Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
(en) The Call of the Wild | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Jack London |
Llengua | anglès |
Il·lustrador | Philip R. Goodwin i Charles Livingston Bull |
Publicació | Estats Units d'Amèrica, 1903 |
Creació | 1903 |
Editorial | Macmillan Inc. (en) |
Dades i xifres | |
Tema | gos de trineu, múixing, febre de l'or de Klondike i Yukon |
Gènere | novel·la d'aventures |
Lloc de la narració | Canadà Yukon Alaska Estats Units d'Amèrica riu Klondike |
Sèrie | |
La crida del bosc (The Call of the Wild en anglès) és una novel·la breu d'aventures de Jack London[1] publicada l'any 1903. La història està ambientada al Territori del Yukon, al Canadà, durant la dècada del 1890, en l'època de la Febre de l'or de Klondike. L'argument tracta d'un gos domesticat anomenat Buck que recupera els instints primitius després d'una sèrie de successos que li passen quan el fan treballar per a arrossegar un trineu al Territori de Yukon, durant la febre de l'or de Klondike, època en què els gossos de trineu es venien a preus exorbitants.[1]
La crida del bosc és el llibre més llegit de Jack London, i se'l considera com un clàssic universal per a joves, però de fet per a un públic universal. Com que el protagonista és un gos, sovint se l'ha classificat com a novel·la juvenil, però té un to obscur i conté nombroses escenes de crueltat i violència. Els yeehat, un grup de natius d'Alaska descrits en aquesta novel·la, són creació del novel·lista. L'editora Eugènia Broggi admira el contrast entre el gos i els personatges: «Un altre element fort és l'evolució del gos protagonista fins a recuperar els seus instints més primitius. I el no ensenyament moral. […] La novel·la no pretén moralitzar en cap moment ni amagar la seva cruesa».[1]
Va ser traduïda en una norantena de llengües. Ja el 1938, se'n va publicar una primera traducció al català per Antoni Rovira i Virgili,[2] reeditada per Alfons Tarrida el 1980. Versions més recents són les d'Elena Ordeig i Ferran Ràfols i Gesa el 2020[3][4]