Knowledge Base Wiki

Filosofia
Alguns filòsofs prestigiosos
Història
Antiga  · Renaixentista (humanisme)  · Moderna (Il·lustració)  · Contemporània  · Postmoderna
Escoles i tradicions
Sofística  · Filosofia africana  · Filosofia analítica  · Aristotelisme  · Filosofia budista  · Pensament xinès  · Filosofia cristiana (Agustianisme · Tomisme · Escotisme · Occamisme · Humanisme cristià)  · Filosofia continental  · Filosofia oriental  · Filosofia egípcia  · Existencialisme  · Dogmatisme  · Filosofia hel·lenística (Neoplatonisme)  · Pensament de l'Índia (Hinduista · (Jaïnista)  · Filosofia jueva (Judeoislàmiques)  · Pragmatisme  · Pensament islàmic  · Filosofia llevantina (Filosofia iraniana)  · Platonisme  · Filosofia occidental
Mètode d'investigació
Maièutica  · Experiment mental  · Argumentació  ·
Àrees d'estudi
Estètica  · Epistemologia  · Ètica  · Lògica  · Metafísica
Contingut
Absolut  · Coneixement  · Estètica  · Ètica  · Religió  · Llenguatge  · Ment  · Sagrat  · Valor  · Virtut  · Veritat  · Consciència  · Percepció  · Desig  · Existència  · Mort  · Cultura  · Racionalitat  · Sentit  · Estat  · Veritat  · Voluntat  · Felicitat  · Llibertat  · Responsabilitat  · Justícia  · Poder  · Violència  · Imaginació  · Dret  · Política  · Història  · Societat
Conceptes
Dogma  · Doctrina  · A priori a posteriori  · Abstracció  · Fal·làcies
Portal de filosofia

L'existència és l'estat de ser real o participar en la realitat.^[1][2] L'existència contrasta amb la no-existència, el no-res i el no-ésser. Una distinció comuna és entre l'existència d'una entitat i la seva essència, que fa referència a la naturalesa o qualitats essencials de l'entitat.^[3][4][5]

L'ontologia és la disciplina filosòfica que estudia què és l'existència. La visió ortodoxa és que és una propietat de segon ordre o una propietat de propietats. Segons aquesta visió, dir que una cosa existeix vol dir que les seves propietats estan instanciades. Una visió diferent sosté que l'existència és una propietat de primer ordre o una propietat dels individus. Això vol dir que l'existència té el mateix estatus ontològic que altres propietats dels individus, com el color i la forma. Els meinongians accepten aquesta idea i sostenen que no tots els individus tenen aquesta propietat: afirmen que hi ha alguns individus que no existeixen. Aquesta visió és rebutjada pels universalistes, que veuen l'existència com una propietat universal de cada individu.

A la literatura acadèmica es discuteixen diversos tipus d'existència. L'existència singular és l'existència d'entitats individuals mentre que l'existència general es refereix a l'existència de conceptes o universals. Altres distincions són entre existència abstracta i concreta, entre existència possible, contingent i necessària, i entre existència física i mental. Una qüestió estretament relacionada és si existeixen diferents tipus d'entitats de diferents maneres o en diferents graus.

Una qüestió clau en ontologia és si hi ha una raó d'existència en general o per què existeix alguna cosa. El concepte d'existència és rellevant per a diversos camps, com ara la lògica, l'epistemologia, la filosofia de la ment, la filosofia del llenguatge i l'existencialisme.

L'existència és l'estat de ser real. Existir vol dir tenir ser o participar en la realitat.^[6] L'existència és el que diferencia les entitats reals de les imaginàries.^[7] Pot referir-se tant a entitats individuals com a la totalitat de la realitat.^[8] La paraula «existència» té les seves arrels en el terme llatí medieval ex(s)istere, que significa destacar, aparèixer i sorgir.^[9] L'existència és estudiada per la subdisciplina de la metafísica coneguda com a ontologia.^[10]

Els termes «ésser», «realitat» i «actualitat» estan estretament relacionats amb l'existència.^[11] Normalment, s'utilitzen com a sinònims d'«existència», però els seus significats com a termes tècnics poden desaparèixer.^[12] Segons el metafísic Alexius Meinong, per exemple, totes les entitats tenen ésser però no totes tenen existència. Argumenta que només els objectes possibles, com el Pare Noel, tenen ésser però no existeixen.^[13] L'ontòleg Takashi Yagisawa contrasta l'existència amb la realitat. Ell veu «realitat» com el terme més fonamental, ja que caracteritza totes les entitats per igual. Defineix l'existència com un terme relatiu que connecta una entitat amb el món que habita.^[14] Segons Gottlob Frege, l'actualitat és més estreta que l'existència. Sosté que les entitats reals poden produir i experimentar canvis. Afirma que algunes entitats existents no són reals, com ara números i conjunts.^[15]

L'existència contrasta amb la inexistència, que fa referència a la manca de realitat. És controvertit si els objectes es poden dividir en objectes existents i objectes inexistents. Aquesta distinció s'utilitza de vegades per explicar com és possible pensar en objectes de ficció, com ara dracs i unicorns. Però el concepte d'objectes inexistents no és generalment acceptat.^[16] Termes oposats estretament relacionats són el no-res i el no-ésser.^[17]

Un altre contrast és entre l'existència i l'essència. L'essència fa referència a la naturalesa intrínseca o a les qualitats definitòries d'una entitat. L'essència d'alguna cosa determina quin tipus d'entitat és i com es diferencia d'altres tipus d'entitats. L'essència correspon al que és una entitat mentre que l'existència correspon al fet que és. Per exemple, és possible entendre què és un objecte i comprendre la seva naturalesa encara que no sàpiga si aquest objecte existeix.^[18]

Alguns filòsofs, com Edmund Husserl i Quentin Boyce Gibson, consideren que l'existència és un concepte elemental. Això vol dir que no es pot definir en altres termes sense implicar circularitat. Això implicaria que pot ser difícil o impossible caracteritzar l'existència o parlar de la seva naturalesa d'una manera no trivial.^[19]

Una qüestió estretament relacionada es refereix a la distinció entre els conceptes d'existència prims i gruixuts. Els conceptes prims entenen l'existència com una propietat lògica que comparteix totes les coses existents. No inclou cap contingut substancial sobre les implicacions metafísiques de tenir existència. Un exemple d'un concepte prim d'existència és afirmar que l'existència és el mateix que la propietat lògica de la pròpia identitat.^[20] Els conceptes gruixuts de l'existència engloben una anàlisi metafísica del que significa que alguna cosa existeix i quines característiques essencials implica l'existència. Per exemple, l'afirmació de George Berkeley que esse est percipi presenta un concepte gruixut de l'existència. Es pot traduir com «ser és ser percebut» i destaca la naturalesa mental de tota l'existència.^[21]

Alguns filòsofs subratllen que hi ha una diferència entre les entitats que existeixen i l'existència mateixa.^[22] Aquesta distinció juga un paper central en la filosofia de Martin Heidegger, que l'anomena diferència ontològica.^[23]

Les teories de la naturalesa de l'existència tenen com a objectiu explicar què significa que alguna cosa existeixi. La disputa central sobre la naturalesa de l'existència és si s'ha d'entendre com una propietat dels individus.^[25]

Les dues teories principals de l'existència són les de primer ordre i les de segon ordre. Les teories de primer ordre entenen l'existència com una propietat dels individus. Algunes teories de primer ordre ho veuen com una propietat de tots els individus, mentre que altres sostenen que hi ha alguns individus que no existeixen. Les teories de segon ordre sostenen que l'existència és una propietat de segon ordre, és a dir, una propietat de propietats.^[26]

Un repte central per a les diferents teories de la naturalesa de l'existència és entendre com és possible negar de manera coherent l'existència d'alguna cosa. Un exemple és la frase «El Pare Noel no existeix». Una dificultat consisteix a explicar com el nom «Santa Claus» pot tenir sentit encara que no hi hagi Pare Noel.^[27]

• Cogito, ergo sum
• Existència de Déu
• Ontologia
• Sentit de la vida
• Solipsisme

• Adamson, Peter. Philosophy in the Hellenistic and Roman Worlds (en anglès). 2. Oxford University Press, 2015. ISBN 978-0-19-872802-3 [Consulta: 25 maig 2023]. 
• Addis, Laird. Mind: Ontology and Explanation: Collected Papers 1981-2005 (en anglès). Walter de Gruyter, 2 maig 2013. ISBN 978-3-11-032715-1. 
• «The American Heritage Dictionary entry: existence». HarperCollins, 2022. [Consulta: 10 agost 2023].
• «Existentialism». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2023. [Consulta: 14 agost 2023].
• Albertazzi, Liliana; Jacquette, Dale. The School of Alexius Meinong (en anglès). Taylor & Francis, 5 juliol 2017. ISBN 978-1-351-88226-2. 
• «Truthmaker Theory». [Consulta: 14 agost 2023].
• Audi, Robert. «Philosophy». A: Encyclopedia of Philosophy. 7: Oakeshott - Presupposition. 2.. Thomson Gale, Macmillan Reference, 2006. ISBN 978-0-02-865787-5. 
• «Platonism in Metaphysics». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2016.
• Balthasar, Hans Urs von. Theo-Logic, Vol. 1: Truth of the World (en anglès). Ignatius Press, 1 gener 2000. ISBN 978-0-89870-718-2. 
• Belfiore, Francesco. The Triadic Structure of the Mind: Outlines of a Philosophical System (en anglès). Rowman & Littlefield, 17 novembre 2016. ISBN 978-0-7618-6857-6. 
• Berto, Francesco; Plebani, Matteo. Ontology and Metaontology: A Contemporary Guide (en anglès). Bloomsbury Publishing, 29 gener 2015. ISBN 978-1-4725-7330-8. 
• Berto, Francesco. Existence as a Real Property: The Ontology of Meinongianism (en anglès). Springer Science & Business Media, 17 octubre 2012. ISBN 978-94-007-4206-2. 
• Blackburn, Simon. «existence». A: The Oxford Dictionary of Philosophy (en anglès). Oxford University Press, 1 gener 2008. ISBN 978-0-19-954143-0. 
• Blair, J. Anthony; Johnson, Ralph H. «Informal Logic: An Overview». Informal Logic, 20, 2, 2000. Arxivat de l'original el 9 desembre 2021. DOI: 10.22329/il.v20i2.2262 [Consulta: 29 desembre 2021].
• Bottani, Andrea; Davies, Richard. Modes of Existence: Papers in Ontology and Philosophical Logic (en anglès). Walter de Gruyter, 2 maig 2013. ISBN 978-3-11-032753-3. 
• ; Textor, Mark«Brentano's Theory of Judgement». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2022. [Consulta: 16 agost 2023].
• ; Papandreopoulos, George«Existentialism». [Consulta: 14 agost 2023].
• Camus, Albert. Christian Metaphysics and Neoplatonism (en anglès). University of Missouri Press, 2007. ISBN 978-0-8262-6622-4 [Consulta: 28 maig 2023]. 
• ; Fujikawa, Naoya«Existence». [Consulta: 7 agost 2023].
• Ceylan, Yasin «A Critical Approach to the Avicennian Distinction of Essence and Existence». Islamic Studies, 32, 3, 1993. ISSN: 0578-8072. JSTOR: 20840134.
• Chakrabarti, A.. Denying Existence: The Logic, Epistemology and Pragmatics of Negative Existentials and Fictional Discourse (en anglès). Springer Science & Business Media, 14 març 2013. ISBN 978-94-017-1223-1. 
• Coakley, Sarah; Shelemay, Kay Kaufman. Pain and Its Transformations: The Interface of Biology and Culture (en anglès). Harvard University Press, 2007. ISBN 978-0-674-02456-4. 
• Cook, Roy T.. Dictionary of Philosophical Logic (en anglès). Edinburgh University Press, 20 març 2009. ISBN 978-0-7486-3197-1. 
• Corkum, Philip «Generality and Logical Constancy». Revista Portuguesa de Filosofia, 71, 4, 2015. DOI: 10.17990/rpf/2015_71_4_0753. ISSN: 0870-5283. JSTOR: 43744657.
• Cornwell, Neil. The absurd in literature (en anglès). Manchester University Press, 19 juliol 2013. ISBN 978-1-84779-657-8. 
• Csikszentmihalyi, Mark; Ivanhoe, Philip J. Religious and Philosophical Aspects of the Laozi (en anglès). SUNY Press, 1 gener 1999. ISBN 978-0-7914-4111-4. 
• «existence». Cambridge University Press. [Consulta: 10 agost 2023].
• «Śaṅkara». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2021. Arxivat de l'original el 27 gener 2022. [Consulta: 19 juny 2023].
• Darvill, Timothy. «idealism». A: The Concise Oxford Dictionary of Archaeology (en anglès). Oxford University Press, 1 gener 2009. ISBN 978-0-19-953404-3. 
• DeGrood, David H.. Philosophies of Essence: An Examination of the Category of Essence (en anglès). John Benjamins Publishing, 1 gener 1976. ISBN 978-90-6032-076-1. 
• Dehsen, Christian von. Philosophers and Religious Leaders (en anglès). Routledge, 13 setembre 2013. ISBN 978-1-135-95102-3 [Consulta: 28 maig 2023]. 
• Divers, J. «Worlds and Individuals, Possible and Otherwise, by Takashi Yagisawa». Mind, 120, 478, 2011. DOI: 10.1093/mind/fzr027.
• Dobrez, L. A. C.. The Existential and its Exits: Literary and Philosophical Perspectives on the Works of Beckett, Ionesco, Genet and Pinter (en anglès). A&C Black, 13 gener 2014. ISBN 978-1-4725-1467-7. 
• Ancient Philosophy: From 600 BCE to 500 CE (en anglès). The Rosen Publishing Group, Inc, 15 agost 2010. ISBN 978-1-61530-141-6 [Consulta: 28 maig 2023]. 
• «Chinese philosophy» (en anglès), 2017. Arxivat de l'original el 2 maig 2015. [Consulta: 12 juny 2023].
• «Mind» (en anglès), 03-07-2023. [Consulta: 17 agost 2023].
• ; Martínez-Vidal, Concha; Rosen, Gideon«Abstract Objects». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2022. [Consulta: 12 agost 2023].
• Faulkner, Nicholas; Gregersen, Erik. The History of Mathematics (en anglès). The Rosen Publishing Group, Inc, 15 desembre 2017. ISBN 978-1-68048-777-0. 
• Favaretti, Camposampiero, Matteo; Plebani, Matteo. Existence and Nature: New Perspectives (en anglès). Walter de Gruyter, 2 maig 2013. ISBN 978-3-11-032180-7. 
• Fierro, Ricardo D.. Mathematics for Elementary School Teachers (en anglès). Cengage Learning, 13 gener 2012. ISBN 978-1-133-71210-7. 
• II. From Aristotle to Augustine. Routledge, 2005. ISBN 978-0-203-02845-2. 
• Gibson, Q. B.. The Existence Principle (en anglès). Springer Science & Business Media, 31 juliol 1998. ISBN 978-0-7923-5188-7. 
• Goldschmidt, Tyron; Pearce, Kenneth L. Idealism: New Essays in Metaphysics (en anglès). Oxford University Press, 1 desembre 2017. ISBN 978-0-19-106399-2. 
• «Ancient Greek Philosophy». [Consulta: 16 agost 2023].
• Grayling, A. C.. The History of Philosophy (en anglès). Penguin UK, 20 juny 2019. ISBN 978-0-241-98086-6 [Consulta: 24 maig 2023]. 
• Haan, Daniel D. De. Necessary Existence and the Doctrine of Being in Avicenna's Metaphysics of the Healing (en anglès). BRILL, 10 agost 2020. ISBN 978-90-04-43452-3. 
• Hailperin, Theodore «Nicholas Rescher. Definitions of "existence." Philosophical studies (Minneapolis), vol. 8 (1957), pp. 65–69. - Karel Lambert. Notes on "E!". Philosophical studies (Minneapolis), vol. 9 (1958), pp. 60–63.». Journal of Symbolic Logic, 32, 2, 8-1967. DOI: 10.2307/2271672. JSTOR: 2271672.
• «existence» (en anglès), 2017. [Consulta: 10 agost 2023].
• He, Dongshan; Gao, Dongfeng; Cai, Qing-yu «Spontaneous creation of the universe from nothing». Physical Review D, 89, 8, 03-04-2014. arXiv: 1404.1207. Bibcode: 2014PhRvD..89h3510H. DOI: 10.1103/PhysRevD.89.083510.
• Heisig, James W.; Kasulis, Thomas P.; Maraldo, John C. Japanese Philosophy: A Sourcebook (en anglès). University of Hawaii Press, 31 juliol 2011. ISBN 978-0-8248-3707-5. 
• Hoad, T. F.. The concise Oxford dictionary of english etymology. Oxford University Press, 1993. ISBN 978-0-19-283098-2. 
• «Logic and Ontology». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2023. [Consulta: 19 agost 2023].
• «Ontology». A: The Oxford Companion to Philosophy. Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-926479-7 [Consulta: 2 gener 2022]. 
• Husserl, Edmund. Logic and General Theory of Science (en anglès). Springer Nature, 1 octubre 2019. ISBN 978-3-030-14529-3. 
• Jacquette, Dale. Alexius Meinong, The Shepherd of Non-Being. Springer, 2015. ISBN 978-3-319-18074-8. 
• Kelly, Eugene. The Basics of Western Philosophy (en anglès). Greenwood Publishing Group, 30 març 2004. ISBN 978-0-313-32352-2. 
• Kim, Jaegwon. «1. Introduction». A: Philosophy of Mind. 2a edició. Boulder: Westview Press, 2006 [Consulta: 1r juny 2021]. 
• Kind, Amy. Philosophy of Mind in the Twentieth and Twenty-First Centuries: The History of the Philosophy of Mind, Volume 6 (en anglès). Routledge, 6 juliol 2018. ISBN 978-0-429-01938-8. 
• Kriegel, Uriah. Brentano's Philosophical System: Mind, Being, Value (en anglès). Oxford University Press, 13 febrer 2018. ISBN 978-0-19-250910-9. 
• Lambert, Karel «A Note on Singular and General Existence». KRITERION – Journal of Philosophy, 7, 1, 01-01-1994. DOI: 10.1515/krt-1994-010704.
• Lawson, Russell M.. Science in the Ancient World: An Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2004. ISBN 978-1-85109-534-6 [Consulta: 28 maig 2023]. 
• Leaman, Oliver. Key Concepts in Eastern Philosophy (en anglès). Routledge, 11 setembre 2002. ISBN 978-1-134-68905-7. 
• Leclerc, Ivor. The Nature of Physical Existence (en anglès). Psychology Press, 2002. ISBN 978-0-415-29561-1. 
• Liu, Jeeloo; Berger, Douglas. Nothingness in Asian Philosophy (en anglès). Routledge, 13 juny 2014. ISBN 978-1-317-68383-4. 
• Livingston, Paul; Cutrofello, Andrew. The Problems of Contemporary Philosophy: A Critical Guide for the Unaffiliated (en anglès). John Wiley & Sons, 8 desembre 2015. ISBN 978-1-5095-0144-1. 
• Lowe, E. J.. «existence». A: The Oxford Companion to Philosophy (en anglès). Oxford University Press, 1 gener 2005. ISBN 978-0-19-926479-7. 
• «Logical Constants». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2017. Arxivat de l'original el 17 març 2020. [Consulta: 21 novembre 2021].
• Magnus, P. D.. Forall X: An Introduction to Formal Logic. Victoria, BC, Canada: State University of New York Oer Services, 2005. ISBN 978-1-64176-026-3 [Consulta: 29 desembre 2021]. 
• Mahapatra, Debidatta Aurobinda. The Philosophy of Sri Aurobindo: Indian Philosophy and Yoga in the Contemporary World (en anglès). Bloomsbury Publishing, 14 maig 2020. ISBN 978-1-350-12487-5. 
• Markosian, Ned. «Physical object». A: A Companion to Metaphysics (en anglès). John Wiley & Sons, 13 abril 2009. ISBN 978-1-4051-5298-3. 
• ; Stroll, Avrum«Epistemology», 2023. Arxivat de l'original el 10 juliol 2019. [Consulta: 22 juny 2020].
• McDaniel, Kris. The Fragmentation of Being (en anglès). Oxford University Press, 28 juliol 2017. ISBN 978-0-19-103037-6. 
• Menn, Stephen. «Aristotle On The Many Senses Of Being». A: Oxford Studies in Ancient Philosophy, Volume 59 Oxford Studies in Ancient Philosophy, Volume 59. OUP, 2021. ISBN 978-0-19-189162-5. 
• «Vedanta, Advaita». [Consulta: 15 agost 2023].
• ; Reimer, Marga«Reference». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2022. [Consulta: 15 agost 2023].
• Morin, Marie-Eve. Continental Realism and Its Discontents (en anglès). Edinburgh University Press, 23 juny 2017. ISBN 978-1-4744-2115-7. 
• Morscher, E.; Hieke, A. New Essays in Free Logic: In Honour of Karel Lambert (en anglès). Springer Science & Business Media, 14 març 2013. ISBN 978-94-015-9761-6. 
• «Definition of EXISTENCE» (en anglès), 03-08-2023. [Consulta: 10 agost 2023].
• «Existence». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2022. [Consulta: 6 agost 2023].
• Nicholson, Graeme «The Ontological Difference». American Philosophical Quarterly, 33, 4, 1996. ISSN: 0003-0481. JSTOR: 20009875.
• «Free Logic». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2021. [Consulta: 15 agost 2023].
• Novotný, Daniel D.; Novák, Lukáš. Neo-Aristotelian Perspectives in Metaphysics (en anglès). Routledge, 16 abril 2014. ISBN 978-1-134-63009-7. 
• «Existence» (en anglès). Routledge, 1998. [Consulta: 7 agost 2023].
• «Metaphysics in Chinese Philosophy». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2019. [Consulta: 16 agost 2023].
• Perrett, Roy W.. An Introduction to Indian Philosophy (en anglès). Cambridge University Press, 4 febrer 2016. ISBN 978-0-521-85356-9 [Consulta: 9 juny 2023]. 
• Platter, Jonathan M.. Divine Simplicity and the Triune Identity: A Critical Dialogue with the Theological Metaphysics of Robert W. Jenson (en anglès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 5 juliol 2021. ISBN 978-3-11-073601-4. 
• Poidevin, Robin Le; Peter, Simons; Andrew, McGonigal; Cameron, Ross P. The Routledge Companion to Metaphysics (en anglès). Routledge, 2 abril 2009. ISBN 978-1-134-15585-9. 
• Prior, A. N.. «Existències». A: Macmillan Encyclopedia of Philosophy Volume 3. 2a edició. Macmillan, 2006. ISBN 978-0-02-865790-5. 
• Pruss, Alexander R.; Rasmussen, Joshua L. Necessary Existence (en anglès). Oxford University Press, 2018. ISBN 978-0-19-874689-8. 
• Raftopoulos, Athanassios; Machamer, Peter. Perception, Realism, and the Problem of Reference (en anglès). Cambridge University Press, 12 abril 2012. ISBN 978-0-521-19877-6. 
• «Nonexistent Objects». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2022. [Consulta: 10 agost 2023].
• Rescher, Nicholas «Definitions of "existence"». Philosophical Studies, 8, 5, 10-1957. DOI: 10.1007/bf02304902.
• Robinson, Howard. «7. Can We Make Sense of the Idea that God’s Existence is Identical to His Essence?». A: Reason, faith and history: philosophical essays for Paul Helm. Ashgate Publishing, 2008. ISBN 978-0-7546-0926-1. 
• Rollinger, Robin D.. Husserl's Position in the School of Brentano (en anglès). Springer Science & Business Media, 29 juny 2013. ISBN 978-94-017-1808-0. 
• «Sankhya», 2023. Arxivat de l'original el 19 maig 2019. [Consulta: 9 juny 2023].
• Searle, John R.. Mind: A Brief Introduction (en anglès). Oxford University Press, 1 novembre 2004. ISBN 978-0-19-988268-7. 
• Shand, John. Fundamentals of Philosophy (en anglès). Routledge, 1 març 2004. ISBN 978-1-134-58831-2. 
• ; Kouri Kissel, Teresa«Classical Logic». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2022. [Consulta: 15 agost 2023].
• Sider, Theodore. Logic for Philosophy (en anglès). Oxford University Press, 7 gener 2010. ISBN 978-0-19-265881-4. 
• «Materialism» (en anglès), 28-07-2023. [Consulta: 17 agost 2023].
• Smith, Barry; Mulligan, Kevin; Simons, Peter. Metaphysics and Truthmakers (en anglès). Walter de Gruyter, 2 maig 2013. ISBN 978-3-11-032691-8. 
• Smith, Peter; Worden, David. Key Beliefs, Ultimate Questions and Life Issues (en anglès). Heinemann, 2003. ISBN 978-0-435-30699-1. 
• «Nothingness». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2023. [Consulta: 17 agost 2023].
• Søvik, Atle Ottesen. A Basic Theory of Everything: A Fundamental Theoretical Framework for Science and Philosophy (en anglès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 4 abril 2022. ISBN 978-3-11-077095-7. 
• Stadler, Friedrich; Stöltzner, Michael. Time and History: Proceedings of the 28. International Ludwig Wittgenstein Symposium, Kirchberg am Wechsel, Austria 2005 (en anglès). Walter de Gruyter, 2 maig 2013. ISBN 978-3-11-033321-3. 
• Trott, Adriel M.. Aristotle on the Matter of Form: I Feminist Metaphysics of Generation (en anglès). Edinburgh University Press, 8 octubre 2019. ISBN 978-1-4744-5525-1. 
• Turner, Denys. Faith, Reason and the Existence of God (en anglès). Cambridge University Press, 16 setembre 2004. ISBN 978-0-521-60256-3. 
• Tymieniecka, Anna-Teresa. The Later Husserl and the Idea of Phenomenology: Idealism-Realism, Historicity and Nature Papers and Debate of the International Phenomenological Conference Held at the University of Waterloo, Canada, April 9–14, 1969 (en anglès). Springer Science & Business Media, 6 desembre 2012. ISBN 978-94-010-2882-0. 
• Urban, Wilbur Marshall. Language and Reality: The Philosophy of Language and the Principles of Symbolism (en anglès). Routledge, 3 juny 2014. ISBN 978-1-317-85195-0. 
• Vallicella, William F.. A Paradigm theory of existence: Onto-Theology vindicated. Kluwer Academic, 2010. ISBN 978-90-481-6128-7. 
• «Existence» (en anglès), 2023. [Consulta: 7 agost 2023].
• Van Inwagen, Peter. Metaphysics. 3.. Westview Press, 2009. ISBN 978-0-8133-4356-3. 
• Vanamali The Science of the Rishis: The Spiritual and Material Discoveries of the Ancient Sages of India (en anglès). Simon and Schuster, 30 gener 2015. ISBN 978-1-62055-387-9. 
• Wang, Yueqing; Bao, Qinggang; Guan, Guoxing. History of Chinese Philosophy Through Its Key Terms (en anglès). Springer Nature, 16 març 2020. ISBN 978-981-15-2572-8 [Consulta: 13 juny 2023]. 
• «Martin Heidegger». Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2020. [Consulta: 18 agost 2023].
• Yagisawa, Takashi «Précis of Worlds and Individuals, Possible and Otherwise». Analytic Philosophy, 52, 4, 2011. DOI: 10.1111/j.2153-960X.2011.00534.x.