Infrastructure tools to support an effective radiation oncology learning health system
Contingut
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 febrer 1788 Ramsbottom (Anglaterra) (en) |
Mort | 2 juliol 1850 (62 anys) Westminster (Anglaterra) |
Causa de mort | mort accidental, caiguda d'un cavall |
Sepultura | Staffordshire |
Membre del 15è parlament del Regne Unit | |
29 juliol 1847 – 2 juliol 1850 (mort en el càrrec) Legislatura: quinzena legislatura del Parlament del Regne Unit Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1847 | |
Primer ministre del Regne Unit | |
30 agost 1841 – 29 juny 1846 ← William Lamb – Lord John Russell → | |
Líder de la Cambra dels Comuns | |
30 agost 1841 – 29 juny 1846 ← Lord John Russell – Lord John Russell → | |
Membre de 14è Parlament del Regne Unit | |
29 juny 1841 – 23 juliol 1847 (dissolució parlamentària) Legislatura: catorzena legislatura del Parlament del Regne Unit Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1841 | |
Membre del 13è parlament del Regne Unit | |
24 juliol 1837 – 23 juny 1841 (dissolució parlamentària) Legislatura: tretzena legislatura del Parlament del Regne Unit Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1837 | |
Líder de l'oposició del Regne Unit | |
18 abril 1835 – 30 agost 1841 ← William Lamb – William Lamb → | |
Membre del 12è parlament del Regne Unit | |
6 gener 1835 – 17 juliol 1837 (dissolució parlamentària) Legislatura: dotzena legislatura del Parlament del Regne Unit Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1835 | |
Ministre d'Hisenda del Regne Unit | |
15 desembre 1834 – 8 abril 1835 ← Thomas Denman – Thomas Spring-Rice → | |
Primer ministre del Regne Unit | |
10 desembre 1834 – 8 abril 1835 ← Arthur Wellesley, 1r duc de Wellington – William Lamb → | |
Líder de la Cambra dels Comuns | |
10 desembre 1834 – 8 abril 1835 – Lord John Russell → | |
Membre de l'onzè parlament del Regne Unit | |
10 desembre 1832 – 29 desembre 1834 (dissolució parlamentària) Legislatura: onzena legislatura del Parlament del Regne Unit Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1832 | |
Membre del 10è parlament del Regne Unit | |
28 abril 1831 – 3 desembre 1832 (dissolució parlamentària) Legislatura: dezena legislatura del Parlament del Regne Unit Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1831 | |
Líder de l'oposició del Regne Unit | |
novembre 1830 – novembre 1834 | |
Member of the 9th Parliament of the United Kingdom (en) | |
29 juliol 1830 – 23 abril 1831 (dissolució parlamentària) Legislatura: novena legislatura del Parlament del Regne Unit Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1830 | |
Membre del 8è parlament del Regne Unit | |
2 març 1829 – 24 juliol 1830 (dissolució parlamentària) Electe a: eleccions parcials al Parlament del Regne Unit | |
Líder de la Cambra dels Comuns | |
26 gener 1828 – 16 novembre 1830 ← William Huskisson – John Spencer → | |
Ministre de l'Interior | |
26 gener 1828 – 22 novembre 1830 ← Henry Petty-Fitzmaurice – William Lamb → | |
Líder de l'oposició del Regne Unit | |
abril 1827 – gener 1828 | |
Membre del 8è parlament del Regne Unit | |
7 juny 1826 – 20 febrer 1829 Legislatura: vuitena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Universitat d'Oxford Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1826 | |
Ministre de l'Interior | |
17 gener 1822 – 10 abril 1827 ← Henry Addington – William Sturges Bourne → | |
Membre del 7è parlament del Regne Unit | |
6 març 1820 – 2 juny 1826 (dissolució parlamentària) Legislatura: setena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Universitat d'Oxford Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1820 | |
Membre del 6è parlament del Regne Unit | |
17 juny 1818 – 29 febrer 1820 (dissolució parlamentària) Legislatura: sisena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Universitat d'Oxford Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1818 | |
Membre del 5è Parlament del Regne Unit | |
10 juny 1817 – 10 juny 1818 (dissolució parlamentària) Circumscripció electoral: Universitat d'Oxford Electe a: eleccions parcials al Parlament del Regne Unit | |
Membre del 5è Parlament del Regne Unit | |
5 octubre 1812 – 6 juny 1817 Legislatura: cinquena legislatura del Parlament del Regne Unit Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1812 | |
Membre del 4t parlament del Regne Unit | |
15 abril 1809 – 29 setembre 1812 (dissolució parlamentària) Legislatura: quarta legislatura del Parlament del Regne Unit Electe a: eleccions parcials al Parlament del Regne Unit | |
Membre del Consell Privat del Regne Unit | |
Membre del Consell Privat d'Irlanda | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Formació | Christ Church College Hipperholme Grammar School (en) Harrow School Bury Grammar School (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Política |
Lloc de treball | Londres |
Ocupació | polític, col·leccionista d'art |
Ocupador | Universitat de Glasgow |
Partit | Partit Conservador |
Membre de | |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit britànic |
Rang militar | tinent |
Altres | |
Títol | Baronet |
Cònjuge | Julia Peel (1820–) |
Fills | Julia Child-Villiers, Countess of Jersey, Robert Peel, Frederick Peel, William Peel, John Floyd Peel, Arthur Peel, Eliza Peel |
Pares | Robert Peel i Ellen Yates |
Germans | Laurence Peel Edmund Peel Jonathan Peel William Yates Peel Joseph Peel |
Premis | |
Sir Robert Peel 2n baronet (Ramsbottom, Lancashire, 5 de febrer de 1788 - Londres, 2 de juliol de 1850) va ser un estadista i polític britànic del Partit Conservador. Peel va ser Primer Ministre del Regne Unit entre el 10 de desembre de 1834 i el 8 d'abril de 1835 i del 30 d'agost de 1841 al 29 de juny de 1846.
Periodista i estadista britànic, el seu pare va ser un dels empresaris tèxtils més rics durant la Revolució industrial, de manera que es considera que pertanyia a la burgesia. El jove Peel va entrar a la política als 21 anys, pel districte irlandès de Cashel City, Tipperary. Durant la seva primera dècada com a polític va tenir càrrecs menors, entre ells el de Ministre d'Irlanda (1812). Peel va ser considerat una de les estrelles emergents del partit Tory, entrant per primera vegada en el govern el 1822 com a ministre d'Interior, càrrec que fins a 1830 va ocupar en diversos governs. Com a tal, va introduir una sèrie d'importants reformes en la legislació penal britànica: la més destacada és la creació de la London Metropolitan Police (Policia Metropolitana de Londres), possiblement el primer cos de policia modern i futur Scotland Yard. D'aquest treball es deriven els cèlebres principis policials de Peel, encara que es dubta de la seva autoria. També va promoure canvis al codi penal reduint el nombre de delictes sancionats amb la pena capital.
Va ser nomenat primer ministre el 1834 i va redactar el Manifest de Tamworth, al qual els historiadors reconeixen àmpliament que va establir els principis sobre els quals es basa el modern Partit Conservador Britànic.[1] Va passar després a l'oposició, evoluciona cap al liberalisme, i va tornar a ser primer ministre entre 1841 i 1846, va actuar en col·laboració amb el partit whig. Va reformar el sistema fiscal, i va atorgar drets civils als jueus.
En 1844, mitjançant la Llei Peel (Peelse bank act) desenvolupa el sistema de banca amb reserva fraccionària, que exigeix un coeficient de caixa d'un 100% en or als bancs privats, respecte a l'emissió de paper moneda, tot i que oblida el mateix requisit respecte a l'emissió de dipòsits.
La llei més destacable del seu segon mandat com a primer ministre va ser la que va portar a la seva destitució. Aquesta vegada Peel es va erigir en defensor del lliurecanvisme econòmic, es mobilitzà en contra dels terratinents, abolint les Corn Laws el 1846, que donaven suport als agricultors restringint la importació de cereals. Aquesta ruptura radical amb el proteccionisme conservador, va enfrontar obertament amb una facció del seu partit, encapçalada per Benjamin Disraeli, i tenia com a finalitat pal·liar la Gran Fam Irlandesa. Malgrat tot els esforços de Peel i els seus programes de reforma tingueren pocs efectes sobre la situació a Irlanda.
Peel va ser llançat del seu cavall mentre muntava a Constitution Hill a Londres el 29 de juny de 1850, el cavall va ensopegar a la part superior d'ell i va morir tres dies després, el 2 de juliol, de causa d'una fractura de clavícula i la ruptura dels seus vasos subclàviala. Els seus seguidors, dirigits per Lord Aberdeen i William Gladstone, van passar a fusionar-se amb els whigs en el Partit Liberal.
Família
Peel es va casar amb Júlia, la filla menor del General Sir John Floyd, el 1820. Van tenir cinc fills i dues filles. Quatre dels seus fills es va distingir pel seu propi dret. El seu fill gran, Sir Robert Peel, va exercir com a cap de Secretaria d'Irlanda des de 1861 fins al 1865. El seu segon fill, Sir Frederick Peel va ser un polític i comissari de tren. El seu tercer fill, Sir William Peel va ser un comandant naval i el destinatari de la Creu Victòria. El seu cinquè fill, Arthur Wellesley Peel, va ser president de la Cambra dels Comuns i Vescomte de Peel. La seva filla Júlia es va casar amb el sisè comte de Jersey. Júlia, Lady Peel, morí el 1859.
Referències
- ↑ Gash, Norman. Sir Robert Peel (en anglès). Prentice Hall Press, 1972, p. 93-99. ISBN 0582502047.