Knowledge Base Wiki

Search for LIMS content across all our Wiki Knowledge Bases.

Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.

Modifica els enllaços
Plantilla:Infotaula geografia políticaAiguabella
Imatge
Aiguabella des de ponent
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 42° 24′ N, 1° 00′ E / 42.4°N,1°E / 42.4; 1
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Jussà
Municipila Torre de Cabdella Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població18 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.221 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Festa patronalSant Pere (29 de juny)
Codi INE25227000200 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2522710002200 Modifica el valor a Wikidata

Aiguabella és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, dins del seu terme municipal primigeni.[1] També forma part de l'entitat municipal descentralitzada d'Espui.[2]

Està situat dos quilòmetres al nord de la Torre de Cabdella, lleugerament enlairat a l'esquerra del Flamisell. S'hi accedeix per una pista rural asfaltada que surt del quilòmetre 15,5 de la carretera L-503 i mena a Aiguabella en uns 750 metres.

Sant Pere d'Aiguabella

L'església d'Aiguabella està dedicada a sant Pere. Al segle xviii era sufragània de Sant Martí de la Torre de Cabdella, però el 1904 fou agregada a Sant Julià d'Espui. D'aquesta església procedeix un fragment de pintura gòtica del segle xiv que es troba en el Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.

Etimologia

Aiguabella és un topònim ja romànic de caràcter descriptiu. Es refereix a l'abundor i bondat de l'aigua que hi ha a les fonts d'aquest poble.

Història

Casa Erill

El 1790 el lloc d'Aiguabella tenia 2 cases. Ha estat sempre el poble més petit de la vall, i en el moment de màxima esplendor va arribar a quatre cases: Erill, Mora, Rosset i Tapiró. A darreries del segle xx i principis del XXI només quedava Casa Erill habitada, amb 6 habitants. El 2019 tenia 18 habitants.[3]

Fins a l'extinció dels senyorius (any 1831), Aiguabella pertangué a la baronia d'Erill, després comtat.

Entre 1812 i el febrer del 1847 Espui i Aiguabella gaudiren, conjuntament, d'ajuntament propi. Es formà a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis i el seu desplegament, i fou suprimit, agregant-lo a la Torre de Cabdella, a causa del límit fixat en la llei municipal del 1845 del mínim de 30 veïns (caps de família) indispensables per a mantenir l'ajuntament propi.

Festes i tradicions

En ser un poble tan petit, els d'Aiguabella concorrien a les festes d'Espui, que consideraven com a seves.

Jaume Arnella, també dedica un esment a Aiguabella en el seu Romanço de la Vall Fosca, romanç tradicional de nova creació (1992). Després del fragment dedicat a Pobellà diu:

«

Ve la Torre de Cabdella,
Aiguabella i la Central,
Espui, i a dalt de tot queda
Cabdella, que és el més alt.

»
— Jaume Arnella, Romanço de la Vall Fosca

Referències

  1. «Aiguabella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Espui». emd.cat. Arxivat de l'original el 1 d’octubre 2020. [Consulta: 28 agost 2020].
  3. «252271 Torre de Cabdella, la». Idescat. [Consulta: 28 agost 2020].

Bibliografia

  • BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Aiguabella", a Pallars Jussà, I. Lleida: Pagès Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5
  • CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Sant Pere d'Aiguabella". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
  • CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "La Torre de Cabdella", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Enllaços externs