Search for LIMS content across all our Wiki Knowledge Bases.
Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
El Consell grec decideix enviar una força de 10.000 grecs, hoplites i cavalleria, a Tempe, per on creuen que passarà l'exèrcit del rei Xerxes I.[3]
11 d'agost: la Batalla de les Termòpiles acaba amb la victòria dels perses. El seu exèrcit rodeja una força de 300 espartans i 700 tèspies a les ordres del rei espartà Leònides I. Els grecs, sota el comandament de Leònides, resisteixen l'avenç de Xerxes per les Termòpiles. Durant dos dies Leònides i les seves tropes fan front els atacs perses. Després, la majoria dels aliats es retiren, i ell i els seus 300 soldats, la seva guàrdia reial, lluiten fins a morir.[4]
Cleombrot d'Esparta és nomenat regent d'Esparta a la mort de Leònides, en nom de Plistarc, el fill de Leònides encara menor d'edat.[5]
Fòcida i les costes d'Eubea són devastades pels perses. Tebes i la major part de Beòcia s'uneixen a Xerxes.[6]
Alexandre I de Macedònia es veu obligat a acompanyar Xerxes en una campanya a través de Grècia. Ajuda secretament als grecs aliats.[7]
Agost: els perses aconsegueixen una victòria naval sobre els grecs en la batalla d'Artemísion. Les dues parts van lluitar tot el dia, amb pèrdues aproximadament iguals, però la flota grega, més petita, no es podia permetre gaires pèrdues i es va retirar a Salamina.[9]
Els cònsols van iniciar una guerra amb Veios, però les repetides provocacions de la cavalleria etrusca els van obligar a actuar contra aquest poble. Un cop iniciat el combat, els soldats romans van lluitar amb gran valentia, sobretot després que Quint Fabi, germà del cònsol, fos mort en combat. Manli Cincinnat, que comandava l'ala oposada, va resultar greument ferit, i es va haver de retirar de la primera línia. Quan els seus homes van començar a retrocedir en desbandada, Marc Fabi va aparèixer per evitar una massacre, assegurant-los que el seu capitost no havia mort. Manli Cincinnat va ser capaç de presentar-se per donar confiança als seus homes, però va morir poc després.[14] La batalla va ser una victòria molt important per Marc Fabi Vibulà, la pèrdua del seu germà i la del seu col·lega va ser un fort revés, motiu pel qual va rebutjar el Triomf que li havia ofert el Senat romà.[15][16]
↑Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
