Informatics Educational Institutions & Programs

Per a altres significats, vegeu «Saxònia (desambiguació)».

Saxònia

Freistaat Sachsen (de)
Bandera Escut d'armes
Tipus	estat federat alemany
Epònim	saxons
Localització
51° 01′ 37″ N, 13° 21′ 32″ E / 51.0269°N,13.3589°E / 51.0269; 13.3589
Estat	Alemanya
Capital	Dresden
Conté la subdivisió	Chemnitz Destrech de Chemnitz (oc) (1991–2008) Districte de Bautzen Districte de Erzgebirge Districte de Görlitz Districte de Meißen Dresden Leipzig Mittelsachsen Nordsachsen Sächsische Schweiz-Osterzgebirge Vogtlandkreis Zwickau districte de Leipzig
Població humana
Població	4.089.467 (2023) (222,06 hab./km²)
Llengua utilitzada	baix saxó de Frísia Oriental alt saxó alt sòrab
Geografia
Superfície	18.415,66 km²
Altitud	342 m
Punt més alt	Fichtelberg (1.214,88 m)
Limita amb	Brandenburg Regió de Liberec Regió de Karlovy Vary Voivodat de la Baixa Silèsia Regió d'Ústí nad Labem Turíngia Saxònia-Anhalt Baviera Voivodat de Lubusz
Dades històriques
Anterior	districte de Dresden, Karl-Marx-Stadt, districte de Leipzig i districte de Cottbus
Creació	10 novembre 1918
Organització política
Òrgan legislatiu	Landtag de Saxònia , (Escó: 120)
• Ministre-president	Michael Kretschmer (2017–)
Màxima autoritat judicial	Tribunal Constitucional de l'Estat Lliure de Saxònia
Membre de	IT-Planungsrat
Pressupost	25.083.152.600 € (2024)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
ISO 3166-2	DE-SN
Codi NUTS	DED
Clau de regió d'Alemanya	14
Altres
Agermanament amb	Voivodat de la Baixa Silèsia Regió d'Ústí nad Labem Regió de Liberec Regió de Karlovy Vary Voivodat de Lubusz Laci (2016–)
Lloc web	sachsen.de

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen [ˈzaksn̩], alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya. Duu addicionalment el terme Estat Lliure al seu nom des de la República de Weimar. Està situat al centre-est d'Alemanya i limita al nord amb Brandenburg, al nord-oest amb Saxònia-Anhalt, a l'oest amb Turíngia i al sud amb Baviera. A més, té una frontera, també al sud, amb la República Txeca i a l'est amb Polònia. Ambdues estan obertes des de desembre de 2007 gràcies a l'Acord de Schengen.

L'Estat Lliure de Saxònia és el Land més a l'est del país. Topogràficament l'Estat pot ser dividit en plana, sistema muntanyenc de mitjana altura i paisatges amb turons. La vall de Leipzig (Leipziger Tieflandsbucht) al sud de la ciutat i Oberlausitz conformen les planes. Els dos paisatges es caracteritzen pels dipòsits del Paleocè i del període glacial. A més, les valls fluvials i els jaciments de lignit marquen aquestes planes. Els paisatges amb pujols (Mittelsächsisches Hügelland) més al sud té grans jaciments de loess i l'alta qualitat del sòl a la regió es deu a la morrena. El sistema muntanyenc d'altura mitjana (sächsischen Mittelgebirge), el qual va de l'oest a l'est, té límits molt imprecisos. En el sud-oest arriba al Vogtland bavarès.

La frontera nord arriba fins a les muntanyes Metal·líferes (Erzgebirge en alemany, Krušné hory en txec). L'altura va disminuint de l'oest a l'est a poc a poc, per la qual cosa l'elevació més alta de Saxònia, el Fichtelberg (1.215m), pertany a les muntanyes Metal·líferes. Al sud de les fronteres de l'Estat les forests perden altitud i acaben a la vall d'Egertalgraben. Al nord de les forests hi ha la Reserva Natural Erzgebirge/Vogtland. A l'oest, l'Elba travessa la serralada i forma l'Elbsandsteingebirge. El límit nord de la vall de l'Elba forma la fractura de Lusàcia Lausitzer Verwerfung, frontera de la serralada de Lusàcia Lausitzer Gebirge que va fins a la República Txeca.

El desenvolupament demogràfic a Saxònia des de 1905:

El terme mitjà de fills per dona en Saxònia va ser d'1,342 el 2006, per sobre la mitjana alemanya d'1,333. Així, Saxònia és l'únic Estat de l'antiga RDA amb un terme mitjà més alt del d'Alemanya. Des de la reunificació el 1990, la població ha disminuït més de 60.000 habitants, a causa de la migració interna i dels pocs naixements.

Saxònia es divideix en tres regions administratives (regierungsbezirk): Regierungsbezirk de Chemnitz, Regierungsbezirk de Dresden i Regierungsbezirk de Leipzig, que se sotsdivideixen en 10 districtes (Landkreise):

1. Bautzen (Budyšin) (BZ)
2. Erzgebirge (ERZ)
3. Görlitz (Zhorjelc) (GR)
4. Leipzig (L)
5. Districte de Meißen (MEI)
6. Mittelsachsen (FG)
7. Nordsachsen (TDO)
8. Sächsische Schweiz-Osterzgebirge (PIR)
9. Vogtlandkreis (V)
10. Districte de Zwickau (Z)

També hi ha tres districtes urbans (Kreisfreie Städte):

1. Chemnitz (C)
2. Dresden (DD)
3. Leipzig (L)

Al començament del segle xix i a conseqüència de les guerres Napoleòniques, el territori que comprèn aquest estat va passar a formar part de la Confederació del Rin. En el segle xviii Saxònia va participar en la Guerra dels Set Anys al costat d'Àustria, França, Rússia, Suècia i Espanya, contra Hannover i la Prússia de Frederic II el Gran.

El primer Freistaat Sachsen es va formar el 1918 després de l'abdicació del rei i la dissolució del Regne de Saxònia. El Land Sachsen es va crear el 1945 com a part de la zona soviètica de la República de Weimar en els territoris de l'antic Freistaat Sachsen i la província de Silèsia fins a l'oest del Neisse. Després del final de la Segona Guerra Mundial, Saxònia va ser ocupada per l'exèrcit Roig i poc després va passar a integrar la República Democràtica Alemanya. El 1952 es va dissoldre el Land Sachsen i es va dividir en tres districtes de la República Democràtica Alemanya: Leipzig, Dresden i Chemnitz, després reanomenat Karl-Marx-Stadt.

Aquest Land Sachsen va ser novament creat després de la Reunificació alemanya per llei el 22 de juliol de 1990. Originalment aquesta llei hauria d'haver entrat en vigor el 14 d'octubre de 1990, però després de la revisió del 13 de setembre de 1990, aquesta va entrar en vigor el 3 d'octubre de 1990, el dia de la reunificació alemanya, on tots els Estats que formaven la RDA es van adjuntar a la República Federal Alemanya. Des d'aquest llavors, el Land Sachsen es va tornar a dir Freistaat Sachsen i la constitució alemanya (Grundgesetz) va entrar en vigor.

• Robert Schumann
• Oskar Schlömilch
• Gotthold Ephraim Lessing
• Richard Wagner
• Johann Sebastian Bach
• Till Lindemann
• Erich Kästner
• Gottfried Leibniz
• Friedrich Nietzsche
• Felix Mendelssohn Bartholdy
• Karl Liebknecht
• Jakob Böhme
• Michael Ballack
• Diane Kruger
• Hermann Dostal compositor i crític musical

• Altranstädt
• Castell de Blankenhain
• Espenhain

• Portal oficial