Informatics Educational Institutions & Programs

Xest

Cheste (es)
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 29′ 38″ N, 0° 41′ 01″ O / 39.49389°N,0.68356°O / 39.49389; -0.68356
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Foia de Bunyol
Capital	Cheste
Població humana
Població	8.962 (2023) (125,52 hab./km²)
Gentilici	Xestà, xestana
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	71,4 km²
Altitud	218 m
Limita amb	Xiva Loriguilla Riba-roja de Túria Pedralba Bugarra Xestalgar Vilamarxant
Partit judicial	Requena
Dades històriques
Patrocini	Mare de Déu de la Soledat i Lluc
Festa patronal	Abril
Organització política
• Alcalde	David Doménech
Identificador descriptiu
Codi postal	46380
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46109
Codi ARGOS de municipis	46109
Lloc web	cheste.es

Xest (en castellà i oficialment Cheste) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Situat entre la serra de Xiva i el Pla de Quart. La superfície del terme és bastant plana, amb suaus ondulacions que s'eleven entre els 200 i 400 m sobre el nivell del mar. Hi ha alguns monticles com el Portillo de San Roque (270 m) vèrtex geodèsic de tercer ordre. En el nord-oest, en el sector que penetra en el terme de Xiva, conegut com La Manga hi ha altures més elevades: Bastos (576 m), Alt de los Mojones (426 m) i el vèrtex geodèsic de tercer ordre de la Cumbre (391 m). Passen pel terme diversos barrancs: Cuchillo, Pedriza, Cañadafría, Peñarroya, Hondo, Grande i el de Xiva, que el travessa d'oest a est.

La vila està edificada sobre terreny pla, encara que té una petita elevació sobre la qual s'assenta l'església parroquial. El terme municipal limita amb Xiva a la mateixa comarca; amb Bugarra, Xestalgar i Pedralba (als Serrans) i amb Loriguilla, Riba-roja de Túria i Vilamarxant (a la comarca del Camp de Túria).

Xest disposa d'abundants jaciments prehistòrics, com ara El Castillarejo, la Serretilla, el Cabezo Redondo, el Altico del Ramat, Cuchillo i Loma Ferrer. Entre les troballes més importants destaca el conegut com a Tresor de Xest, o de la Safa, col·lecció ibera de monedes i joies, descobertes en 1864, que són conegudes arreu del món. També existixen restes romanes en la Rambla de la Canaleja, las Canales i Cambrillas. Durant el període musulmà va ser una xicoteta alqueria que pertanyia a la Korà de València i a l'hisn de Xiva.

Segons el Llibre del Repartiment, Jaume I (1208-1276) la donà el 1244 a Pere Cornell, però des del 10 de desembre de 1251 consta que fou el seu senyor Ximén Pérez d'Arenós a conseqüència del canvi, de Xest per Onil i Castalla, que va pactar el rei amb Zayd Abu Zayd. Malgrat això, va conservar els costums i pobladors moros. Jaume el Just d'Aragó (1267-1327) va concedir el mer i mixt imperi amb tot el seu exercici. El 5 d'agost del 1320 van ser atorgades als seus pobladors unes franquícies i llibertats, segurament amb la intenció d'augmentar la seua població, obligant-les solament a pagar delme, primícies i morabatí, acudir a la host i cavalcada. A canvi tenien franquícia de tributs senyorials, de venda de vi, de coure pa i d'altres monopolis senyorials. El 1330 Alfons IV (1299-1336) ratifica la jurisdicció de mer i mixt imperi sobre el lloc a Ximén Pérez d'Arenós, confirmada el 1337 pel rei Pere IV (1319-1387). El 10 de gener del 1371 fou atorgada per en Joan, comte de Prades i senyor de Xest pel seu matrimoni amb Sanxa Ximénez d'Arenós, carta pobla als seus veïns. En ella les condicions canviaren de manera que s'enduria el règim senyorial. Els vassalls estaven obligats a realitzar prestacions personals com ara cuidar vinyes, conrear l'hort del senyor, entregar-li gallines, cabrits, i pagar forts tributs.

El 18 de juliol de 1440 Joan de Valterra ven la baronia de Xest al senyor de Xiva i Castellnou, Guillem Ramón de Montcada; en 1445 la seua filla Orfresina a Berenguer Mercader, senyor de Bunyol. Després de l'expulsió morisca fou repoblada, en 1611 per Cristòfol Mercader que va imposar una dura carta pobla que va enfrontar els vassalls, vinguts de Castella i d'Aragó, als Mercader durant més de huitanta anys. Durant la guerra de Successió va patir moltes destrosses i com a premi als seus treballs se li va concedir una setmana de fira anual.

Durant l'ocupació francesa fou ocupada per les tropes del general Suchet (1770-1826) fins a l'agost del 1813. El 2 de desembre de 1838, durant la primera guerra carlina, s'hi produí entre el terme de Xest i el de Xiva una batalla entre les tropes de Cabrera i les isabelines.

A principis del segle xx un veí va introduir l'esperanto en el poble i va aconseguir que es convertira en un dels llocs amb concentració més alta de parlants d'eixe idioma. Es calcula que hui dia uns 200 veïns s'interessen per la llengua i la parlen.

La toponímia de Xest, poble on es parla un peculiar castellà de transició, s'ha prestat a nombroses interpretacions. Hi ha qui li atribuïx un origen grec, Khestés, una mesura de capacitat, o bé l'origen àrab, amb Xest, un personatge relacionat amb les mesquites; una altra versió parla d'un origen romà, Gestalcampo, nom d'un campament militar o, també, lligat a Sext, en referència a un punt quilomètric. També ha rebut el nom de Chest, Chestalcampo, Miralcamp, Gestalcamp, Xest-al-Camp, Gestalcam, Gestelcam, Gest o Geste. La forma etimològica segons Sanchis Guarner és Gest.

Evolució demogràfica de Xest
	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006	2007	2014
Població	6.039	5.826	6.110	5101	5.100	5.210	5.221	5.966	7.424	6.726	6.857	7.027	7.425	7.872	8.518

En la primera meitat del segle xix produïa vi, oli, garrofes, seda, dacsa, blat i verdures; actualment s'ha convertit en una important zona vitivinícola, que ha donat una denominació d'origen. A hores d'ara, a banda de l'esmentada activitat vinícola, l'economia es basa en els conreus de secà i una incipient indústria.

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2023 foren elegits 6 del Partit Popular (PP), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 d'Esquerra Unida-Seguimos Adelante (EUPV).

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Xest
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Maria Cuevas González	1.959	45,06%	6 (+2)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		José Morell Roser	1.420	32,66%	5 ()
	Esquerra Unida-Seguimos Adelante		Mª Ángeles Llorente Cortés	697	16,03%	2 ()
	Vots en blanc			62	1,42%
Total vots vàlids i regidors				4.473	100 %	13
	Vots nuls			126	2,81%
Participació (vots vàlids més nuls)				6.596	67,81%**
Abstenció				2.123*	32,18%**
Total cens electoral				6.596*	100 %**
Alcalde: José Morell Roser (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 5 de PSPV, 2 d'EUPV i 1 de Compromís[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Requena,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2015 l'alcalde de Cheste és José Morell Roser (PSPV).^[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Matias Morell Cortés	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Matias Morell Cortés Ricardo Cervera Millán	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	28/5/1983 ../../1986	--
1987–1991	Raimundo Tarín García	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Raimundo Tarín García	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Mª Sagrario Sánchez Cortés	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Mª Sagrario Sánchez Cortés	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Raimundo Tarín García	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	David Doménech Pérez	PP	16/06/2007	--
2011–2015	David Doménech Pérez	PP	11/06/2011	--
2015–2019	José Morell Roser	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	José Morell Roser	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--

• Església de Sant Lluc evangelista. Del segle xvii.
• Ermita de Nostra Senyora de la Soletat. De l'any 1886.
• Ajuntament.
• Sindicat agrícola. De l'any 1981, acull un bar-casino.
• Mercat municipal. Edifici de 1928.
• Bodega Cheste agraria. Celler cooperatiu, una de les primeres que es va crear al País Valencià.

• 
  Església de Sant Lluc.
• 
  Ajuntament.
• 
  Sindicat Agrícola.
• 
  Molí fariner.

• Rafael Dutrús Zamora 'Llapissera' (1892-1960), creador del toreig còmic, creador de diverses sorts del toreig entre elles, la xicuelina i la manoletina.
• Ricardo Marín Ibáñez (1922-1 de maig de 1999), pedagog valencià.

• Parc Municipal la Lomiquia. El parc municipal s'estén al voltant d'un ample terreny que alberga espècies de la flora local, elements d'interés històric recuperats així com un espai on s'ubica una escola taller i d'un llac de mitjanes dimensions. Eixe espai natural està situat molt prop de la població, tot just a 200 metres del nucli urbà, i disposa d'una gran accessibilitat.
• Complex Educatiu de Xest. Dependent de la Conselleria de Cultura i Educació, el Complex és un centre públic que acull institucions escolars, universitàries i de formació de professorat.
• Circuit de la Comunitat Valenciana: Ricardo Tormo. És una pista de curses construïda l'any 2000 i té una capacitat per a 120.000 espectadors, amb 65.000 seients.

Al Circuit Ricardo Tormo de Xest se celebra anualment el Gran Premi de la Comunitat Valenciana de motociclisme.

A més, cal fer esment al frontó, modalitat de la pilota valenciana molt arrelada a la comarca i que a Xest ha tingut força afició. Cada any se celebra un torneig amb les principals figures de l'esport al recinte del Frontó Baró de Xest.

Xest celebra les Festes patronals a la Verge de la Solitud el diumenge següent a la Pasqua de Resurrecció. En la segona quinzena d'octubre celebra festes a Sant Lluc Evangelista. També és destacable la Cavalcada del dia de Sant Josep, per les carrosses que fan les dos falles de la població. Els últims anys l'ajuntament també ha muntat Festes d'Estiu i Fira Agrícola.

També és destacable com a festa la celebració del Gran Premi de Motociclisme, que atrau multitud de visitants al poble.

• Ajuntament de Xest
• Circuit de Xest
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..