Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
Nom original | (fa) سید علی حسینی خامنهای |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 19 abril 1939 (85 anys) Mashad (Iran Imperial) |
2n Líder suprem de l'Iran | |
4 juny 1989 – ← Ruhol·lah Khomeini | |
Comandant en cap de les Forces Armades Iranianes | |
4 juny 1989 – | |
3r President de l'Iran | |
13 octubre 1981 – 3 agost 1989 ← Mohammad-Ali Rajai – Akbar Haixemi Rafsanjani → | |
Diputat de l'Assemblea Consultiva Islàmica | |
28 maig 1980 – 13 octubre 1981 Circumscripció electoral: Teheran, Rayy, Shemiranat i Eslamshahr | |
Comandant | |
Dades personals | |
Residència | Office of the Supreme Leader of Iran (en) |
Religió | Islam |
Formació | Hawza de Najaf Qom Hawza |
Lateralitat | esquerrà |
Activitat | |
Ocupació | alfaquí, escriptor, traductor, polític, poeta |
Partit | Partit Republicà Islàmic (1979–1987) Associació del Clergat Combatent |
Professors | Hussein-Ali Montazeri, Seyyed Hossein Borujerdi i Ruhol·lah Khomeini |
Carrera militar | |
Lleialtat | Iran |
Branca militar | Exèrcit dels Guàrdies de la Revolució Islàmica i Irregular Warfare Headquarters (en) |
Comandant de (OBSOLET) | Exèrcit dels Guàrdies de la Revolució Islàmica |
Conflicte | guerra Iran-Iraq (Operation Samen-ol-A'emeh (en) ) |
Família | |
Cònjuge | Khojaste Bagherzadeh (1964–) |
Fills | Hoda Khamenei, Boshra Khamenei, Meysam Khamenei, Seyyed Mostafa Khamenei, Mojtaba Khamenei, Masoud Khamenei |
Pares | Seyed Javad Khamenei i Khadija Mirdamadi |
Germans | Hadi Khamenei Mohammad Khamenei Badri Khamenei |
Parents | Ali Tehrani, espòs de la germana Farideh Moradkhani, neboda |
Lloc web | khamenei.ir |
|
L'aiatol·là sàyyid Ali Hosseini Khamenei[1] (persa: آیت الله سید علی حسینی خامنه ای) (Mashad, 19 d'abril de 1939)[2][3] és el segon i actual líder suprem de l'Iran des del 1989.[4][5] Anteriorment va ser president de l'Iran, del 1981 al 1989. Khamenei és el cap d'estat en actiu que més temps ha tingut el càrrec a l'Orient Mitjà, així com el segon líder iranià que més temps ha estat al càrrec durant el segle passat, després del xa Mohammad Reza Pahlavi.[6]
Segons el seu lloc web oficial, Khamenei va ser arrestat sis vegades abans de ser enviat a l'exili durant tres anys durant el regnat de Mohammad Reza Pahlavi.[7] Després que la revolució iraniana enderroqués el sha, va ser objectiu d'un intent d'assassinat el juny del 1981 que va paralitzar el seu braç dret.[8][9] Khamenei va ser un dels líders iranians durant la guerra entre l'Iran i l'Iraq dels anys vuitanta, i va desenvolupar estrets vincles amb els ara poderosos guàrdies revolucionaris que controla, i els comandants dels quals són elegits i destituïts per ell. Els guàrdies revolucionaris s'han desplegat per acabar amb la seva oposició.[10][11] Khamenei va ser el tercer president de l'Iran del 1981 al 1989, mentre que es va convertir en un aliat proper del primer líder suprem, Ruhollah Khomeini. Poc abans de la seva mort, Khomeini tenia un desacord amb l’hereu que havia escollit -Hussein Ali Montazeri-, de manera que no hi va haver un acord sobre el seu successor quan Khomeini va morir. L' Assemblea d'Experts va elegir Khamenei com a líder suprem el 4 de juny de 1989, a l'edat de 50 anys. Segons Akbar Haixemi Rafsanjani, Khamenei era l’home que Khomeini havia escollit com a successor abans de morir. Khamenei és el cap dels servents d' Astan Quds Razavi des del 14 d'abril de 1979.[12]
Com a líder suprem, Khamenei és l'autoritat política més poderosa de la República Islàmica.[13][14] És el cap d’estat de l’Iran, el comandant en cap de les seves forces armades, i pot dictar decrets i prendre les decisions finals sobre les principals polítiques del govern en molts àmbits com l'economia, el medi ambient, la política exterior i planificació nacional a l’Iran.[15][16][17][18][19][20] Khamenei té control directe o indirecte sobre les branques executiva, legislativa i judicial del govern, així com sobre els militars i els mitjans de comunicació, segons Karim Sadjadpour.[6] Tots els candidats a l'Assemblea d'Experts, la Presidència i el Majlis (Parlament) són examinats pel Consell Guardià, els membres del qual són seleccionats directament o indirecta pel líder suprem de l'Iran.[21] També hi ha hagut casos en què el Consell Guardià va revertir la prohibició de determinades persones després de rebre ordres de Khamenei.[22]
Hi ha hagut protestes importants durant el regnat de Khamenei, incloses les protestes de Qazvin del 1994,[23] les protestes estudiantils iranianes del 1999, les protestes postelectorals de 2009,[24][25] les protestes iranianes del 2011–2012, les protestes iranianes de 2017-2018, vagues i protestes generals iranianes del 2018-2019 i les protestes iranianes de 2019-2020 que van acabar amb 1.500 morts,[26] i almenys 551 persones, entre elles 68 menors van morir com a conseqüència de la intervenció del govern a les protestes després de la mort de Mahsa Amini el 2022.[27]
Periodistes, bloguers i altres persones han estat jutjades a l'Iran acusades d'insultar el líder suprem Hamenei, sovint juntament amb càrrecs de blasfèmia. Entre les seves sentències s’inclouen l’atac i la presó, i alguns d’ells han mort sota custòdia.[28][29] La resposta del govern a les protestes ha rebut una condemna general, i el Departament del Tresor dels Estats Units ha sancionat la patrulla d'orientació i diversos oficials iranians.
Pel que fa al programa nuclear de l'Iran, Khamenei va emetre una fatwa el 2003 que prohibia la producció, l'emmagatzematge i l'ús de tot tipus d'armes de destrucció massiva.
L'abril del 2024, el conflicte subsidiari irano-israelià es va convertir en un conflicte directe entre tots dos països. L'1 d'abril, Israel va bombardejar l'ambaixada iraniana a Damasc, Síria, matant diversos alts iranians.[30] Com a resposta resposta, el 13 d'abril l'Iran i diverses milícies van llançar atacs amb drons i míssils a bases militars israelianes dins de territori israelià i a territoris ocupats per Israel.[31]