrir la fàbrica al públic. La Llei de Museus de 2 de novembre de 1990, el va declarar Museu Nacional i el va constituir com a entitat autònoma. L'any 1996 es va inaugurar la primera exposició permanent i es van acabar les obres de restauració de la nau principal de l'edifici.[7]
El projecte va ser ideat i desenvolupat des del 1983 fins al 2013 per Eusebi Casanellas Rahola.[8] Actualment és dirigit per Jaume Perarnau i Llorens.[9]
Les col·leccions del MNACTEC reuneixen més de 20.000 objectes de temàtica científica, tècnica i industrial (béns de producció i béns de consum). El Museu s'interessa preferentment pels objectes dissenyats o fabricats a Catalunya, però també per aquells que hagin tingut un impacte en la societat catalana o que hagin representat un avenç en una determinada tecnologia.
Els àmbits representats a les col·leccions del MNACTEC són els següents: Aparells domèstics; Arts gràfiques; Computació, electrònica i telecomunicacions; Energia; Ciència, experimentació i mesura; Medicina; Sectors productius i serveis; Tecnologies audiovisuals; Transport, i Altres.
Les exposicions del Museu només mostren un 10% dels objectes de les col·leccions; la resta de peces es conserven en les sales de reserva del MNACTEC, que ocupen aproximadament 7.000 m² i estan dividides en tres espais diferents: dues de les sales de reserves estan situades al mateix Museu, a Terrassa, i la tercera s'ubica en una nau industrial a Cervera (la Segarra).
Les dues reserves internes conserven unes 17.000 peces de dimensions reduïdes. A les reserves de Cervera s'hi conserven un miler d'objectes, la majoria dels quals són peces de grans dimensions i tonatge, com ara màquines de vapor, maquinària tèxtil, d'arts gràfiques, de generació hidroelèctrica, i diferents mitjans de transport.
Actualment el MNACTEC acull les exposicions permanents següents:[10]
A més de les exposicions permanents i temporals, el MNACTEC disposa de diversos espais i experiències[12] que en complementen el discurs museogràfic:
El MNACTEC encapçala el Sistema Territorial del MNACTEC, una proposta museística que explica els diferents àmbits i processos de la societat industrial arreu del territori català i en el lloc en què aquests s'han produït de forma més significativa. Actualment l'integren 27 centres museístics i patrimonials independents que de manera conjunta pretenen explicar la industrialització a Catalunya.[13]
Museus i centres patrimonials que integren l'estructura territorial del MNACTEC: