Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
| ግዕዝ ([ɡɨʕɨz]) | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua, llengua sacra, llengua morta, llengua antiga i llengua extinta |
| Ús | |
| Parlants | extinta des del segle xiii |
| Autòcton de | Regne d'Axum |
| Estat | Eritrea, Etiòpia, Israel |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques meridionals llengües etiòpiques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet amhàric |
| Nivell de vulnerabilitat | 6 extint |
| Codis | |
| ISO 639-2 | gez |
| ISO 639-3 | gez |
| Glottolog | geez1241 |
| Ethnologue | gez |
| UNESCO | 1687 |
| IETF | gez |
El gueez és una llengua etiòpica membre, amb el tigrinya, el tigre i el dahalik, de la branca septentrional i que, extinta com a llengua parlada amb la decadència del Regne d'Axum, roman avui dia com a llengua litúrgica de l'Església Ortodoxa Etíop a Eritrea i a Etiòpia, de l'Església catòlica d'Etiòpia i de la comunitat jueva de Beta Israel.
El gueez és una llengua quasi morta, parlada pràcticament per persones grans repartides per tota la banya d'Àfrica. Segons la tradició de l'Església Ortodoxa Etíop, l'estret de Bab-el-Mandeb va ser testimoni de les primeres migracions de parlants semítics gueez a l'Àfrica,[1] Es calcula que és parlat per unes 200 persones (cens del 2004). A més, té influència d'un 40% en el somali i 10% amb el Francés-Afar de Djibouti. La lletra de l'himne de Djibouti és en gueez. No té reconeixement internacional. Presenta una escriptura quasi única.
L'escriptura tradicional del gueez desenvolupà set formes diferents per les combinacions sil·làbiques consonant-vocal, distingint així set fonemes vocàlics: /æ/, transcrits a (també ä), u, i, ā (també a), e, ə i o, respectivament.
Sincrònicament, per causa de l'evolució particular del sistema fonològic gueez, la quantitat vocàlica no és un tret pertinent. Diacrònicament, però, /ə/ i /æ/ tenen llur origen en vocals protosemítiques breus (*/i/, */a/), mentre que /a/, /i/ i /u/ provenen de vocals llargues (*/aː/, */iː/, */uː/) i, finalment, /e/ i /o/ són el resultat de la monoftongació dels diftongs primitius */aj/ i */aw/.
El gueez es mostra, en general, relativament conservador del sistema consonàntic protosemític. Presenta la típica oposició triple d'oclusives, amb les sèries sorda, sonora i ejectiva o emfàtica (enriquida aquesta última amb un nou fonema /p'/).
Pel que respecta a les innovacions, destaquen la pèrdua de les fricatives interdentals i de la ghain ([ɣ], cf. àrab غ), la fusió, compartida amb l'àrab, de */ʃ/ i */s/ protosemítiques en /s/ (ሰ, consonant coneguda com a se-isat «la se d'isāt ‘foc'») i l'adquisició de rang de fonemes de les consonants labiovelars, que es remunten a grups protosemítics bifonemàtics.
Des del punt de vista de la reconstrucció de la protollengua comuna, d'altra banda, és interessant el reflex en gueez de la sonora lateral fricativa protosemítica *[ɬ]: /ś/ ሠ sawt (anomenada en amhàric śe-nigūś «la se de nigūś ‘rei'»).
La taula següent recull els valors AFI dels fonemes del gueez:
| Labial | Dental | Palatal | Velar | Uvular | Faringal | Glotal | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| simple | lateral | simple | labialitzada | |||||||
| Nasal | /m/ | /n/ | ||||||||
| Plosiva | sorda | /p/ | /t/ | /k/ | /kʷ/ | ʔ <'> | ||||
| sonora | /b/ | /d/ | /g/ | /ɡʷ/ | ||||||
| emfàtica¹ | /pʼ/ <p̣> | /tʼ/ <ṭ> | /kʼ/ <ḳ> | /kʷʼ/ <ḳʷ> | ||||||
| Africada | emfàtica | /ʦʼ/ <ṣ> | ||||||||
| Fricativa | sorda | /f/ | /s/ | /ɬ/ <ś> | /χ/ <ḫ> | /ħ/ <ḥ> | /h/ | |||
| sonora | /z/ | /ʕ/ <‘> | ||||||||
| emfàtica | /ɬ/ʼ <ṣ́> | |||||||||
| Bategant | /r/ | |||||||||
| Aproximant | /l/ | /j/ <y> | /w/ | |||||||
El sistema pronominal gueez presenta, com en la resta de llengües semítiques, dos subsistemes de pronoms personals de distribució complementària: pronoms absoluts (o independents) i pronoms enclítics (també anomenats sufixos pronominals).
| Nombre | Persona | Pronoms personals absoluts | Pronoms personals enclítics | |
|---|---|---|---|---|
| Postsubstantivals | Postverbals | |||
| Singular | 1. | ʾāna | -ya | -ni |
| 2. masculí | ʾānta | -ka | ||
| 2. femení | ʾānti | -ki | ||
| 3. masculí | wəʾətu | -(h)u | ||
| 3. femení | yəʾəti | -(h)a | ||
| Plural | 1. | nəḥna | -na | |
| 2. masculí | ʾāntəmu | -kəmu | ||
| 2. femení | ʾāntən | -kən | ||
| 3. masculí | wəʾətomu / 'əmuntu | -(h)omu | ||
| 3. femení | wəʾəton / əmāntu | -(h)on | ||
En tant que llengua semítica occidental, el sistema verbal del gueez presenta una dicotomia bàsica que oposa un perfectiu qatal (morfològicament caracteritzat per una conjugació estrictament sufixal) a un imperfectiu yəqattəl (amb una conjugació que combina prefixos i sufixos).
La flexió del verb en imperfectiu reflecteix també la categoria de mode, distingint un indicatiu yəqattəl i un jussiu-imperatiu yəqtəl.
Aquesta és la conjugació dels verbs sans, prenent com a model el clàssic 'qatala “matar” (s'hi han segmentat, per raons expositives, els morfemes corresponents a l'arrel i a les marques pre- i potsformatives):
| Persona | Perfectiu qatal- |
Imperfectiu | ||
|---|---|---|---|---|
| Indicatiu -qattəl |
Jussiu -qtəl | |||
| Singular | 1. | qatal-ku | ʔə-qattəl | ʔə-qtəl |
| 2. m. | qatal-ka | tə-qattəl | tə-qtəl | |
| 2. f. | qatal-ki | tə-qattəl-i | tə-qtəl-i | |
| 3. m. | qatal-a | yə-qattəl | yə-qtəl | |
| 3. f. | qatal-at | tə-qattəl | tə-qtəl | |
| Plural | 1. | qatal-na | nə-qattəl | nə-qtəl |
| 2. m. | qatal-kəmmu | tə-qattəl-u | tə-qtəl-u | |
| 2. f. | qatal-kən | tə-qattəl-ā | tə-qtəl-ā | |
| 3. m. | qatal-u | yə-qattəl-u | yə-qtəl-u | |
| 3. f. | qatal-ā | yə-qattəl-ā | yə-qtəl-ā | |
LIMS forum content by LIMS forum members is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International License. Based on a work at www.limsforum.com.
