Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
Fitxa | ||
---|---|---|
Direcció | Martin Campbell | |
Protagonistes | Daniel Craig Mads Mikkelsen Eva Green Jeffrey Wright Giancarlo Giannini Judi Dench Simon Abkarian Caterina Murino Ivana Miličević Claudio Santamaria Sébastien Foucan Jesper Christensen Joseph Millson Urbano Barberini Carlos Leal Darwin Shaw Emmanuel Avena Isaach de Bankolé Ludger Pistor Richard Sammel Tobias Menzies Veruschka Malcolm Sinclair Tom Chadbon Tsai Chin Christina Cole Lazar Ristovski Miroslav Šimůnek Jürgen Tarrach Ivan G'Vera Michaela Ochotská Clemens Schick Phil Meheux Félicité Du Jeu Martin Campbell Michael G. Wilson Vlastina Svátková Alessandra Ambrosio Richard Branson Crispin Bonham-Carter Tara Cardinal Martin Učík Gunther von Hagens Simona Brhlikova Peter Brooke Ade Rebecca Gethings Vladimír Kulhavý Filip Bradáč Regina Gabajová | |
Producció | Michael G. Wilson i Barbara Broccoli | |
Dissenyador de producció | Peter Lamont | |
Guió | Paul Haggis, Robert Wade i Neal Purvis | |
Música | David Arnold | |
Fotografia | Phil Meheux | |
Muntatge | Stuart Baird | |
Vestuari | Lindy Hemming | |
Productora | Sony Pictures, EON Productions, Columbia Pictures i Metro-Goldwyn-Mayer | |
Distribuïdor | InterCom i Netflix | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | Regne Unit, Estats Units d'Amèrica, Alemanya, Txèquia, Itàlia i Bahames | |
Estrena | 14 novembre 2006 | |
Durada | 144 min | |
Idioma original | anglès | |
Versió en català | Casino Royale (2010) | |
Rodatge | Bahames, Venècia, Txèquia, Praga, Londres, Estudis Pinewood, Loket, Karlovy Vary, Palackého, Biblioteca Strahov, Armádní muzeum Žižkov, Casa Danubi, Mill Colonnade, Planá, Plaça de Venceslau, Edifici del Ministeri de Transport de la República Txeca, Aeroport Internacional de Ruzyně, Barrandov Studio, Lierna, Villa del Balbianello, llac de Como, Lenno, Vil·la La Gaeta, San Siro i Musso | |
Color | en color i en blanc i negre | |
Format | 2.35:1 | |
Pressupost | 150.000.000 $ | |
Recaptació | 609.447.995 $ (mundial) | |
Descripció | ||
Basat en | Casino Royale | |
Gènere | cinema d'espionatge, cinema d'acció, pel·lícula basada en una novel·la, cinema d'aventures, cinema de ficció criminal i thriller | |
Qualificació MPAA | PG-13 | |
Tema | joc d'aposta i terrorisme | |
Lloc de la narració | Itàlia, Londres, Miami, Bahames, Montenegro, Praga, Mbale, Madagascar, Venècia, llac de Como, Villa del Balbianello i Vil·la La Gaeta | |
Premis i nominacions | ||
Premis | ||
Lloc web | 007.com… | |
| ||
|
Casino Royale és una pel·lícula estatunidenca-britànica-germano-txeca d'espionatge dirigida per Martin Campbell. Es va estrenar el 2006 i ha estat doblada al català.[1] Daniel Craig interpreta per primera vegada el paper de James Bond, succeint així a Pierce Brosnan.
James Bond, que acaba de guanyar l'estatus d'agent 007, s'enfronta a La Xifra, banquer de terroristes internacionals. Bond eliminarà diferents agents de La Xifra amb l'objectiu de debilitar-lo. Ajudat de Vesper Lynd, s'hi enfrontarà en persona en una partida de pòquer Texas hold 'em al Casino Royale situat a Montenegro.
Al precrèdits, hom s'assabenta que James Bond tot just acaba de ser promogut agent doble zero (porta arma i permís per fer-ne ús segons el seu propi judici, és a dir autoritzat a matar). Per obtenir aquesta promoció, va abatre un agent doble que treballava a la República txeca. Hi torna abatent un cap de secció corromput que controlava l'agent doble. Després venen els crèdits amb la cançó You Know my Titre de Chris Cornell.
L'acció continua a Uganda on un senyor de la guerra confia els seus diners al denominat La Xifra. Llavors, es troba 007 a Madagascar on acorrala un terrorista, Mollaka, i acaba per abatre'l dins d'una ambaixada. El seu cap M és furiós, ja que ha de patir les crítiques severes dels seus superiors, Bond havent violat una de les regles primordials de la diplomàcia internacional.
Prefereix apartar Bond i enviar-lo a «posar-se el cap a la sorra» a les Bahames. Allà, troba Alex Dimitrios, un terrorista, i la seva dona, la bella Solange. Dimitrios ha posat un agent en relació amb La Xifra que li confia la missió de fer explotar Skyfleet , un prototip d'avió que ha de ser presentat l'endemà a l'aeroport de Miami. 007 evita l'atemptat in extremis.
Només que La Xifra havia venut en curt totes les accions de l'empresa Skyfleet que havia comprat amb els diners dels seus clients. El muntant de les seves pèrdues s'eleva a aproximadament a cent milions de dòlars. Per això organitza a Montenegro una partida de pòquer a deu amb deu milions de cava i cinc de re-cava. James s'incriu a la partida. De camí a Montenegro, coneix una jove, Vesper Lynd, que representa el Tresor britànic. Hi troba igualment un personatge que es farà recurrent en la sèrie a qui dona sempre un cop de mà, l'agent de la CIA Felix Leiter.[2]
Abans de la sortida de la pel·lícula, la «ruptura» ja estava anunciada amb l'adjudicació del paper tan cobejat a Daniel Craig, un home ros amb una cara patibulària, lluny de la sofisticació d'un Pierce Brosnan. El personatge apareix de fet molt més brutal, i paradoxalment més sensible, i finalment treu seu costat humà. Així, la sèrie guanya en profunditat i en interès, tant per al gran públic com per als seus nombrosos admiradors.
La pel·lícula comença per la tradicional escena d'obertura que mostra, en blanc i negre, com Bond, miraculosament rejovenit comparat als Bond de les últimes pel·lícules, es guanya el seu estatut de doble-zero. La història situa l'agent 007 enfront de La Xifra, banquer de terroristes internacionals, en llocs molt variats anant dels Bahames a Montenegro passant per Miami i el llac de Como. Per fer-ho, James es beneficia de l'ajuda d'una encantadora comptable - en la persona d'Eva Green - amb qui lliga una història d'amor intens, cosa que no s'havia vist més des de 007 al servei secret de Sa Majestat. La pel·lícula presenta probablement el personatge femení més complex de tota la sèrie. La seva fi dramàtica remet d'altra banda també a l'episodi 007 al servei secret de Sa Majestat.
L'última mitja-hora és rica en rebots, ja que el dolent és confronta a altres dolents - i per tant l'heroi també. El final de la pel·lícula proposa les habituals característiques del mite bondià: el famós «el meu nom és Bond» i sobretot el tema de Monty Norman posat al dia per David Arnold, que ha dirigit la banda sonora de quatre pel·lícules James Bond. El clímax de la pel·lícula és una llarga partida de pòquer que s'allarga.
Tota la pel·lícula és feta així: els tradicionals clixés bondians són ben presents, però redistribuïts altrament: