Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
|
La Salle redirigeix aquí. Per a altres significats, vegeu l'article La Salle (desambiguació) |
 | |
| Tipus | Congregació religiosa laica, masculina |
|---|---|
| Nom oficial | Institut dels Germans de les Escoles Cristianes |
| Nom oficial llatí | Institutum Fratrum Scholarum Christianarum |
| Sigles | F.S.C. |
| Altres noms | La Salle, lasal·lians, Germans de la Doctrina Cristiana |
| Hàbit | Túnica negra i pitet blanc, cordó com a cinturó, capa negra amb mànigues penjant (d'aquí el sobrenom de "germans quatre-braços") |
| Lema | Indivisa manent o Salla indivisa manent ([La Salle] roman unida); Foi, fraternité, service (Fe, fraternitat, servei) |
| Objectiu | Educacio cristiana i instrucció dels nens, especialment pobres; avui, educació en general, a tots els nivells acadèmics |
| Fundació | 1682, Reims per Sant Joan Baptista de la Salle |
| Aprovat per | Benet XIII, en 26 de gener de 1725 (patents de 28 de setembre de 1724, atorgades per Lluís XV de França) |
| Regla | Pel fundador, 1694 i 1718 |
| Constitucions | 1694 |
| Patrons | Sant Joan Baptista de La Salle |
| Supressió | A França, entre 1792 i 1802 |
| Primera fundació | Reims (casa de la Rue Neuve), 1682 (inici de la vida en comunitat) |
| Fundacions destacades | Roma (casa general, 1702), París (1688), Rouen (1705), Istanbul (1841), Baltimore (1845), Madrid (Asilo de Huérfanos del Sagrado Corazón, 1878) |
| Fundacions a terres de parla catalana | Barcelona (1878), Col·legis La Salle arreu del territori: Arenys de Mar, Cambrils, Cassà de la Selva, Manlleu, Sant Feliu de Guíxols i Sant Hipòlit de Voltregà, etc. Benicarló (1893), Mallorca (1904), l'Alcora (1929), Alcoi (1946), Paterna (1951), València (1957), etc.; La Salle Campus (Barcelona), Fundació Universitària del Bages (Manresa) |
| Persones destacades | Beat Nicholas Roland; sants Jaume Hilari, Miguel Febres Cordero; Adrià Trescents Ribó |
| Lloc web | lasalle.org  |
Els Germans de les Escoles Cristianes, popularment coneguts com a Germans de La Salle o, al Principat, com La Salle (en llatí Institutum Fratrum Scholarum Christianarum) formen un institut religiós masculí de dret pontifici, una congregació laica. Els seus membres posposen al seu nom les sigles F.S.C. La congregació va ésser fundada el 1682 a Reims per Joan Baptista de La Salle[1] per donar educació primària i professional als nens.
Joan Baptista de La Salle, canonge a la Catedral de Reims, va començar a treballar amb el laic Adrien Nyel el 1679, amb l'objectiu de crear unes escoles populars per als fills dels obrers, artesans i classes pobres de la societat. Hi haurien d'aprendre a escriure i llegir francès (en cap cas llatí, com era habitual en altres escoles religioses) i fer comptes. D'aquesta manera s'afavoria l'aprenentatge útil i la millora de les condicions dels obrers. A banda, l'educació també conduiria a formar els ciutadans com a millors cristians.
Cap al 1683 La Salle va decidir de deixar el seu càrrec de canonge per dedicar-se completament a la fundació de les escoles. Va reunir un grup de mestres, que va formar i organitzar, i amb els quals va formar una comunitat. Va voler que els membres de la comunitat no fossin sacerdots: va ésser la primera comunitat religiosa catòlica que no preveia la incorporació de clergues i que, al contrari, establia que els membres fossin llecs.
El mètode pedagògic pretenia treure el millor de cada estudiant, fent-lo aprofondir en la seva personalitat i evitant els càstigs corporals, llavors freqüents. Igualment, era revolucionària la gran consideració que mereixia l'estudiant: els professors, que eren com germans entre si, havien d'actuar com a "germans grans" dels nens.
L'institut va ésser aprovat pel papa Benet XIII el 26 de gener de 1725. S'havia difós per França, on bona part de la instrucció primària, sobretot al medi rural, era oferta per membres de la congregació. Gabriel Drolin va obrir una escola de l'orde a Roma. La Revolució francesa va fer que moltes escoles tanquessin i molts germans lasalians morissin. El 1805, Napoleó I va restablir l'institut, que va tornar a créixer. De 160 germans a França i Itàlia el 1810, va passar a 14.631 a 35 països cap al 1900.
El segon gran sotrac de l'institut fou el 1904, amb les lleis de secularització franceses que van fer tancar les escoles catòliques. Els professors que no van passar a escoles públiques laiques se'n van anar cap a altres països, on van fer créixer la congregació: Argentina, Equador, Egipte, Brasil, Panamà, Mèxic, Àfrica del nord i Austràlia.
Avui, és una corporació educativa de caràcter cristià dedicada a l'educació a tots els nivells, des de les llars d'infants fins a la universitat. Destaca especialment en l'educació primària i professional. Al final de 2005 hi havia 5.598 germans lassal·lians en 870 cases.
L'obra de Joan Baptista de La Salle va aportar un seguit d'innovacions que van revolucionar els mètodes d'ensenyament i van influir decisivament en l'evolució de l'educació infantil i juvenil. Així, els diferents tipus d'escola plantejats:
Algunes de les idees introduïdes pels lasalians van ésser pioneres, com:
Alguns principis pedagògics continuen essent vàlids, com el caràcter global de l'educació, alhora cristiana, intel·lectual, pràctica i moral, o la importància de les bases de l'ensenyament, que són la lectura, l'escriptura, el càlcul, la memorització, etc.
Els Germans de La Salle tenen filials a tots els continents, en 82 estats, amb més de 800 escoles i 73 centres universitaris. Entre ells:
A Catalunya hi ha 25 centres educatius:
LIMS forum content by LIMS forum members is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International License. Based on a work at www.limsforum.com.
