Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Aristide Pierre Henri Briand 28 març 1862 Nantes (França) |
| Mort | 7 març 1932 (69 anys) París |
| Sepultura | Cimetière de Cocherel (en)  |
| President del Consell de França | |
| 29 juliol 1929 – 2 novembre 1929 ← Raymond Poincaré – André Tardieu → | |
| President del Consell de França | |
| 28 novembre 1925 – 17 juliol 1926 ← Paul Painlevé – Édouard Herriot → | |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| 1924 – 1932 | |
| President del Consell de França | |
| 16 gener 1921 – 12 gener 1922 ← Georges Leygues – Raymond Poincaré → | |
| President del Consell de França | |
| 29 octubre 1915 – 17 març 1917 ← René Viviani – Alexandre Ribot → | |
| President del Consell de França | |
| 21 gener 1913 – 18 març 1913 ← Raymond Poincaré – Louis Barthou → | |
| President del Consell de França | |
| 24 juliol 1909 – 27 febrer 1911 ← Georges Clemenceau – Ernest Monis → | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Polític |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, diplomàtic, escriptor, periodista, estadista, advocat |
| Ocupador | L'Humanité |
| Partit | Partit Socialista de França Partit Socialista-Republicà |
| Membre de | Societat Filològica Hel·lènica de Constantinoble (membre honorari) (1907–) |
| Moviment | Lliurepensament |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Parella | Lucie Jourdan-Uro |
| Premis | |
| |
  | |
Aristide Briand (Nantes, França 1862 - París 1932) fou un polític francès[1] de la III República Francesa, considerat actualment con el precursor de la Unitat Europea, i guardonat el 1926 amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb l'alemany Gustav Stresemann.[2]
Nasqué el 28 de març de 1862 a Nantes en el si d'una família molt humil. Des de ben jove milità al Partit Socialista,[3] i en va ser escollit Secretari General el 1901. Fou escollit diputat l'any següent,[1] escó que va ocupar durant 30 anys ininterromputs fins a la seva mort.
Va oposar-se diverses vegades a les directrius del seu partit polític per estar a favor de participar en governs d'altres partits polítics. Per aquest motiu el 1906 abandonà el seu partit per ocupar un càrrec de ministre. En aquells primers anys com a diputat i ministre va promoure la separació de l'església francesa i l'estat.[1][3] Fou un dels polítics més actius de la III República Francesa,[4] esdevenint diverses vegades primer ministre i treballant intensament per la cooperació internacional, implicant-se en la construcció de la Societat de Nacions i firmant el Tractat de Locarno i el Pacte de París (conegut posteriorment com a Pacte Briand-Kellogg) el 1925 i 1928 respectivament.
Les seves idees polítiques europees fan que avui dia sigui considerat com un pioner en la idea de construir una Unió Europea dels estats. El 1926 fou recompensat amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb Gustav Stresemann[1] pels seus esforços conjunts en la signatura del Tractat de Locarno de 1925.[3]
Aristide Briand morí a París el 7 de març de 1932.[1]
Al setembre de 1929 Aristide Briand va pronunciar el seu cèlebre discurs davant la Societat de Nacions (SN) en el qual va defensar la idea d'una "federació europea" basada en la solidaritat, la prosperitat econòmica i la cooperació política i social:
Entre els pobles que estan geogràficament agrupats ha d'existir un vincle federal; aquests pobles han de tenir la possibilitat d'entrar en contacte, de discutir els seus interessos, d'adoptar resolucions comunes, d'establir entre ells un llaç de solidaritat, que els permeti plantar cara a les circumstàncies greus.
Evidentment, aquesta associació tindrà efecte sobretot en el camp econòmic.
Aquest discurs va ser ben rebut a Alemanya. La Societat de Nacions va encarregar a Briand un memoràndum del projecte, que va presentar el 1930 sota el títol, "Memoràndum sobre l'organització d'un sistema d'Unió Federal Europea". No obstant això, la Gran Depressió i l'accés dels nazis al poder a Alemanya van frenar aquest tipus d'iniciatives.
Després del final de la Segona Guerra Mundial, Jean Monnet s'inspiraria de les idees de Briand per promoure les bases de l'actual Unió Europea (UE).
| Precedit per: Georges Clemenceau |
Primer Ministre de França 1909–- 1911 |
Succeït per: Ernest Monís |
| Precedit per: Raymond Poincaré |
Primer Ministre de França 1913–- 1913 |
Succeït per: Louis Barthou |
| Precedit per: René Viviani |
Primer Ministre de França 1915–- 1917 |
Succeït per: Alexandre Ribot |
| Precedit per: Georges Leygues |
Primer Ministre de França 1921–- 1922 |
Succeït per: Raymond Poincaré |
| Precedit per: Paul Painlevé |
Primer Ministre de França 1925–- 1926 |
Succeït per: Édouard Herriot |
| Precedit per: Raymond Poincaré |
Primer Ministre de França 1929–- 1929 |
Succeït per: André Tardieu |
LIMS forum content by LIMS forum members is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International License. Based on a work at www.limsforum.com.
