Informatics Educational Institutions & Programs

Articul per Ladin Gherdëina

Donau
La Donau a Budapest
Inuem natif	Donau (tudësch) Dunaj (slovach) Duna (ungaresc) Dunav / Дунав (serbo-croat) Дунав (bulgaresc) Dunărea (romen) Дунай (ucrain)
Raion
Stat	Germania •  Austria •  Slovachia •  Ungaria •  Croazia •  Serbia •  Bulgaria •  Romania •  Moldavia •  Ucraina
Majera ziteies	Ulm  Ingolstadt  Regensburg  Linz  Viena  Bratislava  Győr  Budapest  Dunaújváros  Apatin  Vukovar  Novi Sad  Zemun  Belgrad  Pančevo  Smederevo  Drobeta-Turnu Severin  Vidin  Giurgiu  Ruse  Călărași  Brăila  Galați  Izmail  Tulcea  Sulina
Carateristiches natureles
Funtana	Breg
• post	Furtwangen im Schwarzwald, Baden-Württemberg, Germania
• coordinedes	48°05′44″N 8°09′18″E / 48.09556°N 8.15500°E / 48.09556; 8.15500
• autëza	1 078 m
Segonda funtana	Brigach
• post	St. Georgen im Schwarzwald, Baden-Württemberg, Germania
• coordinedes	48°06′24″N 8°16′51″E / 48.10667°N 8.28083°E / 48.10667; 8.28083
• autëza	940 m
Bocia	Mer Fosch
• post	Romania
• coordinedes	45°13′3″N 29°45′41″E / 45.21750°N 29.76139°E / 45.21750; 29.76139
Lunghëza	2 850 km
Ciavuel idrografich	801 463 km2
Purteda
• mesana	6 510 m3/s
• mascima	15 900 m3/s
• minima	1 790 m3/s

La Donau ie l segondo ruf plu lonch de l'Europa do la Volga. La passa tres gran pert de l'Europa zentrela y l'Europa dl sud-est, dal Bosch Fosch al Mer Fosch. Giut alalongia fova la Donau na fruntiera dl Imper Roman y culeghea al didancuei 10 paejes de l'Europa. La nasc tl sud-vest de la Germania y à na lunghëza de 2850 km^[1], passan tres l'Austria, la Slovachia, Ungaria, Croazia, Serbia, Romania, Bulgaria, Moldavia y Ucraina dan che la se jeta ite tl Mer Fosch.

La Donau fova giut n ruf de cunfin dl Mper Roman. Aldidancuei iel l ruf che passa tres l majer numer de stac (10). L Nil ie segondo y passa tres 9 stac.

1. ↑ "Danube River". Encyclopædia Britannica (Online ed.). Trat ite ai 30 April 2022.