Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
 Bust de l'emperador romà Deci dels Museus Capitolins. Aquest retrat «mostra una impressió d'ansietat i esgotament, com pertoca a un home que té altes responsabilitats».[1]  | |
| Tipus | trastorn mental |
|---|---|
| Especialitat | psiquiatria, psicologia clínica i psicoteràpia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | taquicàrdia, nàusea, vòmit, vertigen, despersonalització, disorientation (en)  i derealization (en) |
| Exàmens | examen psicològic i prova de personalitat |
| Tractament | teràpia cognitivoconductual, psicoteràpia psicodinàmica i psicologia sistèmica |
Medicació Trazodona, aripiprazole, clonazepam, propranolol, alprazolam, (RS)-hydroxyzine (en) , atomoxetina, pregabalina, desvenlafaxina, sertralina, mirtazapine (en) , gabapentina, zolpidem (en) , bupropió, vortioxetine (en) , diazepam, haloperidol, paroxetina, lorazepam, vilazodone (en) , citalopram, lamotrigina, olanzapina, quetiapina, duloxetina, fluoxetina, risperidona, brexpiprazole (en) , ziprasidone (en) , venlafaxina, buspirona, lurasidone (en) i escitalopram | |
| Mesurat per | Taylor Manifest Anxiety Scale (en) , Karolinska Scales of Personality (en) , Beck Anxiety Inventory (en) , Hamilton Anxiety Rating Scale (en) i Zung Self-Rating Anxiety Scale (en) |
| Patogènesi | |
| Causat per | inquietud i perill |
| Causa de | estrès psicològic, nàusea, palpitació i insomni |
| Classificació | |
| CIM-11 | MB24.3 |
| CIM-10 | F41.9 |
| CIAP | P74 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0078762 |
| OMIM | 607834 |
| MedlinePlus | 003211 |
| MeSH | D001007 |
| UMLS CUI | C4020884 |
L'ansietat (del llatí anxietas, 'angoixa, aflicció') es defineix com una reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant d'una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d'esforç per lluitar o fugir. L'ansietat és una emoció, igual que la felicitat o la tristesa, però en certs moments pot arribar a ser patològica.[2]
L'ansietat té un rol molt rellevant relacionat amb la supervivència, juntament amb la por, la ira, la tristesa o la felicitat. L'ansietat és el conjunt de respostes de l'organisme davant d'amenaces a l'ésser humà: la reacció de lluita o fugida.
S'estima que aproximadament un 20,5% de la població a escala mundial pateix algun trastorn d'ansietat, generalment sense saber-ho.
La reacció de lluita o fugida és una resposta neuronal que es forma davant situacions percebudes com perilloses, ja sigui cap a la pròpia persona o cap a una altra.
La teoria va ser descrita per primer cop per Walter Bradford Cannon, que afirmava que els animals reaccionen amb aquest sistema gràcies al sistema nerviós simpàtic, que segrega catecolamines, sobretot noradrenalina i adrenalina. També es poden veure afectades altres hormones com l'estrogen, la testosterona o el cortisol, així com neurotransmissors com dopamina o serotonina, que influeixen en la reacció davant l'estrès.
El sistema de lluita o fugida es pot activar de manera errònia en persones amb trastorns d'ansietat, i pot causar una gran varietat de símptomes tant de curta com de llarga duració, com per exemple confusió, palpitacions, dificultat per respirar, vista borrosa o visió en túnel.
Quan una persona té la sensació d'ansietat o angoixa, hi ha tota una sèrie de símptomes físics que l'acompanyen. Aquests símptomes són: taquicàrdia, palpitacions, opressió al pit, alteracions de l'alimentació, tensió i rigidesa muscular, cansament, parestèsies, sensació de falta d'aire, tremolors, sudoració, molèsties digestives, nàusees, vòmits, sensació de mareig i inestabilitat.[3]
Les persones reincidents múltiples d'hospitalitzacions a causa d'una alta intensitat de l'ansietat tenen un risc superior de tenir un nou infart i que els provoqui la mort, respecte a les persones que no n'han estat reincidents.[4]
Els símptomes psicològics que acompanyen l'ansietat o angoixa són: inquietud, sensació d'amenaça o perill, ganes de fugir o atacar, despersonalització, por de perdre el control, recels, sospites, incertesa, etc.[5]
Hi ha tota una sèrie de símptomes conductuals que també poden aparèixer juntament amb l'ansietat, i que són: hipervigilància, bloqueig, dificultat per actuar, impulsivitat, inquietud motora, dificultat per estar quiet i en repòs.[6]
Els símptomes intel·lectuals que poden aparèixer simultàniament amb l'ansietat són: dificultats d'atenció, concentració i memòria; augment dels oblits o descuits; preocupació excessiva; expectatives negatives; ruminació; pensaments distorsionats i inoportuns; increment dels dubtes i la sensació de confusió; tendència a recordar sobretot coses desagradables, etc.[7]
Els símptomes socials més comuns que poden desencadenar-se juntament amb l'ansietat són: la utilització excessiva de paraules en parlar (verbositat), irritabilitat, bloquejar-se o quedar-se en blanc, temor excessiu a possibles conflictes, etc.[8]
L'Escala d'ansiedad de Hamilton[9] (HARS, per les seves sigles en anglès: Hamilton Anxiety Rating Scale) es fa servir àmpliament en la pràctica assistencial i en la investigación clínica com pot ser l'estudi de la beguda Kava per a reduïr els seus símptomes.[10] Es tracta d'una escala heteroadministrada de 14 ítems que avaluen el grau d'ansietat del pacient, l'esquema abreviat és el següent:[11]
A través d'aquests 14 ítems es poden obtenir dues puntuacions diferents les quals corresponen amb l'ansietat psíquica (ítems 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 14) i l'ansietat somàtica (ítems 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13). Una puntuació més alta en aquesta escala representa un índex d'ansietat més gran.
S'empra a través d'una entrevista semiestructurada, durant la qual l'entrevistador avalua la gravetat dels símptomes especificats a cada apartat, utilitzant 5 opcions de resposta ordinal, amb rangs des de 0 (absència del símptoma) fins a 4 (símptoma molt greu o incapacitant).[11]
La puntuació total que s'aconsegueix per la suma de les puntuacions parcials dels 14 ítems pot oscil·lar en un rang de 0 punts (absència d'ansietat) a 56 (màxim grau d'ansietat). En la versió original, aquesta escala ha demostrat tenir unes bones propietats psicomètriques i és àmpliament utilitzada en l'avaluació clínica del trastorn d'ansietat.[11]
Els trastorns d'ansietat tenen factors predisposants i factors protectors. D'una banda, els factors predisposants són els que provoquen que es pugui desencadenar un quadre d'ansietat en un individu. D'altra banda, hi ha aquells factors protectors que són els que ens l'eviten, o ens protegeixen, com la paraula mateix indica, de patir un trastorn d'ansietat.[12]
LIMS forum content by LIMS forum members is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International License. Based on a work at www.limsforum.com.
