Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
| |||||||
Tipus de missió | CubeSat | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Operador | Universitat de Tartu | ||||||
Núm. SATCAT | 39161 | ||||||
Inici de la missió | |||||||
| |||||||
Vehicle de llançament | Vega | ||||||
Fi de la missió | |||||||
Reentrada | 2038 | ||||||
El ESTCube-1 és el primer satèl·lit estonià, llançat el 7 de maig de 2013 a bord d'un coet Vega.[1] Ha estat desenvolupat en el marc del Eesti tudengisatelliidi programm (programa estudiantil estonià de satèl·lits), un projecte educacional que compta amb la participació d'estudiants universitaris i de secundària.[2][3] Entre els seus objectius es troba la prova de la primera vela solar elèctrica.
L'objectiu principal de la missió és l'assaig de la primera vela solar elèctrica, inventada per Pekka Janhunen de l'Institut Meteorològic Finlandès, formada per un cable de 10 metres de longitud i entre 20 i 50 micròmetres d'amplària que serà desplegat del satèl·lit. Mitjançant l'ús d'un canó d'electrons el cable quedarà carregat positivament amb una diferència de potencial de fins a 500 volts, i es mesurarà llavors la seva interacció amb els ions positius del vent solar a través de la variació en la velocitat de rotació del satèl·lit.
En l'última fase de la missió s'assajarà l'ús de la vela solar com a fre de plasma per a satèl·lits. El cable serà carregat negativament perquè perdi velocitat mitjançant la interacció amb el vent solar i es produeixi una reentrada controlada en l'atmosfera terrestre. De demostrar la seva efectivitat s'obriria el camí a un fre lleuger i senzill per combatre l'augment de les escombraries espacials.
El ESTCube-1 segueix l'estàndard CubeSat per nanosatèl·lits dins de la categoria O1, amb unes dimensions de 10x10x11.35 cm, 1 litre de volum aproximat i una massa d'1,048 kg.[4]
El ESTCube-1 utilitza el sistema operatiu FreeRTOS en el mòdul CDHS i en el de la càmera, i TinyOS en el mòdul de comunicacions.
El sistema de control de la missió ha estat desenvolupat per estudiants de la Universitat de Tartu sota la supervisió de la companyia CGI.
El satèl·lit es troba en una òrbita sincrònica al sol a una altitud de 670 quilòmetres amb un període de 98,03 minuts.
La comunicació amb el satèl·lit és efectuada a través de dues freqüències registrades de la International Amateur Ràdio Union:
Addicionalment, també és establerta comunicació de manera periòdica, encara que molt lenta, usant un senyal de telegrafia de 18 WPM en una freqüència de 437,250 MHz. A aquesta freqüència, els paràmetres més importants del satèl·lit són retornats cada 3-5 minuts. Para connexions ràpides del tipus de modulació per desplaçament de freqüència s'usen a una freqüència de 437,505 MHz amb una connexió de 9.600 bauds i un paquet AX.25. Les relativament lentes velocitats de connexió resulten de l'ús de freqüències de radioaficionats, les quals limiten l'amplada de banda a 25 KHZ. A més de la modulació per desplaçament de freqüència, existeix a més la possibilitat de comunicar-se usant modulació per desplaçament de freqüència gausiana, modulació per desplaçament mínim, and modulació gausiana per desplaçament mínim. Usant la modulació per desplaçament de freqüència, la velcidad màxima de connexió és de 19.200 bits per segon. La connexió ràpida és només usada quan se li ha donat una ordre específica al satèl·lit.
Les comandes enviades al satèl·lit usen la banda amateur de 145 MHz (2 metres).
L'opció més econòmica per al llançament va ser l'oferta per l'Agència Europea de l'Espai. En ser Estònia un membre associat de l'agència la major part del preu (uns 70,000 euros) va ser coberta pel fons Estoni per a despeses educatives. Incloent el desenvolupament de la missió i llançament el projecte ha acabat costant aproximadament 100.000 euros.