Knowledge Base Wiki

Search for LIMS content across all our Wiki Knowledge Bases.

Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.

Plantilla:Infotaula personaBengt Samuelsson

(1964) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sv) Bengt Ingemar Samuelsson Modifica el valor a Wikidata
21 maig 1934 Modifica el valor a Wikidata
Halmstad (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 2024 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Mölle (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Karolinska
Universitat de Lund
Universitat d'Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiSune Bergström Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBioquímica, medicina i Química mèdica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbioquímic, químic, professor d'universitat, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Karolinska Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Academia Europaea (1988–2024)
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1984–2024)
Acadèmia Nacional de Medicina de Buenos Aires
Reial Acadèmia Nacional de Medicina
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Acadèmia Francesa de les Ciències
Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Royal Society Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 272230371 Modifica el valor a Wikidata

Bengt Samuelsson (Halmstad, 21 de maig de 1934 - Mölle, 5 de juliol de 2024) va ser un químic, metge i professor universitari suec guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1982.[1]

Biografia

Va néixer el 21 de maig de 1934 a la ciutat de Halmstad, població situada al comtat de Halland. Va estudiar química i medicina a l'Institut Karolinska d'Estocolm, on es va graudar el 1960. Posteriorment, va ampliar els seus estudis amb una estada a la Universitat Harvard dels Estats Units, i el 1967 va ser nomenat professor de química a l'Institut Reial de Veterinària i el 1973 de l'Institut Karolinska, on va ser degà del departament de química entre 1978 i 1983 i rector del centre des d'aquell any fins al 1995.[cal citació]

Era membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències i de la delegació estrangera de la Royal Society de Londres.[cal citació]

Recerca científica

Originalment s'interessava en el metabolisme del colesterol i els seus mecanismes de reacció. Després va realitzar juntament amb Sune Bergström un treball estructural sobre les prostaglandines, a partir del qual va dictaminar que eren el sistema de control de les cèl·lules. El tercer camp de recerca eren els productes de transformació de l'àcid araquidònic. Aquesta estudi li va permetre identificar els endoperòxids, tromboxans i leucotriens. Va estudiar així la química, bioquímica i biologia d'aquests compostos i llur funció de control biològic, de vital importància en àrees clíniques nombroses, especialment en trombosis, la inflamació i l'al·lèrgia.[cal citació]

L'any 1982 li va ser concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Sune Bergström i John Robert Vane pels seus treballs sobre les prostaglandines.[2]

Referències

  1. ↑ «Bengt Samuelsson». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1982» (en anglès). Nobel Media AB. [Consulta: 23 novembre 2020].
source: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bengt_Samuelsson