Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 gener 1919 9è districte de París (França) |
Mort | 29 desembre 2000 (81 anys) 6è districte de París (França) |
Causa de mort | suïcidi |
Sepultura | cimetière ancien d'Asnières-sur-Seine |
17è Seient 15 de l'Acadèmia Francesa | |
26 juny 1986 – 29 desembre 2000 ← Fernand Braudel – Frédéric Vitoux → | |
Dades personals | |
Formació | Liceu Condorcet |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, assagista, guionista de cinema, actor de cinema, guionista, periodista, novel·lista, director de cinema |
Activitat | 1947 - 2000 |
Ocupador | Défense de l'Occident |
Partit | Action Française |
Membre de | Acadèmia Francesa (1986–2000) |
Moviment | Hússars |
Nom de ploma | Gilles Bargy Gonzague de Pont-Royal Marc de Saint-Palais Laurent Labattut Jacques Laurent-Cély Cécil Saint-Laurent |
Carrera militar | |
Conflicte | Guerra d'Algèria |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
| |
Jacques Laurent (París 1919 - París 2000), periodista, assagista i escriptor francès. Premi Goncourt de l'any 1971 per la seva novel·la "Les Bêtises".
Jacques Laurent-Cély va néixer el 5 de gener de 1919 a París.[1] El seu pare va ser advocat a París i el seu avi va ser president del Consell General del departament del Sena. Per part de la seva mare era nebot d'Eugène Deloncle un dels fundadors del moviment d'extrema dreta “La Cagoule”-
Va estudiar al Liceu Condorcet de París i va començar estudis de filosofia a La Sorbona, que el 1939 va deixar en ser mobilitzat per motiu de la guerra. Molt aviat es va incorporar a "Action Française" de Charles Maurras, moviment polític nacionalista i monàrquic. Políticament se l'ha definit com a "home de dretes però anti-gaullista"[2]
Va morir (suicidat) a París el 29 de desembre del 2000.[3]
Com a escriptor forma part del moviment literari “Els Hussards”, que va tenir membres com Félicien Marceau, Jacques Chardonne, Paul Morand i Roger Nimier.[4]
El 1948, publicà la seva primera novel·la, Les Corps tranquilles, i el 1951, el seu primer assaig, Paul i Jean-Paul, en què feia costat al dret de la llibertat de creació, a partir de l'anàlisi de l'obra de Jean-Paul Sartre i de Paul Bourget.[3]
El 1953 va fundar la revista literària La Parisienne i va dirigir el setmanari Arts.[1]
Com a periodista va ser enviat especial del diari L'Aurore a la Guerra d'Algèria i també va fer reportatges i un assaig sobre la Guerra del Vietnam.[3]
Ha publicat sota nombrosos pseudònims, sent el més conegut Cecil Saint-Laurent, on destaquen diverses obres adaptades al cinema.[5]
El 26 de juny de 1986 va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa amb el sillò del professor Fernand Braudel (15è sillò).[1]