Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
Dades | |
---|---|
Tipus | organització armada organització terrorista |
Alineació política | ultradreta |
Governança corporativa | |
Persona rellevant | Jacques Lemaigre-Dubreuil Eugène Deloncle Aristide Corre |
La Cagoule —nom amb el qual es va conèixer al Comité secret d'action révolutionnaire «Comitè Secret d'Acció revolucionària» (CSAR)[1][2] o Organisation secrète d'action révolutionnaire nationale (OSARN)—[3] va ser una organització secreta d'extrema dreta[4] activa a França entre 1936 i 1937, coneguda per la seva activitat terrorista.
Va ser fundada el 1936 per Eugène Deloncle i Jean Filliol, antics membres dels Camelots du Roi,[5] organització juvenil vinculada al moviment Action Française. Entre les accions perpetrades pels seus militants —coneguts com a cagoulards («encaputxats»)— destaquen operacions com l'assassinat de Dimitry Navachine, un emigrant rus (gener de 1937),[6] el degollament de Laetitia Toureaux al metro de París (maig de 1937),[6] l'assassinat de Sabatino i Carlo Roselli,[7] dos germans italians crítics amb Mussolini,[8] al juny de 1937, o l'atemptat amb bomba contra la seu de la Confederació general de la Patronal francesa (setembre de 1937).[7]
L'organització, el líder de la qual Deloncle buscava un desenvolupament dels esdeveniments per França similar a l'ocorregut a Espanya amb el cop d'Estat del 18 de juliol,[9] i planejava l'enderrocament de la Tercera República francesa i la instauració d'una dictadura,[4] va ser finançada econòmicament per Eugène Schueller, fundador de L'Oréal[10] i els seus membres es trobaven principalment entre les classes mitjanes.[11] L'organització va enviar alguns voluntaris al bàndol de Franco durant la Guerra Civil Espanyola, a canvi del subministrament d'armes per part del bàndol nacional.[12] La cúpula de l'organització va ser essencialment desmantellada al novembre de 1937,[2] després d'una sèrie de batudes abans que poguessin dur a terme la seva conspiració colpista,[13] encara que el 1940 un nombre dels seus militants es va reactivar dins el Mouvement social révolutionnaire (MSR), i van estar al darrere de diversos actes de violència antisemita i assassinats polítics.[10]