Knowledge Base Wiki

Search for LIMS content across all our Wiki Knowledge Bases.

Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.

Plantilla:Infotaula indretGolf d'Oman
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbadia Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 25° N, 58° E / 25°N,58°E / 25; 58
Característiques
Profunditat200 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió330 (amplada) km
TravessaEmirats Àrabs Units, Oman, Pakistan i Iran Modifica el valor a Wikidata

El golf d'Oman o mar d'Oman (en àrab خليج عمان, Khalij 'Oman) és un entrant nord-occidental de la mar d'Aràbia que, a través de l'estret d'Ormuz, es comunica amb el golf Pèrsic.[1] Té uns 560 km de longitud, 320 km d'amplària i una profunditat mitjana que va dels 50 m a l'oest fins als 200 m a l'est.

Geografia

El golf d'Oman banya, al nord, les costes de l'Iran, a l'oest les dels Emirats Àrabs Units i, al sud, les d'Oman, on es troba Masqat, la principal ciutat riberenca. Cap a l'est s'obre fins a confluir amb l'oceà Índic.[2]

Comerç i ecologia

Com a via d'accés al golf Pèrsic, el golf d'Oman té una gran significació estratègica, ja que els estats del Golf tenen importants reserves de cru, vitals per a l'economia mundial.[3]

El costat occidental del golf connecta amb l'estret d'Ormuz, una ruta estratègica per la qual un terç del gas natural liquat del món i el 20% del consum mundial de petroli passa dels productors de l'Orient Mitjà.[4][5]

El 2018, els científics van confirmar que el golf d'Oman conté una de les zones mortes marines més grans del món, on l'oceà conté poc o cap contingut d'oxigen i la vida salvatge marina no pot existir.[6][7]

Referències

  1. «golf d’Oman». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 juliol 2023].
  2. Akhyani, Mahmood; Chegini, Vahid; Aliakbari Bidokhti, Abbasali «An appraisal of the power density of current profile in the Persian Gulf and the Gulf of Oman using numerical simulation» (en anglès). Renewable Energy, 74, 01-02-2015, pàg. 307–317. DOI: 10.1016/j.renene.2014.08.015. ISSN: 0960-1481.
  3. Peterson, J. E. «Life after Oil: Economic Alternatives for the Arab Gulf States». Mediterranean Quarterly, 20, 3, 2009, pàg. 1–18. ISSN: 1527-1935.
  4. Kaplan, Robert D. «Center Stage for the Twenty-first Century: Power Plays in the Indian Ocean». Foreign Affairs, 88, 2, 2009, pàg. 16–32. ISSN: 0015-7120.
  5. Rodrigue, Jean-Paul «Straits, Passages and Chokepoints: A Maritime Geostrategy of Petroleum Distribution» (en anglès). Cahiers de géographie du Québec, 48, 135, 2004, pàg. 357–374. DOI: 10.7202/011797ar. ISSN: 0007-9766.
  6. «Gulf of Oman now world's largest oxygen-depleted 'dead zone'». CBC News, 02-05-2018.
  7. Weisberger, Mindy. «Massive 'Dead Zone' in the Arabian Sea Is the Biggest in the World» (en anglès). livescience.com, 05-05-2018. [Consulta: 16 juliol 2023].

Vegeu també