Knowledge Base Wiki

Auguste Marie François Beernaert

Biografia
Naixement	26 juliol 1829 Oostende (Bèlgica)
Mort	6 octubre 1912 (83 anys) Lucerna (Suïssa)
Sepultura	Watermael-Boitsfort
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
27 maig 1900 – 6 octubre 1912
Ministre d'afers exteriors de Bèlgica
29 març 1892 – 31 octubre 1892
14è Primer ministre de Bèlgica
26 octubre 1884 – 26 març 1894 ← Jules Malou – Jules de Burlet →
President de la Cambra de Representants de Bèlgica
4 agost 1874 – 7 maig 1900 ← Théophile de Lantsheere – Louis de Sadeleer →
Dades personals
Religió	catòlic
Formació	Universitat de Heidelberg Universitat catòlica de Lovaina - drets
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Confessionele Katholieke Partij (Partit Catòlic)
Membre de	Institut de droit international (1906–)
Família
Germans	Euphrosine Beernaert
Premis
(1909)  Premi Nobel de la Pau (28 març 1894)  Minister of State (en)  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itàlia  Gran Creu de la Legió d'Honor  Orde de la Dannebrog  Medalla Liakat  Orde de l'Estrella de Romania  Orde de la Medjidie, 1a classe  Orde del Lleó Neerlandès  orde del Lleó i el Sol, primera classe  Orde de Pius IX  Orde de la Corona  Orde de la Torre i Espasa  Orde de l'Estrella Africana  Orde de cavalleria del Sant Sepulcre de Jerusalem  Orde al Mèrit Civil  Orde de la Casa de Hohenzollern  Orde de l'Elefant Blanc  Orde de l'Àguila Roja  Gran Cordó de l'Orde de Leopold

Auguste Marie François Beernaert (Oostende, 1829 – Lucerna, 1912) fou un advocat i polític belga, partidari de l'arbitratge internacional, i guardonat el 1909 amb el Premi Nobel de la Pau al costat de Paul d'Estournelles de Constant.^[1][2]

Va néixer el 26 de juliol de 1829 fill d'un funcionari del govern. Va estudiar Dret a la Universitat de Lovaina, va graduar-s'hi el 1850, i n'hi va obtenir el doctorat l'any següent. Gràcies a una beca post-universitària va poder visitar les Universitats de París, Berlín, Leipzig i Estrasburg, va tornar el 1853 a Brussel·les on obrí un bufet d'advocats.

Fou nomenat Ministre d'Obres Públiques entre 1873 i 1878 en el govern conservador de Jules Malou, càrrec en el qual mostrà una autoritat ferma i bona administració millorant les carreteres, els canals i el sistema ferroviari estatal.

El 1884 fou nomenat Ministre d'Agricultura, Indústria i Obres Públiques, però tres mesos després el rei Leopold II el nomenà Primer Ministre de Bèlgica, càrrec que desenvolupà fins al 1894, aconseguint la protecció de la llengua neerlandesa, la creació de l'Estat del Congo Belga que anteriorment era una propietat privada del rei Leopold II, així com reformes socials i judicials. Posteriorment fou nomenat President de la Cambra dels Diputats el 1895.

Després retornà a les seves activitats juristes i demanà la supressió internacional de l'esclavatge. Així mateix participà en la Unió interparlamentària. El 1899 presidí la Primera sessió de la Conferència de la Pau de la Haia i formà part del Tribunal Permanent d'Arbitratge, on va representar l'estat de Mèxic en les seves disputes contra els EUA en la primera causa d'arbitratge del tribunal.

El 1909 li va ser concedit el Premi Nobel de la Pau, conjuntament amb Paul d'Estournelles de Constant, per la seva participació en conferències internacionals de la pau i pel seu impuls del futur Tribunal Permanent d'Arbritatge.

Morí el 6 d'octubre de 1912 a la ciutat suïssa de Lucerna.