Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
La derivació lingüística és el procediment de formació de paraules que permet a les llengües designar conceptes relacionats semànticament a mots primitius, afegint afixos (p. ex. «porter» de porta).[1] Una paraula pot estar composta d'un lexema i un o més afixos. Es poden afegir els afixos d'un en un, ampliant gradualment la paraula, o en combinació de dos, quan no existeix el mot amb només un dels dos («emblanquinar» de blanc). La derivació permet tenir un lèxic que permet designar nombrosos sentits a partir d'un nombre molt més reduït d'arrels o mots primitius (principi d'economia lingüística). Igualment la derivació és la principal font de noves paraules en moltes llengües.[2]
La derivació és semblant a certes formes de flexió, ja que ambdós usarien morfemes afegits a l'arrel per a expressar diferències. No obstant això, la flexió no comporta canvi de referents, sinó que les marques afegides tenen un fi estrictament gramatical. D'un altre costat la derivació es diferencia de a la composició pel fet que els afixos tots sols no tenen un sentit. Per exemple «er» tot sol no significa res, pot indicar el professional, en fuster, ferrer, o l'arbre en pomer, o el camí per a carros en carrer.
Els afixos es classifiquen segons la posició que ocupen respecte de l'arrel en prefixos, infixos i sufixos.
Els prefixos van davant de l'arrel. Acostumen a modificar o especificar el significat de l'arrel però no alteren la categoria gramatical, ja que es manté la del radical.
Exemples:
Els infixos es col·loquen entre el lexema i el sufix. La paraula resultant d'afegir un infix necessita obligatòriament el sufix per a existir, de la mateixa manera que l'infix no pot ser suprimit. Exemples:
Van després de l'arrel. No només modifiquen o especifiquen el significat del lexema, sinó que també aporten la categoria gramatical del mot resultant, que pot coincidir o no amb la categoria gramatical del radical. D'aquesta manera, tenim sufixos que transformen verbs en substantius, substantius en adjectius, etc. Alguns sufixos canvien la posició de la síl·laba tònica.
Exemples: