Search for LIMS content across all our Wiki Knowledge Bases.
Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
Filla natural, abandonada per la seva mare, va ser criada per la seva àvia materna a Roma i es va educar en un convent.
Començà la seva carrera artística cantant en cabarets i night-clubs abans d'entrar a l'Acadèmia d'art dramàtic de Roma. Començà, aleshores, gires pel país amb companyies teatrals amb un repertori mínim.
Els seus inicis en el cinema tenen lloc el 1927 amb un petit paper en una pel·lícula muda, Scampolo, seguit d'un primer paper en La Cieca di Sorrento, de Nunzio Malasomma, del 1934. El 1935 es casà amb Goffredo Alessandrini, que la va fer interpretar Cavalleria el 1936. La seva unió va durar poc de temps i el matrimoni va ser anul·lat el 1950.
Esdevingué una actriu coneguda amb el paper que va tenir el 1941 a Teresa Venerdi, dirigida per Vittorio De Sica, però l'esclat de la fama i el reconeixement mundial apareixerien a partir de la seva aparició en la pel·lícula de Roberto RosselliniRoma, ciutat oberta, el 1945, generalment considerada com la primera pel·lícula neorealista.
Des d'aleshores no va deixar de treballar per al cinema i la televisió, i rebé un Oscar a la millor actriu per la seva actuació en la versió cinematogràfica de The Rose Tattoo, de Daniel Mann, segons l'obra de Tennessee Williams (Williams i ella eren amics), i treballà amb els més importants realitzadors italians durant els anys 1950, 1960 i 1970.
Era coneguda pels seus papers de dona plebea, rude i enamorada i sovint personificà un tipus de dona popular, romà, en personatges vitals i alhora delicats.[1]
L'última pel·lícula que va interpretar va ser Roma, de Federico Fellini, el 1972, en la qual Fellini volia que tanqués la pel·lícula com el símbol mateix de la ciutat. Va morir l'any següent.[2]
Vida personal
Anna Magnani va tenir el seu fill, Luca, fruit d'una relació amb l'actor italià Massimo Serato.
Va tenir una relació amb Roberto Rossellini entre la realització de Roma, ciutat oberta i la seva trobada amb escàndol amb Ingrid Bergman.
En el primer vol espacial, el 12 d'abril del 1961, Iuri Gagarin va enviar aquest missatge: "Saludo la fraternitat dels humans, el món de les arts, i Anna Magnani".
‡ Del 1963 al 1983 es va atorgar el premi a la millor actuació sense distingir sexe o nacionalitat. Aquí apareixen només els guanyadors femenins i estrangers.