Knowledge Base Wiki

Search for LIMS content across all our Wiki Knowledge Bases.

Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBlegny
Blegneye (wa) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Casa de la vila
Tipusmunicipi de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 40′ N, 5° 44′ E / 50.67°N,5.73°E / 50.67; 5.73
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja
Districtedistricte de Lieja Modifica el valor a Wikidata
CapitalBlégny Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població13.212 (2017) Modifica el valor a Wikidata (506,79 hab./km²)
Idioma oficialfrancès (oficial) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície26,07 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Blegny (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataMarc Bolland Modifica el valor a Wikidata
• BurgmestreMarc Bolland
• MajoriaPS
Identificador descriptiu
Codi postalBlegny 4670
Trembleur 4670
Mortier 4670
Barchon 4671
Housse 4671
Saive 4671
Sint-R'mey 4672
Fus horari
Prefix telefònic04 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webblegny.be Modifica el valor a Wikidata

Youtube: UCCunpT_HVJF4GnaWgNE4pVw Modifica el valor a Wikidata

Blegny en való Blegneye és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. El 2007 tenia uns 12.800 habitants. Es troba a l'altiplà de Herve i és regat pel Bolland i el Julienne.

Història

Blegny, església de Sainte-Gertrude

La major part del poble fusionat feia part de la part francòfona del País de Dalhem, uns dels tres Països enllà del Mosa del ducat de Brabant. El nom esmentat le primera vegada el 966, és d'origen gal·loromà, Blaniacum, el que pertany a Blanius.[1]

Des del 1550, els monjos de l'abadia de Val-Dieu van començar a explotar el carbó prop de Trembleur.

Al segle xvii, durant l'ocupació de les tropes de la república de les Set Províncies Unides, els protestants van aplicar el simultaneum a l'església de Sainte-Gertrude, en autoritzar que els protestants i els catòlics organitzen els seus rituals a la mateixa església.

El 1661, després del Tractat de partició el seu territori serà incorporat als Països Baixos espanyols ocupats per a Castella.

Al 6 d'agost de 1914, el poble va sofrir molt de les atrocitats de l'Exèrcit Alemany que va occir 19 civils i destruir 40 cases a l'inici de la invasió de Bèlgica. Blegny es va crear l'1 de gener de 1977, originalment, Blegny era un nucli de Trembleur, que era més important per a la presència d'una mina de carbó, que va esdevenir l'última mina de Valònia en tancar-se el 1980. Avui, s'ha transformat en museu, la principal atracció turística del poble.

L'edifici de la mina de carbó de Trembleur

El 10 de maig de 1940, les tropes belgues van dinamitar la torre d'aeració de la mina i l'església de Blegny, en témer que servissin com punt d'observació als invasors alemanys. Després de la reconstrucció de la torre d'aeració el 1943, l'activitat va tornar a poc a poc a la mina. Des del 1958, es va començar a parlar de la crisi del carbó, que sofreix de la concurrència del petroli. Gràcies a les subvencions estatals, la mina va sobreviure fins als 1980.

Economia

Després de tancar la mina de carbó, els pobles de l'entitat de Blegny van transformar-se a poc a poc en dormitoris verds per als habitants de Lieja. Roman una activitat agroalimentària d'especialitats del país de Herve: xarops de pomes i de peres (Lambert) i formatges (Camal). Un polígon industrial s'ha creat al nucli de Barchon, a la sortida de l'autopista E40. Hom i troba indústries diverses: mecànica de precisió, reciclatge de metalls, formació tècnica per a empreses, distribució d'articles de netejar, fàbrica de contenidors metàl·lics, distribució de patates, fusteria (fusta i PVC) ...

Referències

  1. Maurits Gysseling, «Blegny», Toponymisch Woordenboek van België, Nederland, Luxemburg, Noord-Frankrijk en West-Duitsland (vóór 1226), Brussel, Belgisch interuniversitair centrum voor neerlandistiek, 1960 (edició digital per Tom De Herdt, Jenne De Wolf, Hugo Pauwels, Annelies Wouters i Jozef Van Loon de la Universitat d'Anvers, 2005-2008), pàgina 151

Enllaços externs